Drets

La triple condemna de les migrants a Perpinyà

Les persones amb una ordre d'expulsió i assignades a una residència a l'espera de que s'executi en alguns casos pateixen una nova pena: unes condicions d'allotjament pèssimes en establiments privats, tot i que les despeses són a càrrec de la Prefectura
Estat en el que es troben algunes de les habitacions on s'allotjen famílies migrants amb una ordre d'expulsió del territori francès
Maryse Martínez
07/02/2018

La descripció que apareix a Internet quan cerques informació de l'Hotel Avenir de Perpinyà el defineix com un hotel "a mig camí entre la pensió familiar i l'hotel (...) amb una calorosa acollida que reflecteix el costat familiar de l'empresa". L'establiment, situat al barri de l'Estació de Perpinyà, té un acord amb la Prefectura per allotjar migrants assignats a una residència.

És el cas de dues famílies procedents de Geòrgia i una de Txetxènia que fa mesos que són a l'hotel. Les famílies georgianes hi van arribar quan el "88", un edifici ocupat pel Comitè de Suport als Sense Papers local, va ser desallotjat. Ho van fer amb altres famílies de l'edifici, unes famílies que progressivament han anat abandonant l'hotel en ser reallotjades per l'ACAL (Association Catalane d'Action et Liaison), una associació que lloga pisos al mercat privat i els cedeix a les famílies que la Prefectura els ordena. Les dues famílies georgianes no han tingut la mateixa sort. La mare de família, qui vol guardar l'anonimat per motius de seguretat, afirma que "només demanem un apartament. Ens havien promès que l'estada a l'hotel només duraria tres setmanes i ja fa tres mesos que som aquí".

El fet de tenir l'OQTF implica el fet de ser assignats a una residència, un estatut que obliga una persona a restar a un lloc precís

Són famílies que tenen una OQTF (Ordre de Quitter le Territoire Français), una ordre que els obliga a marxar de l'Estat francès. El fet de tenir l'OQTF implica el fet de ser assignats a una residència, un estatut que obliga una persona a restar a un lloc precís i que concerneix "estrangers no europeus amb una mesura d'allunyament que pel motiu que sigui, no poden ser expulsats immediatament". Roger Hillel, membre del Comitè de Suport als Sense Papers afirma que "són dues mesures paral·leles: es pot tenir una OQTF i ser assignat però no pots ser assignat sense tenir una OQTF".


Pèssimes condicions d'allotjament

Ni les famílies ni els col·lectius que les sostenen entenen perquè aquestes persones no han pogut abandonar l'establiment hoteler i encara menys les condicions d'allotjament que tenen. Una parella i tres mainatges de 7, 5 i 2 anys viuen en una cambra de quinze metres quadrats. "Tenim puces i fa tres setmanes que reclamem a la Direcció de l'hotel que hi posi remei. Aquesta és la segona cambra que tenim a l'hotel, la primera era encara pitjor, una catàstrofe. I la situació és similar en altres cambres de l'hotel", expliquen. En un altre espai, amb un forat al sostre i signes evidents d'insalubritat, s'hi allotja una parella txetxena amb els seus quatre fills d'entre dos i vuit anys.

Ni les famílies ni els col·lectius que les sostenen entenen perquè aquestes persones no han pogut abandonar l'establiment hoteler i encara menys les condicions d'allotjament que tenen / Maryse Martínez



A més, no hi poden cuinar. Han estat anant a buscar el menjar a un altre establiment hoteler del barri, l'Hotel Terminus. "Ens ho posaven tot barrejat: puré, peix, mongetes i macarrons. Tot junt, en un tàper. No som gossos, no és possible. Hem decidit que no hi anem més". Mengen del que poden aconseguir al Secours Populaire i expliquen que sovint mengen només el pa que els donen i aigua. "És la Prefectura qui paga i no entenem com pot fer-ho per aquestes condicions. Els àpats en cap cas eren aptes per alimentar la mainada".

La situació dels més petits els provoca molta angoixa. "Ens demanen perquè hem marxat de l'squat. La mestra de l'escola ens diu que estan estressats i angoixats des del moment en què vam arribar a l'hotel". I rebutgen l'opció de tornar a Geòrgia: "Fa set anys que som a França, els meus fills han nascut aquí, estan escolaritzats aquí, parlen francès i pràcticament ni saben georgià. Què farem a Geòrgia? No hi tinc ningú. I els nens encara menys", explica la mare. I rebla: "Vull treballar per poder les coses jo, de manera autònoma. Fa sis anys que algú paga per nosaltres i vull canviar la situació. Estic farta d'estar asseguda esperant, vull treballar".


Les associacions de suport, desconcertades

Ningú no entén per què la situació d'aquestes famílies es dilata tant en el temps. "La Prefectura no vol saber res del Comitè de Suport, així que nosaltres no en podem saber res, però tampoc ha volgut informar de la situació d'aquestes famílies a la Cimade o a l'ASTI (associacions solidàries que treballen amb migrants sense papers). Hi deu haver algun motiu amagat", explica Hillel, que denuncia que "actualment hi ha famílies que no coneixem que fa 8 mesos que viuen aquesta situació".

El Comitè de Suport als Sense Papers afirma que la major part dels cops que la Prefectura allotja migrants a l'Hotel Avenir ho fa amb la intenció d'expulsar-los. En diverses ocasions, el mateix Comitè i diverses associacions solidàries s'han concentrat a la porta de l'establiment per impedir les expulsions. Actualment mouen cel i terra per aconseguir que aquestes famílies siguin allotjades en bones condicions en un apartament.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

La Catalunya Nord que vol acollir

dimarts, 7 febrer, 2017

Catalunya Nord. Aquell territori tan sovint estigmatitzat per uns resultats electorals que destaquen per una elevada presència de l’extrema dreta.