Trump segueix la via Netanyahu

L’actual primer ministre d’Israel va proclamar, fa 23 anys, l’amenaça “llatina” a les zones dels EUA on ara s’aixeca el mur
22/02/2017

"La creació d’un Estat palestí a Cisjordània tindrà repercussions greus als Estats Units, ja que provocarà que una minoria llatina exigeixi el seu propi Estat a la part sud occidental, un hostil segon Mèxic que farà que els anglosaxons pateixin per les seves vides". Fragment extret del llibre Una Pau duradora, escrit el 1993 pel que, després, seria primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu.

A finals del mes de gener d’enguany, Netanyahu va publicar un tuit donant la raó a Trump que va incendiar les xarxes socials i va iniciar una crisi diplomàtica amb Mèxic i va afegir: “Jo ja vaig construir un mur a la frontera sud d’Israel que va aturar tota la immigració il·legal”.

El mur s’acaba enmig del Pacífic, al punt conegut com a Border Field State Park, entre Tijuana i San Diego
/ MICHAEL TEIGE

 

El periodista i analista geopolític mexicà Alfredo Jalife-Rahme va argumentar, recentment, que “la política dels murs és un més dels gestos que reafirmen la similitud entre la mexicanofòbia del trumpisme i el supremacisme islamòfob del primer ministre israelià Netanyahu”. Paral·lelament, el periodista Todd Miller, autor del llibre Border Patrol Nation, hi afegeix interessos d’ordre econòmic. “La dècada posterior als atacs de l’11-S de 2001 ha beneficiat les exportacions de nombroses empreses israelianes del negoci de la seguretat transfronterera que operen als EUA, que han experimentat un notable creixement i han passat dels dos bilions de dòlars de facturació l’any 2002 als set bilions actuals”. Miller apunta exemples com els drons Hermes, de la filial americana de l’empresa militar israeliana Elbit Systems, “que patrullen el cel de la frontera EUA-Mèxic des de l’any 2004”; la consultora militar del departament de defensa israelià Golan Group, que l’any 2007 va impartir formacions intensives a agents de fronteres estatunidencs, o la companyia Nice Systems, que opera en la vigilància de centres penitenciaris i d’internament d’Arizona.

Avui dia, Magal Security Systems és l’única empresa que ha mostrat interès públicament per aconseguir la licitació de construcció del nou mur de Trump. “Tenim el producte adequat i l’experiència a Israel, que ajuda a l’exhibició del nostre producte”, va declarar Saar Koursh, el director de l’empresa, al portal Bloomberg. La companyia israeliana proposa el seu producte de detecció FiberPatrol, que incorpora sensors de fibra òptica de llarg abast i tecnologia utilitzada en la seguretat perimetral d’aeroports i ports marítims. “El que es necessita és una barrera que pugui donar indicacions; informació en temps real, intel·ligència en temps real sobre qui intenta creuar-la, ja que una barrera simple no impedirà que algú sobrepassi el mur”, va afegir Koursh al rotatiu Jerusalem Post. El valor de les accions borsàries de la companyia no ha deixat de pujar des de la victòria de Trump a les eleccions (amb un increment de fins al 23% al NASDAQ segons Bloomberg) i les seves declaracions a favor del mur.
 

Mur en tres fases

La infraestructura costaria 21.600 milions de dòlars segons el darrer informe del Departament de Seguretat Nacional i quedaria lluny dels 8.000 milions estimats per Trump durant la campanya electoral. Un increment que ara es justifica per les restriccions ecologistes, l’increment dels costos d’enginyeria i la durada dels processos d’expropiació de terrenys privats per on passarà el mur.

El mateix informe assumeix que el Congrés estatunidenc aconseguirà tirar endavant amb el finançament de l’operació el mes d’abril, preveu el començament de les obres el setembre de 2017 i la seva finalització a finals de 2020. El general retirat John Kelly es fa càrrec de l’operació.

El pla detalla com construir el mur en tres fases. A més dels 1.046 quilòmetres ja existents als estats de Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic, es pretenen cobrir prop de 2.020 quilòmetres –majoritàriament de desert a l’Estat de Texas– que actualment operen com a frontera natural.

“Patim una crisi humanitària i de violació de drets a la frontera. Des de l’any 1998, aquí, han mort 6.951 persones i més de 2.600 continuen desaparegudes”, denuncia Reyna Araibi, del centre de Drets humans Colibrí. Aquesta associació familiar sense ànim de lucre treballa a Tucson, Arizona, per la defensa jurídica de les migrants i la localització i la identificació forense de les persones que perden la vida en el trànsit fronterer. “Aquelles que vivim i treballem a les fronteres fa vint anys que comprovem què fan els murs i qui maten. Cada nova onada de militarització de la frontera ha fet créixer el nombre de víctimes, que ha passat de les dotze morts anuals dels anys 90 a la mitjana de 363 defuncions actuals. Per descomptat, el nou mur continuarà generant morts i desaparicions, abusos policials, separacions de famílies i devastació a les comunitats properes a la frontera (prop de quinze milions de persones, a ambdós costats)”.
 

Llegat dels Clinton, Bush i Obama

La divisió física entre els EUA i Mèxic va començar durant la dècada dels 90 del segle passat sota l’administració demòcrata de Bill Clinton, que va intentar abordar el tràfic de drogues i els creuaments migratoris il·legals entre San Diego (Califòrnia) i Tijuana (Baixa Califòrnia) –forçant-los a desviar-se cap a la frontera natural del desert de Sonora. Per fer-ho, va impulsar els operatius Gatekeeper, Hold the Line i l’operació Safeguard, que pretenien reforçar el control fronterer i garantir la seguretat nacional en un moment de forts moviments migratoris provinents de Mèxic. “Arran de l’entrada en vigor del tractat de lliure comerç NAFTA, l’any 1994, el govern federal dels EUA va propiciar la lliure circulació de mercaderies i va adoptar mesures dures contra la lliure circulació de les persones”, critica Reyna. Des dels anys 90, les comunitats fronteres “s’han convertit en zones gairebé de guerra i en camps de proves per polítiques policials militaritzades”, denuncia.

El primer mur feia una longitud de 22 quilòmetres i envoltava zones urbanes d’ambdós costats de la frontera. La companyia Sandia National Laboratories hi va instal·lar una barrera amb il·luminació –amb focus com els dels estadis esportius–, càmeres infraroges i sensors tèrmics i de moviment. La resta de trams es van considerar barreres naturals orogràfiques que, per si soles, ja dificultaven l’accés als fluxos de migrants il·legals.

Rere els atacs de l’11-S, el president George W. Bush va crear un òrgan que assumia el control de l’Agència de Duanes i Protecció Fronterera (CBP) i va augmentar el nombre de personal fronterer, que va passar de 9.000 a 21.000 efectius. L’any 2006, Bush va signar la Secure Fence Act, una iniciativa republicana que ampliava el mur fins als 1.100 quilòmetres actuals i que comptava amb el suport de la senadora demòcrata per Nova York Hillary Clinton.

El mur no va créixer durant l’administració Obama, però s’hi van invertir 75 milions de dòlars, per enfortir la frontera natural amb Mèxic, a través de l’establiment de dotze bases navals a rius que separen ambdós països. Els efectius de la patrulla de fronteres s’han doblat durant el seu mandat: dels 21.000 de l’era Bush als 42.000 actuals, segons dades de la CBP.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: