Una economia paral·lela a la vall del Mississipí

El projecte Cooperation Jackson pretén crear una xarxa d’economia solidària al municipi de Jackson (Mississipí, Estats Units) que afronti els greus problemes socioeconòmics de la població negra a partir de l’enfortiment comunitari i la democràcia
11/01/2017

L’Estat de Mississipí, al sud-est dels Estats Units d’Amèrica, esdevingué el centre de l’expansiu comerç d’esclaus nord-americà entre 1790 i 1860 i milions d’africans i africanes foren segrestades i rebentades a treballar al Deep South (Sud Profund). Arran d’aquella economia colonial i genocida, avui és l’Estat més pobre de la unió i la seva capital, Jackson, una de les ciutats més depauperades del país, amb un 28,3% de la població sota el llindar de la pobresa. Mississipí és –com explica l’advocada Rukia Lumumba– un dels estats amb més repressió i la majoria de persones empresonades són d’ascendència africana. A la cua dels principals indicadors de qualitat de vida, la població negra és majoritària a setze dels divuit comtats de l’Estat, si bé –com relata Kali Akuno– viu emmordassada per “una llarga memòria de la supremacia blanca”, que l’obliga a defensar els seus interessos en tots els fronts de la vida social.

Membres de la cooperativa Freedom Farms, un dels projectes vinculats a Cooperation Jackson


En aquest context, un experiment polític, econòmic i social desafia l’hegemonia racista i capitalista tot impulsant una cultura de participació radical amb l’objectiu de democratitzar els principals mitjans de producció, distribució i intermediació financera. Encapçalada per la New Afrikan People’s Organization i el Malcolm X Grassroots Movement, és –segons Akuno– la continuïtat de 200 anys de lluita per alliberar “els territoris africans colonitzats per l’Estat europeu de Mississipí”. És el Pla Jackson-Kush, que pretén l’emancipació de la població negra als comtats que limiten amb el riu Mississipí: el Kush District.
 

Base política per a l’emancipació

El Pla Jackson-Kush busca construir un poder autònom –social, polític i material– per a la població negra a partir de tres projectes. En primer lloc, la creació d’assemblees populars, instruments de poder dual contra els poders de l’Estat i la dominació del capitalisme. En segon lloc, la creació d’una força política independent, amb el repte de substituir els dos partits –republicans i demòcrates– que dominen l’arena electoral del Mississipí. I, finalment, la creació d’una xarxa d’economia solidària, amb cooperatives i institucions de suport, amb l’objectiu d’incrementar el poder de les treballadores i la democràcia obrera i avançar vers el socialisme. La iniciativa, arrelada en la rica història d’organització dels drets civils i el moviment Black Power, cerca l’autodeterminació de la població africana, els pobles indígenes i altres grups oprimits i classes explotades. Kali Akuno, membre del projecte, explica: “El que busquem és alliberar-nos de les urpes de la supremacia blanca, el capitalisme i el colonialisme”.
 

La República de Nova Àfrika

Al Mississipí, les persones d’ascendència africana tenen una llarga història de resistència contra la colonització i l’esclavitud. Un dels primers actes va ser la Rebel·lió Natchez de 1729, quan una aliança entre població africana esclavitzada i indígenes de la nació Natchez s’alçà contra els colons francesos. Més tard, el degoteig de gent africana que es va autoalliberar acabà constituint els Maroon Towns, comunitats en rebel·lió i amb milícies pròpies establertes en territoris inhòspits, muntanyosos o pantanosos, que vivien en llibertat i animaven els aixecaments d’esclaus al llarg del Mississipí.

El Pla Jackson-Kush busca construir un poder autònom –social, polític i material– per a la població negra a partir de tres projectes: assemblees, força política i economia solidària

La resistència africana als Estats Units prosseguí fins a la dècada de 1960, amb l’Associació Nacional per a l’Avanç de les Persones de Color (NAACP) i altres organitzacions com la SNCC o el Congrés de la Igualtat Racial (CORE). El 1968, al Mississipí, es fundà la República de Nova Àfrika (RNA), per crear un Estat negre al sud-est de la unió i reivindicar compensacions per a les persones descendents de les africanes esclavitzades. Amb enfrontaments armats amb la policia durant el 1969 i el 1971, l’FBI catalogà l’RNA com a grup sediciós i el reprimí a través del programa Cointelpro.

Nubia’s Place Café, cooperativa de restauració i servei d’àpats


Chokwe Lumumba –pare de Rukia i Chokwe Antar Lumumba, actuals membres de Cooperation Jackson– arribà a Mississipí el 1971 per donar suport al Govern Provisional de la República de Nova Àfrika, represaliat amb l’empresonament de desenes dels seus líders. Lumumba esdevingué l’advocat de la majoria d’aquestes persones i, anys després, impulsà la New Afrikan People’s Organization i el Malcolm X Grassroots Movement.

El 1968, al Mississipí, es fundà la República de Nova Àfrika (RNA) per crear un Estat negre i reivindicar compensacions per a les persones descendents de les esclavitzades

Després d’anys d’organització de base i de teixir aliances amb diferents actors socials de Jackson, Lumumba es presentà com a candidat a l’alcaldia. “El que catalitzà la decisió –explica Akuno– va ser la nostra anàlisi de la debilitat del poder de la gent negra a la regió del golf després de la devastació i el desplaçament posteriors a l’huracà Katrina, l’agost de 2005”. El 2013, després de deu anys de feina i amb el Pla Jackson-Kush com a nord, Chokwe Lumumba esdevingué alcalde de Jackson.

Lumumba morí el 2014, però, avui, el Pla Jackson-Kush continua impulsant l’autodeterminació i l’emancipació política i cultural de la Nació Africana al Mississipí. I, els darrers temps, la creació d’alternatives socioeconòmiques ha guanyat centralitat amb el llançament del projecte Cooperation Jackson.
 

Intercooperació i autogestió del territori

Cooperation Jackson es forjà el 2014 durant The Jackson Rising New Economics Conference. Avui, amb el suport del Lumumba Center for Economic Democracy, inicia la construcció d’una xarxa de cooperatives: Nubia’s Café, restauració i servei d’àpats; Green Team, una fàbrica de compost, i les Freedom Farms, granges agroecològiques inspirades per l’activista pels drets civils Fannie Lou Hamer.

Els darrers temps, la creació d’alternatives socioeconòmiques ha guanyat centralitat amb el llançament del projecte Cooperation Jackson, amb cinquanta treballadores

A les assemblees de Cooperation Jackson, hi participen més d’un centenar de persones i els projectes productius n’ocupen una cinquantena. “Prenem les decisions col·lectivament perquè volem que la gent tingui el control dels seus projectes”, explica Brandon King –pagès de les Freedom Farms–, que també assenyala que les cooperatives funcionen de manera circular i es retroalimenten per crear un sistema autosuficient: “Utilitzem el compost per abonar els camps on cultivem tots els productes que es venen a la cafeteria”. La necessitat de la sobirania productiva radica en la manca d’aliments frescs a la zona, un problema que anomenen food desert: la impossibilitat d’accedir a aliments nutritius i peribles, que comporta afectacions greus en la dieta de les persones i en la seva salut. Per King, la sobirania alimentària –al cor del gegant nord-americà– és un objectiu clau per a Cooperation Jackson, així com generar llocs de treball dignes, cuidar els drets dels i les treballadores i evitar la gentrificació d’una zona –l’oest de Jackson– que és la part més deprimida econòmicament de la ciutat.

Per Chokwe A. Lumumba, fill del creador de la NAPO i nou candidat a l’alcaldia de Jackson, el procés d’autodeterminació política i social de la població negra necessita desenvolupar “un projecte socioeconòmic propi”. En aquest sentit, Cooperation Jackson planteja la construcció de divuit projectes cooperatius i l’establiment d’una aliança amb la xarxa de cooperatives agràries Mississipí Association Cooperatives i la Federation of Southern Cooperatives amb l’objectiu d’aixecar un gran complex cooperatiu a escala regional.

 

-----------------------------------
Un logotip carregat de significats

Els referents per l’emancipació econòmica i social es veuen reflectits al logo principal de Cooperation Jackson, format per tres Adinkras, símbols africans utilitzats sobretot a Ghana per la gent Ashanti, un poble resistent a la colonització europea. Representen el NKONSONKONSON o les baules de cadena, que simbolitza la interdependència de les relacions humanes i recorda que s’ha de cooperar pel progrés de la humanitat; el BOA ME NA ME MMOA WO, que significa “ajuda’m i deixa que t’ajudi”, i per últim l’IS WO NSA DA MU A, que destaca la importància de l’autogovern.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: