Política

Un país nou, amb patriarcat o sense?

La vella i nova política s'han citat a les urnes aquest diumenge. Hem fet un buidatge dels programes electorals per analitzar si contemplen una societat no androcèntrica i si passen el filtre de la perspectiva de gènere
Foto d'un debat entre les caps de llista per Barcelona. Alerta Feminista qüestiona la representativitat de les llistes: de set caps de cartell amb representació parlamentària, tan sols un és una dona
23/09/2015

L'alarma saltava des d'Alerta Feminista, a través d'un comunicat que qüestiona la representativitat dels partits polítics que concorren a les properes eleccions: de les set persones que encapçalen les llistes, tan sols una és una dona. Però això seria la punta de l'iceberg, perquè el comunicat afirma que no s'ha incidit a promoure veus declaradament feministes dins els partits. Per a elles, malauradament, el 27-S: "Ens torna a mostrar que les feministes hem d’estar en alerta. Si semblava que amb les municipals es dibuixava un canvi de tendència, aquests comicis ens mostren el contrari". Les identitats no androcèntriques "tornem a ser invisibles com a representants polítiques. Una vegada més, els assassinats, la precarietat, la discriminació i les injustícies que patim pel fet de ser dones tornen a no ser centrals en el debat polític", afirmen.

Alerta Feminista creu que, si bé les dones o la igualtat s'han incorporat parcialment als programes, això no és suficient. "Sovint, es tracta d'un enfocament formal, des d'una perspectiva de drets i paritat. Resta pendent incorporar la perspectiva de gènere o, millor encara, les perspectives feministes" per poder repensar i revisar tot el programa d'aquestes organitzacions. Què podem trobar als programes electorals? Alerta Feminista ho resumeix així: "Apartats dedicats a les dones, a la igualtat o als col·lectius LGTBI elaborats per dones feministes dels partits. Són les encarregades dels temes de dones i d'anar difonent aquesta mirada, gota a gota, pas a pas". Per elles, sovint, és "un procés esgotador", davant les dificultats per anar més enllà i convèncer que el feminisme no és un tema a banda. "Cal repensar l'urbanisme, l'economia, l'esport... en definitiva, tots els àmbits d'actuació des d'una perspectiva inclusiva i no heteronormativa", asseguren.

Alerta Feminista opina que, si bé la igualtat s'ha incorporat parcialment als programes, "sovint és un mer enfocament formal sense perspectiva de gènere"

Per a elles, resulta evident que hi ha diferències en l'abast i la profunditat de les propostes feministes dins els diferents partits. Diferències que es troben, sobretot, en el grau d'assumpció del feminisme com un eix troncal de l'organització. Com es poden començar a avaluar els programes electorals d'aquest 27-S? Des d'Alerta Feminista, proposen fer una cerca dels termes següents: feminisme, patriarcat, dones, gènere, LGTBI+... Hem fet servir aquesta proposta per fer una primera repassada als programes electorals. A banda, hem llegit aquests documents punt per punt i hem avaluat la seva proximitat, o no, amb l'androcentrisme patriarcal vigent.


 

Buidatge en clau de gènere: suspensos, aprovats i notables

Podríem emprar la imatge d'una piràmide per parlar de la perspectiva de gènere en els programes electorals. De la punta a la base, qui empra menys i qui empra més el feminisme com a fil conductor de les seves propostes. A dalt de tot, hi situaríem al Partit Popular (PP) i Unió (UDC). A la franja següent, Ciutadans, un cas particular. Després, Junts pel Sí i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Finalment, a la base, Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP) i la Candidatura d'Unitat Popular- Crida Constituent (CUP-CC).

Hi ha qui suspèn sense dret a la reavaluació. És el cas del PP, que en el seu breu programa electoral només para atenció a les dones embarassades per garantir-los que "tindran el suport econòmic, social i psicològic necessari per tenir el seu fill", alhora que afirma que aprovarà una llei de suport a la maternitat i de protecció de la vida. Com era previsible, el PP no mostra cap preocupació per garantir el dret al propi cos i a una maternitat escollida lliurement.

El PP anuncia una reforma horària per poder conciliar la vida familiar i laboral "si tens una feina exigent i una família al teu càrrec"

D'altra banda, al dissetè punt, s’anuncia que, "si tens una feina exigent i família al teu càrrec, podràs conciliar la teva vida laboral i familiar a través de l'impuls de la reforma horària i de bonificacions a les empreses que afavoreixin la conciliació”. Això podria ser entès com una mesura amb perspectiva de gènere que posa en relleu les tasques de cura i reproductives; però caldria imaginar que prenen les dones com a interlocutores quan fan menció a tenir "família al teu càrrec" –quelcom que encaixa poc amb la visió tradicional del breadwinner. Això sí, afirmen que, "a la nostra societat, no han de tenir espai aquells que no respecten la dignitat de les dones o que promouen l'odi contra els nostres valors". Quins són i de qui són aquests valors, però? A partir d'aquí, cap altra línia que ni fent una avaluació generosa es pugui interpretar com a perspectiva de gènere.

El segueix Unió Democràtica de Catalunya, la gran preocupació del qual és la família. El partit de Duran i Lleida proposa mecanismes de conciliació, amb racionalització horària i un augment dels permisos de paternitat, entre altres. És cert que pren l'esfera reproductiva com a espai clau en la construcció del discurs polític envers la societat, però cap de les seves propostes no té les dones i encara menys els col·lectius LGTBI+ com a protagonistes. I entenem que, quan afirmen –basant-se en els seus "valors cristians amb una irrenunciable vocació social"– que mai no claudicaran en el seu esforç i el seu treball "per la garantia i la tutela efectiva dels drets humans (començant pel dret a la vida)", això significa, novament en consonància amb el PP, no fer prevaldre el dret a l'avortament de les dones davant una maternitat no desitjada.


 

Manifestació el passat Dia de la Dona Treballadora a Barcelona. La conciliació de la vida laboral i privada s'obre pas tímidament en alguns programes / Ester Roig

 

El programa d’Unió esmenta que "la convivència plena en igualtat es fonamenta en el respecte a la identitat de les persones i, per tant, respectant igualment els valors propis de cada gènere"; quins són aquests “valors propis de cada gènere” que Unió dóna per suposats? En aquest punt, reconeixen que hi ha desigualtats salarials entre homes i dones, però també afirmen: "En molts casos, s’ha volgut confondre la defensa de la igualtat de gènere amb altres debats que no hi tenen res a veure. Per tant, volem manifestar que Unió sempre estarà al costat de fomentar polítiques d’igualtat, però no al costat de polítiques d’aparador que volen traslladar el debat de la igualtat en debats estèrils que no tenen res a veure amb això". Tot plegat planteja dubtes sobre si aquesta formació té la voluntat de perseguir una igualtat real –i menys encara l'acceptació i la confrontació de l'existència d'un patriarcat que sistematitza la desigualtat.


Suspensos i aprovats baixos

Unió sí que proposa, però, il·legalitzar els webs i la publicitat que promoguin actituds que indueixin, entre altres, a l'anorèxia. En això, coincideixen amb Ciutadans, que també fa propostes respecte als trastorns alimentaris. Ara bé, ambdues formacions polítiques aborden aquesta qüestió com un assumpte sanitari o de salut mental, sense considerar la responsabilitat que té el sistema patriarcal en la pressió estètica que, sovint, causa aquests mals. Alhora, C's es posiciona en contra de l'ablació genital i afirma que protegirà les dones i altres col·lectius vulnerables de ser víctimes del tràfic de persones.

Ciutadans rebutja "tota política encaminada a imposar artificialment quotes rígides de representació de qualsevol sexe o minoria"

La bretxa salarial preocupa C's, que advoca per la seva eliminació "d'una vegada per sempre i per la integració de les dones al mercat laboral en condicions d'igualtat", a més d'afirmar que promourà mesures de conciliació de la vida laboral i familiar, tant per als homes com per a les dones. Les seves propostes parlen de llars d'infants, canvis d'horaris, permisos més amplis... Això sí, C's també assegura: "Encara que estem absolutament compromesos amb la igualtat entre homes i dones, rebutgem tota política encaminada a imposar artificialment sistemes de quotes rígides de representació de qualsevol sexe o minoria".

Tant Unió com C's són formacions polítiques que enfoquen la violència de gènere com una qüestió policial, de seguretat, o bé des de l'àmbit domèstic i sentimental, però no pas com a conseqüència del sexisme vigent. C's proposa programes educatius i noves actuacions –no detallades– que permetin prevenir i detectar situacions de violència o precursores de la violència. Afirmen que agilitzaran els tràmits i l'atenció a les víctimes de violència de gènere i que augmentaran els programes d'atenció a les familiars. Ara bé, acaben assegurant que plantejaran "mecanismes de control que evitin i penalitzin les denúncies falses" –potser obliden que tan sols representen al voltant del 0,0001% de les denúncies presentades.

Una altra mesura polèmica podria ser la seva proposta de regular la prostitució exercida voluntàriament (dels punts 136 al 138 del programa electoral). Si bé a primera vista sembla inspirat en el model d'Amsterdam, després afegeix la penalització als "clients que fessin ús dels serveis sexuals fora dels àmbits legalitzats", que és on quedaria restringida "aquesta activitat econòmica". Sembla que C's faci una aproximació més pressupostària que no pas feminista a la prostitució, advocant per una posició regulacionista amb afany recaptatori. Pel que fa als drets dels col·lectius LGTBI, es limiten a afirmar que examinaran "el correcte compliment de la llei aprovada al Parlament l'any 2014".


El centre de la piràmide

Juntsre com a eix estructural dels seus programes electorals. pel Sí i PSC compartirien espai al mig de la piràmide; és indiscutible que tenen propostes amb valor de gènere, algunes marcadament feministes, però no empren la perspectiva de gènere com a eix estructural dels seus programes electorals.

Una concentració contra la violència masclista el febrer passat a Barcelona. Algunes candidatures, com Ciutadans o Unió, encara l'enfoquen a partir de solucions merament de seguretat i policials /Anna Celma

 

El PSC afirma que farà "una aposta contundent per la igualtat de gènere", defensa garantir la paritat en tots els àmbits públics dependents de la Generalitat i afirma que incorporarà una perspectiva de gènere a totes les actuacions del govern. Reprèn la vinculació entre treball i desigualtat de gènere i advoca per combatre la bretxa salarial i garantir la conciliació familiar.

El PSC defensa la paritat en tots els àmbits dependents de la Generalitat i afirma que incorporarà una perspectiva de gènere a totes les actuacions del govern


El partit de Miquel Iceta assegura que retirarà el finançament a les escoles concertades que segreguin per sexe. Proposa una oficina neutral dels pressupostos, adscrita al Parlament de Catalunya, per avaluar l’impacte econòmic, social, ecològic i de gènere de cada proposta legislativa. Defensa una "democràcia exemplar" que incorpori, entre altres, un sistema "cremallera" per garantir la paritat de les candidatures. Assegura que combatrà la desigualtat de gènere també en l'àmbit de l'esport –quelcom que Unió també defensava al seu programa– i en l'accés de les dones a les TIC. Sota el lema Catalunya al capdavant dels drets LGTB, el PSC afirma que defensarà la no discriminació en les adopcions a escala estatal i que implementarà la Llei 11/2014, a més de recuperar els nivells de prevenció del VIH anteriors a les retallades.

Tot plegat, però, semblen mesures puntuals que, tret de l'avaluació de l'impacte de gènere de les propostes legislatives, quedarien mancades de transversalitat. Falta, per exemple, un posicionament respecte a la legislació del dret a decidir la maternitat; l'acompanyament a les persones transsexuals en els seus processos de transició; la sensibilitat envers les persones migrades que pateixen doble o triple vulnerabilitat... En resum, el programa mostra certa sensibilitat de gènere, però fa una anàlisi poc aprofundida de les necessitats reals per eradicar el sexisme.

Junts o juntes?

Pel que fa a Junts pel Sí, reprèn la inquietud per les famílies i la baixa taxa de fecunditat catalana. De nou, sorgeix el tema de la conciliació familiar, la racionalització horària... S'incorpora, però, la preocupació per la pobresa de la gent gran, un fenomen que afecta especialment "les dones que viuen soles". I esmenta que la crisi econòmica "impacta de manera especial i diferent sobre les dones", tant pel fet que reben salaris inferiors com pel retorn a l'esfera domèstica –aïllades del mercat laboral o precaritzades– o bé l'assumpció d'una doble jornada laboral extenuant. També destaca la maternitat com a aspecte clau, "que s’ha de considerar des d’una perspectiva de la protecció, però també (i anant més enllà) com un dret de les dones a decidir lliurement sobre el fet de ser mare".

Les dones no apareixen enlloc dins l'apartat d'ocupació del programa de Junts pel Sí, tot i que, prèviament, la formació reconeix que són les que més han rebut l'impacte de la crisi

El programa de Junts pel Sí diu: "La presència real de dones en els àmbits de visualització pública, representació i presa de decisions encara és molt minoritària respecte a la participació real de les dones en la vida pública". Això provoca una "manca clamorosa de models de referència femenins en tots els àmbits, resultat d’estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social, entre altres àmbits".

Assenyala la violència masclista com "un altre problema social que persisteix" i es traspassa a les noves generacions; proposen la formalització de convenis internacionals pel reconeixement mutu dels mitjans de prova per a la identificació de les situacions de violència, així com de l'execució de les mesures d'assistència social integral dictades "a favor de les dones". Finalment, es remeten a desplegar la Llei 11/2014, amb el repte de "disposar d'eines per eradicar situacions de discriminació i violència" envers els col·lectius LGTBI.

Si bé tot plegat treballa i reconeix el biaix de gènere que invisibilitza les dones, no interconnecta els àmbits entre si. El gènere no s'esmenta als apartats sobre urbanisme, mobilitat, esport... A més, coincideix a tractar la violència de gènere com quelcom propi de l'àmbit de la seguretat i, per tant, responsabilitat directa de les forces policials, en comptes d'assenyalar-ho com a conseqüència directa dels estereotips de gènere. A més, a l'apartat dedicat a ocupació, les dones no apareixen enlloc: de la pàgina 71 a la 116, la presència femenina s'esvaeix del programa electoral de Junts Pel Sí.

Visió feminista transversal

Qui sembla que s’ha esforçat més a fer els deures en matèria de gènere són la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot. Les dues formacions incorporen una visió feminista transversal que no es redueix a petites parcel·les titulades Igualtat o Dona. Si bé el programa de la CUP, que ronda les vuitanta pàgines, no desglossa amb tanta precisió les polítiques feministes com el de CSQP en les seves 327 pàgines, la voluntat antipatriarcal hi és present. Ambdues formacions, a més, parlen de "col·lectius LGTBI", per marcar la diversitat existent en el seu si i no encasellar-ho en l'immobilisme habitual.

Una manifestació pel dret a l'avortament lliure a Barcelona. El progrma de la CUP és l'únic que el defensa explícitament / Victor Serri

 

Cal destacar la presència constant del feminisme a la majoria dels blocs que configuren el programa electoral de CSQP; aquesta formació política ha aconseguit emprar una perspectiva de gènere en àmbits diversos i cabdals. Des de l'urbanisme i la mobilitat, passant per la sanitat, l'educació, l'ocupació... Aconsegueixen introduir aquesta visió feminista a pràcticament tots els àmbits que desenvolupen en el seu programa electoral, amb idees que pràcticament cap altra formació no incorpora, com ara la proposta de crear programes d'apoderament per a les dones i per als col·lectius LGTBI dins el món rural. O bé la idea de desenvolupar un pla de comunicació que visibilitzi la diversitat afectiva sexual i de gènere.

Catalunya Sí Que Es Pot fa una defensa de l'economia feminista, amb una anàlisi argumentada sobre el sexisme del model econòmic capitalista actual

També és innovadora l'anàlisi que fa de la configuració urbanística, que constata que aquesta "no posa les tasques de cura al centre, sinó que s’ha construït pensant en un ciutadà genèric autònom i dins del mercat de treball formal". Una proposta que aglutina idees pel transport públic, el comerç de proximitat, els horaris dels equipaments... Per acabar la mostra, es fa una defensa de l'economia feminista, amb una anàlisi argumentada sobre el sexisme del model econòmic capitalista actual i com això vulnera els drets de les dones, que esdevé el pal de paller de les propostes d'ocupació, reactivació econòmica, drets laborals i un llarg etcètera.

Feminisme i patriarcat, antagònics

Al programa electoral de la CUP, les paraules feminisme i patriarcat tenen protagonisme per si soles, com a fil conductor de l'argumentari polític. Per a aquesta formació, la construcció d'una societat justa passa per l'enfrontament amb el patriarcat que imposa desigualtats. Defensen una "República Catalana decididament igualitària i feminista. Amb plens drets per a les persones immigrants, feminista, amb l’avortament lliure i gratuït, que aturi la violència contra les dones, reconegui el treball de cures i apliqui polítiques feministes i d’alliberament LGTBI".

A la proposta electoral de la CUP, les paraules 'feminisme' i 'patriarcat' tenen protagonisme per si soles, com a fil conductor de l'argumentari polític

Transversalitat i interseccionalitat, perspectiva de gènere en tots els aspectes de la proposta, des de la negativa a reproduir rols tradicionals fins a la proposta de noves maneres de fer que combatin el binarisme patriarcal. Es tracta la bretxa salarial, però també es plantegen temes fins ara inexistents: l’assetjament sexual; la despenalització de l'avortament; el reconeixement col·lectiu del treball productiu, domèstic i de cures; la penalització de la publicitat sexista; l'apoderament de les dones; els drets de les treballadores sexuals; la detecció i l'actuació davant la violència de gènere i la ideologia de l’amor romàntic...

Vella i nova política? En qüestions de gènere, sí

En conclusió, es podria afirmar que, en relació amb el gènere, els programes electorals per aquest 27 de setembre mostren un canvi substancial en les maneres de fer dels partits polítics. Es pot constatar una sensibilitat molt més gran cap als feminismes des de les noves coalicions o grups, que encaren la societat des d'una perspectiva de gènere contundent i argumentada.

La lectura d'aquests programes marc, que són clau per a la fiscalització del govern fins que acabi la legislatura, poden ser un bon reflex de quin suport tindrà el moviment feminista des de les cadires del Parlament el dia després d'unes eleccions que s'han interpretat com a trencadores. Potser, per al patriarcat, les coses continuaran igual el pròxim dilluns. O bé l’Alerta Feminista podrà començar a sumar bones maneres a les polítiques que ocuparan els escons la setmana vinent.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: