La trinxera verda brota a les ciutats

L’esclat dels horts urbans, sigui a través de projectes de cessió municipal o d’okupació, consolida l’aposta per la sobirania alimentària i la gestió comunitària d’espais verds, no edificats i de reivindicació veïnal

A les ciutats mediterrànies trobem cada vegada més horts urbans: petits projectes verds, transversals, amb vocació de fer barri i de crear vincles entre les veïnes a través d’activitats tan bàsiques i humanes com cultivar la terra. Queda lluny l’estigma de pobresa i de poc prestigi social que estava associat als horts de les barriades o de la perifèria de Barcelona dels anys seixanta i setanta. Actualment, tenen també un aspecte reivindicatiu, social i polític, i un gran potencial per crear una cultura del menjar més conscient.

Acció per promoure els horts urbans a la confluència del passeig de Gràcia i la Gran Via, a Barcelona


"El creixement dels horts a Barcelona va començar a partir del 1997, quan l’Ajuntament va crear la xarxa d’horts municipals per a persones majors de 65 anys”, explica Laura Calvet, investigadora en ciències ambientals. “Però el punt d’inflexió va venir amb el 15-M del 2011, quan es dona una proliferació exponencial dels horts urbans. Majoritàriament són solars okupats, però d’altres han estat cedits temporalment per la ciutat, en el marc del projecte Pla buits, en llocs urbans en desús on s’havien de fer infraestructures públiques, que per culpa de la crisi no s’han realitzat”, afegeix. Segons les últimes dades, a Barcelona hi ha 15 horts municipals per a gent gran –un a cada districte–, 14 projectes del Pla Buits i 23 horts okupats.


Sentiment de barri verd

L’hort municipal de Sant Pau, al barri del Raval, l’han obert persones jubilades majors de 65 anys. Hi ha set parcel·les per a gent gran i dues per a entitats del barri que treballen amb infants i joves, de manera que diferents generacions es poden ajudar les unes a les altres. El vincle que té la gent gran amb el món rural és evident, com explica la Remei, que hi treballa una parcel·la: “Jo soc del camp de Tortosa i tota la meva vida he estat rodejada de camps. Aquí tinc alguna col i mongetes, i encara que pugui anar-los a comprar a la botiga, m’encanta veure créixer les verdures, igual que molts dels que estem aquí”. Les àvies veuen amb bons ulls la col·laboració amb les joves i tampoc no els preocupa gaire que l’accés a l’hort sigui fàcil: “Si mai algú entra a robar verdura serà perquè passa gana; doncs per a mi s’ho poden emportar, no m’importa!”.

Un espai urbà amb reivindicacions clarament polititzades és l’Àgora Juan Andrés Benítez

Els Jardins d’Emma a l’Eixample Esquerre sumen uns 540 metres quadrats cedits per l’Ajuntament de Barcelona. Les veïnes hi cultiven les seves verdures i fan, alhora, activitats com teatre, música o conferències de literatura. En Jaume és el cuiner del barri i explica amb orgull que la verdura surt molt bona, tot i que aquesta no és la finalitat de l’associació que ho gestiona: “Es tracta que la gent vingui als matins i intercanviï opinions i experiències quotidianes. Aquí fem comunitati tothom és benvingut. Les decisions les prenem per assemblea, hem decidit –per exemple– obrir, en un futur pròxim, un taller de reparació de bicicletes”. Segons un dels promotors, els Jardins d’Emma restableixen, de certa manera, el pla original d’Ildefons Cerdà, que preveia parcs dins les illes, i fan respirar –literalment– un ambient molt més humà i sa.


Reivindicació i autogestió comunitària

Existeix, tanmateix, una cultura d’autogestió i un component reivindicatiu associats als horts urbans. En destaquem alguns exemples a la ciutat de Barcelona: l’Hort del Xino al Raval, ConnectHort al Poblenou, l’Horta Alliberada a Sants, l’hort de la Casa Orlandai a Sarrià o els horts comunitaris a Can Masdeu.

L’espai es gestiona de manera assembleària, tot s’aprova per consens i ningú dirigeix ningú

Segons l’especialista Laura Calvet, “són totes pràctiques impulsades per la ciutadania, no liderades cap a baix, sinó des de baix, que busquen la transformació social i fan servir l’hort com a eina política. És un fenomen que existeix en molts països, i s’anomena horticultura política o political gardening”. Parteix de la voluntat de construir un altre model d’interacció en els espais públics perquè tornin a ser un espai per a tothom.

Independentment del fet que l’hort sigui públic o okupat, sempre hi ha una cultura d’intercanvi, de vincle social
i de transcendir les diferències que pot haver-hi entre les persones a través de l’hort. “En general, és veritat que la gent més gran no et diu que fa hort per reivindicació de la ciutat, tot i que està bastant barrejat”, comenta Calvet. “A Can Masdeu, per exemple, per tenir accés a una parcel·la s’ha de participar en l’assemblea de l’espai. I tot i que molts avis tenen certa reticència al principi, al cap d’un temps els veus participar-hi molt activament. És molt bonic de veure, aquest aire de transformació social, encara que sigui petitet”.

Espai veïnal de Germanetes, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona


Un altre projecte amb reivindicacions clarament polititzades és l’Àgora Juan Andrés Benítez, un hort urbà okupat al Raval. Segons en Miguel, un dels fundadors, aquest projecte està al marge de les institucions governamentals. L’espai es gestiona de manera assembleària, tot s’aprova per consens i ningú dirigeix ningú. “És un intent d’establir una microsocietat que no es basa en l’explotació del treball”. L’espai estava destinat a la construcció d’un hotel i es va okupar fa quatre anys en memòria de Juan Andrés Benítez, veí del carrer Aurora que va morir apallissat per la policia. Col·lectius del barri van decidir okupar el solar amb la condició que no es vinculés a cap partit polític ni religió. L’Àgora “és un espai obert al cor del barri que permet la interacció, no només entre les veïnes, sinó també amb moviments de tota la ciutat”, explica Iñaki, membre del Lokal. Així, s’utilitza per celebrar-hi actes reivindicatius, concerts, tallers per a infants, classes de reparació i es planteja organitzar un hort com una altra activitat social, amb la idea de celebrar sopars de barri.


Vincle entre camp i ciutat

Josep Maria Vallès, membre de la cooperativa Tarpuna, que promou l’agricultura urbana, considera que els horts urbans tenen un rol que pot enfortir els vincles entre ciutat i camp. “L’agricultura urbana pot fer caminar la ciutat cap a la sostenibilitat, si pensem en la ciutat i el sistema agrari que l’alimenta com dues cares de la mateixa cosa, que estan vinculades”, apunta. I afegeix que, així, “podem organitzar l’alimentació de més proximitat, amb menys petjada ecològica i amb cercles tancats de residus. Els horts escolars i de jubilats poden obrir la consciència i el coneixement de la gent per tal que tinguin més cura del que compren, i perquè s’adonin que els tomàquets del supermercat no tenen la mateixa qualitat que els de collita pròpia”. Finalment, conclou amb una reflexió: “En una ciutat on hi hagi aquest nivell de consciència, es poden desenvolupar models de reciprocitat com grups de consumidors que compren d’un productor de la zona del voltant, o projectes de residus”.

El projecte Revolta, organitzat per Tarpuna a Llinars del Vallès, és una prova pilot de com pot funcionar aquesta nova relació camp-ciutat. Els residus orgànics generats al menjador d’una escola i a un restaurant són transportats al productor d’hortalisses i verdures, que acaba fent un tractament fins a obtenir-ne compost. Es tracta del mateix productor que els subministra la verdura, així aprofita el mateix viatge. L’impacte social d’aquesta sensibilització és molt elevat en centres educatius, ja que s’organitzen activitats de descoberta i sensibilització a l’alumnat, que també avalua com gestionen els residus orgànics a casa i s’adonen de com els podrien gestionar molt millor.

El projecte Revolta, a Llinars del Vallès, és una prova pilot de la nova relació camp-ciutat

En Josep Maria no creu que la ciutat del futur sigui autosuficient, amb horts als terrats i a les façanes, com algunes arquitectes o persones vinculades a la política volen fer creure. “Des del punt de vista cost-benefici és millor llogar una finca i produir fora de la ciutat i portar-ho. El pagès, al mig de la ciutat, té molts problemes: els terrats no estan pensats per suportar molt de pes, el consum d’aigua seria molt elevat i l’accés per pujar i baixar el material seria molt complicat. El fet de produir hortalisses als terrats només s’aguantaria econòmicament quan el consum del terrat estigui molt lligat a una dimensió social del projecte”.


Eina de canvi a les urbs

Ana Moragues, investigadora de política alimentària, argumenta que l’agricultura ha de fomentar molt més aquests vincles locals entre les ciutats i l’entorn rural. Només aquest marc local permet abordar tota la complexitat del sistema alimentari de manera holística i així mirar tots els aspectes de l’alimentació i la seva interrelació: la distribució, el consum, els envasos, la salut i el medi ambient. Per transitar cap a un sistema alimentari més sostenible que l’actual, no podem només centrar-nos en la producció i oblidar-nos de la resta del procés. Per Moragues, “una ciutat pot decidir que els aliments als menjadors escolars públics siguin de proximitat i ecològics; així es pot avaluar a cada barri els efectes sobre la salut de les habitants –per exemple sobre el desenvolupament de malalties cardiovasculars i respiratòries”. I afegeix que “diverses ciutats apliquen aquest tipus de mesures i s’organitzen en xarxes internacionals, com és el cas de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, formada per catorze municipis de l’Estat espanyol”.

 

 

Els residus orgànics es porten al productor d’hortalisses perquè en faci compost

Les ciutats en xarxa semblen més capaces d’assolir el repte de canviar el sistema alimentari actual, que es mou per interessos corporatius globalitzats que imposen la seva agenda a les legislacions nacional i europea. Sembla que l’escala local dona l’oportunitat per introduir altres valors al que mengem i facilitar l’evolució cap a més sostenibilitat. En aquest sentit, es poden interpretar les petites iniciatives dels horts urbans com a peces integrades en un marc més gran.


Recuperar la producció ecològica a les Illes

A Palma existeixen unes 200 parcel·les d’horts públics per a gent gran, repartides per tot el terme municipal. A partir de 2018, alguns solars buits es destinaran a l’agricultura urbana. Associacions com NaturalMent volen recuperar la producció periurbana amb horts de petita producció al cinturó agrari de la ciutat. Nofre Fullana de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca considera que “la demanda creixent d’una part del sector turístic per productes ecològics i de proximitat pot donar un impuls més per dinamitzar l’agroecologia”. Diferents iniciatives estan en marxa: un banc de ter-ra, mercats ecològics i un segell ecològic.


Horta Nord a València: el darrer terreny no urbanitzat

Al barri de Benimaclet, al nord de València, s’ubica una zona de 150.000 metres quadrats d’horta dins de la ciutat, que fa de pont amb l’Horta Nord de València. Està catalogada com a terreny urbanitzable, però amb la crisi immobiliària es va aturar l’extensió urbana prevista. Ha estat possible conservar l’espai comunitari amb centenars de parcel·les d’horts que tenen una funció social a més d’un valor paisatgístic. És un espai autogestionat on diferents grups socials de totes les edats es relacionen en un ambient proper al món rural. Actualment, diferents col·lectius fan pressió per mantenir l’horta –on encara sobreviuen séquies descobertes, camins històrics i alqueries centenàries– com una zona de transició cap a la perifèria agrícola.


Article publicat al número 443 de la 'Directa'
 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: