Un grup forjat en l’odi a les migrants

Les accions violentes de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) provenen d’una tradició de publicacions i models de militància neonazis. Les reaccions racistes davant la crisi econòmica i l’arribada de refugiades recorden l’Alemanya dels 90
19/04/2016

El noruec Tor Erik Nilsen plantejava la idea de resistència sense líder a través de revistes ultres i defensava “la perpetració d’accions militants lliures de jerarquies i organitzades en cèl·lules”. Nilsen va ser un dels principals ideòlegs de Combat 18, el braç militant i d’assalt de la xarxa neonazi europea Blood & Honour. Per la seva banda, durant els anys noranta, els neonazis alemanys Christian Worch i Thomas Wulff van conceptualitzar l’organització sense organització, un model que es basa en camaraderies lliures locals que han d’estar connectades regionalment a través de xarxes informals. Aquest tipus de militància neonazi no es vincula oficialment amb cap partit, tampoc amb el Partit Nacionaldemòcrata (NPD), principal formació que recull el llegat del nazisme al país teutó.

Tres integrants del nucli de Clandestinitat Nacionalsocialista: Uwe Mundlos, Beate Zschäpe i Uwe Böhnhardt

 

Tanmateix, les camaraderies serveixen d’instrument per propagar les idees nacionalsocialistes. Desvinculades de la via parlamentària, aquestes xarxes es fonamenten en l’autonomia i l’autoorganització. Això les converteix en aixopluc de caps rapats, nacionalistes autònoms –una facció que copia l’estètica del bloc negre, usurpa les imatges del Che Guevara i segueix els postulats de la branca obrera del nazisme, l’strasserisme– i jovent alternatiu ultra que fuig dels protocols i la jerarquia dels partits per prioritzar l’acció directa, la propaganda pel fet, les festes i els concerts de Rock Anticomunista (RAC). L’escamot armat de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) s’emmarca en aquests posicionaments.

Fa vint anys, es va conceptualitzar el concepte d’‘organització sense organització’. Desvinculades de la via parlamentària, aquestes xarxes es fonamenten en l’autoorganització

El teòric militar suís Hans von Dach va publicar un llibre, l’any 1957, anomenat Resistència Total: Un manual de guerra de guerrilles per tothom, que donava les claus per aprendre tècniques de guerrilla urbana i rural. L’NSU en va fer un bon ús. Una altra de les publicacions influents en l’escena neonazi dels noranta va ser Hamburger Sturm, empeltada a Blood & Honour i que incitava a la lluita armada contra l’Estat. També va ser important la novel·la Els diaris Turner, publicada als EUA el 1978 i escrita pel supremacista blanc William Luther Pierce sota el pseudònim d’Andrew Macdonald. L’argument de l’obra es basa en una revolta violenta i revolucionària als EUA que porta a la derrota del govern federal i, finalment, a l’extermini de tota la població jueva i no blanca. La insurrecció, protagonitzada per cèl·lules de lluitadors aris en un primer moment, va construint xarxes fins a crear una organització que aconsegueix fer una conquesta planetària. Amb els anys, el llibre ha esdevingut de culte entre l’escena neonazi. Els diaris Turner s’ha associat a diversos crims i s’ha trobat en possessió de neonazis com Timothy Mcveigh, autor de l’atemptat contra un edifici federal d’Oklahoma City que va causar la mort de 168 persones l’any 1995.

De Jena a Hellesdorf

Un dels neonazis presents a la manifestació del 2 d’abril a Berlín va ser Patrick Krüger, cap del partit d’extrema dreta Die Rechte a la ciutat. El líder ultra portava una samarreta decorada amb un sol negre de les SS, en la qual es podia llegir: Llibertat per a Wolle i Beate, en referència a dos integrants de l’NSU: Ralf Wohlleben i Beate Zschäpe. Aquest últim, juntament amb Uwe Mundlos i Uwe Bönhardt, va crear l’escamot de l’NSU a la seva ciutat natal, Jena, el 1998. “L’objectiu declarat de la banda era causar temor a persones amb rerefons migratori a tot Alemanya a través de la perpetració de delictes violents amb impacte públic”, relata la fiscalia en un monumental escrit d’acusació. El document té 488 pàgines i 1.654 notes a peu de pàgina que fan referència als 300.000 folis del sumari.

/ GERARD CASADEVALL
/ GERARD CASADEVALL

 

Zschäpe i Wohlleben es van asseure a la banqueta dels acusats el maig de 2013, quan va començar el seu judici. A Zschäpe, se l’acusava de ser integrant del nucli de l’NSU i, a Wohlleben, de ser la persona que va proporcionar l’arma dels crims a l’escamot neonazi de Jena. D’altra banda, Uwe Mundlos i Uwe Bönhardt, tots dos fundadors del grupuscle armat, van morir el 4 de novembre de 2011 a Eisenach en un intent de fugida fallit després d’haver atracat un banc. La versió oficial sosté que es van suïcidar, però els dubtes i les incoherències d’aquest relat persisteixen. L’NSU va actuar i va perpetrar crims amb total impunitat durant més d’una dècada. Trobava les seves víctimes “de manera inesperada, en una situació quotidiana” i els seus integrants pretenien que l’opinió pública percebés les seves accions com si fossin execucions en sèrie. Sota aquesta estratègia, van morir deu persones.

Seguidora d’aquest model, l’NSU va perpetrar crims d’odi amb impunitat durant més d’una dècada. L’any 2011, dos dels seus fundadors van morir després d’un atracament

L’NSU, que tenia la seva seu a la població de Zwickau, també és responsable de dos atemptats amb bombes a Colònia i d’un a Nuremberg, d’atracaments a bancs, de fabricació d’explosius i d’apologia del nazisme. Com s’explica al llibre La claveguera marró, més enllà de les sospites de passivitat i d’inoperància de la policia, ha quedat al descobert que l’NSU també tenia confidents a les agències d’espionatge estatal i que hi havia connivència entre la cèl·lula neonazi i la divisió intel·ligència de l’Estat federat de Turíngia.

L’Alemanya actual, com als anys noranta

Als anys noranta, els integrants de l’NSU i la seva xarxa de suport van actuar en un context de fervor patriòtic altíssim, posterior a la reunificació alemanya. “Morien famílies turques senceres mentre dormien a casa seva a causa d’incendis provocats per neonazis. Milers de persones i ultres protagonitzaven intents de pogrom a Rostock i Hoyerswerda contra treballadors angolesos i vietnamites”, explica Stefan, un arqueòleg berlinès especialitzat en el Tercer Reich. Amb tot, com a resposta a la pressió neonazi, la classe política va endurir les lleis d’estrangeria i va fer la genuflexió davant l’agenda política de la ultradreta.

Un arqueòleg berlinès explica que, després de la reunificació alemanya, “morien famílies turques senceres en incendis provocats, milers de persones feien intents de pogrom”

“Actualment, passa una cosa prou similar. El nacionalisme alemany està totalment desacomplexat”, sosté Stefan. L’arribada de refugiades al país acceptada per Angela Merkel ha transformat del tot la realitat política del país. Les agressions contra persones estrangeres i gent que busca asil ha augmentat exponencialment els últims dos anys. “A mesura que el país va notant els efectes de la crisi econòmica, Pegida mobilitza centenars de milers de persones cada dilluns contra una suposada islamització del país, però les manifestacions van dirigides contra les refugiades i la comunitat musulmana”, comenta l’arqueòleg. Aprofitant el clima social enrarit, “partits com l’ultradretà i populista Alternativa per Alemanya (AfD) intenten pescar vots i obtenir rèdits electorals”, conclou.

Els darrers temps, ha tingut lloc una nova onada racista i les agressions contra persones estrangeres i gent que busca asil han augmentat de manera exponencial

L’onada racista té diferents cares: pintades difamatòries, esvàstiques, atacs amb còctels Molotov, agitació a l’odi a internet, concentracions davant dels albergs de refugiades, etcètera. Algunes poblacions han estat colpejades durant tot l’any per la violència racista. Diverses organitzacions de camaraderia, com va fer l’NSU durant els anys noranta, se socialitzen en la violència. Mentre perduri el racisme, el terror neonazi no té fre.

 

-------------------------------

Reptes de l’antifeixisme

La ultradreta està en auge i, eleccions rere eleccions, obté resultats espectaculars. La Unió Europea endureix les lleis per sol·licitar asil i refugi, posa tanques i es trenca la fraternitat entre el nord, el sud i l’est. L’antifeixisme s’enfronta a totes aquestes qüestions avui dia.

El moviment antifeixista alemany ha centrat la seva feina “en el moviment neonazi, en el Partit Nacionaldemòcrata (NPD) i en els grups de camaraderia lliure, detectant-los i analitzant-los per saber qui és qui i qui hi ha darrere o quines estratègies polítiques usen, i també impulsant campanyes d’outing”, afirma Paul, un activista antifeixista de la regió del Ruhr. “L’antifeixisme també s’ha centrat, a voltes conjuntament amb la societat civil, en la contenció i el bloqueig de les manifestacions i els actes neonazis i feixistes”, afegeix.

És prou conegut l’èxit dels bloquejos de marxes neonazis a Dresden, Magdeburg, Bad Nenndorf o Berlín. “Però això no és suficient”, diu Paul. Segons l’activista, “el moviment antifeixista ha de donar respostes a nous fenòmens polítics com Alternativa per Alemanya (AfD) i a tots els partits ultradretans, populistes i islamòfobs, a les manifestacions de dilluns, al nou antisemitisme, a l’homofòbia a la França de Le Pen, a l’ultranacionalisme i a les guàrdies paramilitars armades a l’Europa de l’Est”. A l’hora de buscar solucions, afirma: “No n’hi ha prou revelant el passat neonazi o ultradretà d’algun membre d’AfD, sinó que també s’ha de denunciar i identificar el missatge xenòfob i descohesionador que propaguen, perquè és aquest missatge el que acaba influint en els partits de govern quan l’adopten per frenar el creixement d’AfD”, considera Paul. A parer seu, “l’antifeixisme no pot ancorar-se en una subcultura i en el postureig, s’ha d’obrir el moviment a altres sectors socials”.

 

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: