Una elit empresarial i econòmica molt allunyada de la independència

Les principals organitzacions patronals i els lobbies econòmics més importants co incideixen en la defensa de l’‘statu quo’ i en el rebuig a la ruptura entre Catalunya i l’Estat espanyol
15/11/2017

Molt sovint la realitat s’encarrega de desmuntar tòpics recurrents. Un dels habituals, sobretot entre determinada esquerra espanyola, és que la independència de Catalunya és un projecte de la burgesia. A l’hora de la veritat, però, des de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, més de 2.000 empreses han traslladat la seu social fora d’aquest territori, una maniobra especialment secundada per les companyies més grans. Durant un octubre especialment convuls en l’àmbit polític, el gruix dels pronunciaments de l’elit econòmica i empresarial catalana ha anat contra la declaració d’independència. En alguns casos, fins i tot, s’ha aplaudit l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola contra les institucions catalanes.

D'esquerra a dreta: Salvador Gabarró, president de Gas Natural; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Antoni Brufau, president de Repsol YPF; Salvador Alemany, president d'Abertis, i Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball Nacional / CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA


Més enllà del poder individual que tenen les principals companyies de Catalunya –els casos de CaixaBank, Gas Natural Fenosa, Banc Sabadell o Planeta són especialment significatius–, com s’organitzen col·lectivament? Quins són els seus grups de pressió? Per començar, hi ha les patronals, que són les organitzacions empresarials clàssiques, amb Foment del Treball com a màxim exponent de la gran empresa. De fet, tant Pimec com Cecot, patronals centrades en la petita i la mitjana empresa, han mostrat un suport al dret a l’autodeterminació de Catalunya –que no a la independència– que les allunya del paper de Foment. A més a més, hi ha els lobbies i clubs privats formals o informals, com el Cercle d’Economia, el Fòrum Pont Aeri o el Círculo Ecuestre, entre d’altres. Tenen com a element comú, més enllà de reunir representants de grans empreses, un accés privilegiat a les autoritats polítiques, tant catalanes com estatals.


Foment del Treball

Amb un origen que es remunta al segle XVIII, és la gran patronal catalana. Aplega des de grans empreses fins a organitzacions sectorials o provincials de l’empresariat d’arreu de Catalunya. El president actual és Joaquim Gay de Montellà i entre els vocals de la junta hi figuren l’empresari hoteler Joan Gaspart i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, Enric Reyna. Ambdós són expresidents de l’FC Barcelona. Tot i que hi ha diferències internes, Foment sempre s’ha mostrat partidari de mantenir l’actual statu quo, fonamentalment amb un acord entre els governs català i espanyol que reconegui Catalunya com a nació i un pacte fiscal similar al concert econòmic, entre d’altres. Durant l’octubre, la patronal va refusar la declaració d’independència i Gay de Montellà va manifestar-se el 12 d’octubre al costat de les principals dirigents del PP català i de Ciutadans en la mobilització convocada per Societat Civil Catalana.

Al consell consultiu de Foment hi són algunes de les empreses que s'han traslladat fora de Catalunya

Al consell consultiu de Foment hi figuren les màximes representacions d’algunes de les empreses que han traslladat la seu social fora de Catalunya, com Banc Sabadell, Caixabank, Planeta, Abertis, Indukern, Agbar, Gas Natural Fenosa o Catalana Occident. També hi és l’advocat Miquel Roca Junyent, exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i persona clau en la connexió entre l’elit política i econòmica de l’Estat espanyol. Omnipresent a l’Ibex-35 –està als consells d’ACS, Banc Sabadell i Abertis–, també té incidència al Cercle d’Economia –el seu fill Joan, que enguany l’ha rellevat al capdavant del bufet Roca i Junyent, és vocal de la junta– i presideix la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, on també hi ha Javier Godó (del Grup Godó) o l’exministre socialista Joan Majó.


Cercle d’Economia

Fundat el 1958, és un espai de debat de l’elit empresarial, econòmica i política de Catalunya. Vinculat tradicionalment a la burgesia nostrada, cada maig celebra una trobada a Sitges en la qual participen alguns dels principals càrrecs polítics de l’Estat espanyol i de Catalunya. L’actual president és Juan José Bruguera, que està al capdavant de la immobiliària Colonial, una de les empreses que durant l’octubre va traslladar la seu fora del país. Tot i que hi ha opinions diverses a l’entitat, la posició de Bruguera és diferent de la del seu predecessor, l’economista Antón Costas, que s’ha mostrat favorable a un referèndum acordat. En qualsevol cas, el Cercle ha refusat les vies unilaterals i abans de la declaració d’independència i de l’activació de l’article 155 ja havia reclamat la convocatòria d’eleccions. Una persona estretament vinculada a l’entitat és l’exministre d’Aznar Josep Piqué, que va presidir-la en dues etapes (1995-1996 i 2011-2013). Piqué també personifica els estrets vincles entre elit política i empresarial, ja que, a banda de ministre, ha estat president de l’aerolínia Vueling i vicepresident de la constructora OHL i ara és membre del consell d’administració de Seat.


Fòrum Pont Aeri

És un lobby informal que aplega 40 membres de l’empresariat i l’alta executiva de Barcelona i Madrid i organitza sopars discrets amb polítics d’alt nivell. Hi han participat Mariano Rajoy, Artur Mas, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de Santamaría o Luis de Guindos, per exemple. El 19 de setembre va celebrar l’última trobada i, entre d’altres, van assistir-hi Joaquim Gay de Montellà (Foment) o l’expresident d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Tot i que mai fa comunicats ni declaracions, per la seva composició és evident que refusa la independència i advoca per una entesa en defensa de l’statu quo entre les elits catalana i espanyola.


Al consell de Foment del Treball també hi és l’advocat Miquel Roca, exsecretari general de CDC i vincle entre l’elit política i econòmica

Les persones integrants varien a cada sopar, però entre les habituals hi ha les principals directives de CaixaBank, Abertis, Banc Sabadell o Endesa. Un clàssic d’aquestes trobades és el caçatalents Luis Conde, de Seeliger & Conde, que alhora és un dels impulsors i directius del lobby Barcelona Global. Conde va fitxar per a la seva companyia l’expresidenta de la Comunitat de Madrid i dirigent del PP Esperanza Aguirre.

De grups de pressió n’hi ha altres, tot i que amb tarannàs diferents. Un de significatiu és el Círculo Ecuestre, que seria un club de la burgesia barcelonina més elitista i conservadora. Presidit pel banquer Alfonso Maristany, Luis Conde també forma part de la junta de govern. Al Senat del Círculo hi ha Mar Raventós, presidenta de Codorniu, la cavista que a l’octubre va traslladar el domicili social a la Rioja.
 

Article publicat al número 442 de la 'Directa'

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: