Drets

Una llar digna per a l'Ateneu

El centenari Ateneu Enciclopèdic Popular recupera un espai temporal on realitzar la seva activitat després d'anys de disputa amb l'Ajuntament de Barcelona. El nou conveni preveu que Can Seixanta sigui la seu definitiva un cop rehabilitada
L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), a través del seu president Manel Aisa, signa després de molts anys de lluita institucional el conveni amb l'Ajuntament de Barcelona
Freddy Davies
11/12/2017

27 d'octubre de 2017. L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), a través del seu president Manel Aisa, signa després de molts anys de lluita institucional el conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, a través de la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, pel qual, finalment, l'entitat centenària gaudirà d'un espai al Raval on desenvolupar la seva tasca pública. És un local temporal al carrer Reina Amàlia, que no arriba als 750 metres quadrats compromesos anys enrere, però que permetrà que l'AEP recuperi la missió ateneística -els cursos, les conferències, els tallers, les activitats d'esbarjo- que du molts anys pràcticament en guaret. De moment, romandran al seu local actual al primer pis del Passeig de Sant Joan 26, damunt la centenària Biblioteca Arús, els milers de documents meticulosament catalogats que resten amuntegats sota les desenes de prestatgeries que ja no donen per més. D'aquí a uns mesos, el Centre de Documentació Històrico-Social i l'AEP viuran separats una temporada, fins que el local definitiu estigui llest, tot i que encara no s'hi pot posar data. La destinació final serà Can Seixanta, un cop l'Ajuntament rehabiliti aquesta antiga fàbrica tèxtil al carrer Riereta.

/ Freddy Davies

 

1902. Carrer de Sant Pau, número 6, a l'ombra de l'edifici del Liceu, del gran símbol de la burgesia barcelonina. El paleta Josep Tubau, el cooperativista Eladi Gardó i l'estudiant de dret Francesc Layret es reuneixen a casa del darrer per posar fil a l'agulla a un projecte que voltava pel cap dels dos primers, després de la vaga general del febrer en demanda de la jornada de nou hores i de la posterior repressió que deixà malmès el moviment obrer. Per al seu desenvolupament com a persones i la seva autodefensa, les treballadores necessiten una formació integral que a la Barcelona de llavors està fonamentalment en mans de la burgesia. Tubau i Gardó, preocupats per la cultura, l'educació i l'esbarjo de la classe obrera que és la seva, es posen en contacte amb Layret, a qui coneixen a les classes de l'Extensió Universitària, perquè els ajudi amb la creació d'un ateneu que suplirà aquestes necessitats amb escreix. L'Ateneu Enciclopèdic Popular neix així ara fa 115 anys en aquella reunió a un pis del carrer Sant Pau que serà la primera de les seves llars. El diari Las Noticias, l'any 1903, resumia bé la finalitat de l'Ateneu: la instrucció dels que, per viure de les seves mans, es veuen més privats d'ella.

Ateneu Enciclopèdic Popular


Anys deu del segle passat. Carrer del Carme, 30. L'AEP ja està perfectament consolidat, compta amb més de vint mil associats i desenes de seccions: la biblioteca; d'ensenyament i estudis universitaris; d'esperanto; d'excursions (adquireixen fins i tot un xalet a La Molina); esbarts folklòrics, fotogràfics, de cantaires; de gimnàs i esports, amb escola de boxa i equip de rugbi. Abans de la Dictadura de Primo de Rivera, l'activitat de l'Ateneu bull i personalitats de la cultura catalana hi participen activament: Joan Salvat-Papasseït, Joan Amades, Víctor Colomer, Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Andreu Nin, entre altres. Malgrat els forts vincles que en els darrers anys ha mantingut amb el moviment llibertari, l'AEP de la primera època no era una organització anarquista sinó una entitat on confluïen persones de diferents ideologies i sensibilitats al voltant de l'obrerisme. Republicans, comunistes, catalanistes, anarquistes, participaven en aquesta universitat obrera que es reclamava lliure de qualsevol confessió religiosa o política. Després de sobreviure la dictadura de Primo de Rivera, l'any 39, el general Yagüe entra a Barcelona el 26 de gener i executa la consigna colpista d'acabar amb l'enemic i amb la seva cultura. L'Ateneu, per la seva importància cabdal a la Barcelona del primer quart de segle, n'és una de les primeres víctimes. L'espoli de l'entitat comença pels seus arxius i acaba per tots els seus espais, incloent-hi el solar de flamant adquisició a la Rambla amb Pintor Fortuny, antics magatzems El Siglo. Arriben quaranta anys de foscor per l'Ateneu.


La tardor de l'any 77, Ernest Nuñez, Mari Cruz Carmona, Paco Madrid, Tana Andrade, Abel Paz, Carmen García, Cipriano Damiano i altres anarquistes i militants del moviment obrer autònom interessades en els arxius del moviment obrer s'han reunit en diverses ocasions per posar en marxa el Centre de Documentació Històrico-Social de Barcelona. Paz, Damiano i Núñez signen una circular adreçada al Moviment Llibertari Internacional on fan una crida per recollir documents per a l'arxiu que acull “tot tipus de material relacionat amb els moviments socials i especialment del Moviment Llibertari”. El CDHS, que en primer lloc s'establirà a un pis de la Ronda de Sant Pau 42-44, esdevindrà el 1980 la llavor de la segona època de l'Ateneu Enciclopèdic, gràcies a l'impuls d'aquest col·lectiu preocupat per la memòria obrera.

Gimnàs de l'Ateneu Enciclopèdic Popular

 

1995. Casa de la Caritat, carrer Montalegre. L'AEP ocupa una part d'aquest antic edifici religiós on avui s'allotja el CCCB, fins que una part de les dependències s'ensorra i cal trobar un nou local, que finalment serà la Biblioteca Arús. Serà el quart local de l'arxiu des de 1977 i aviat es quedarà petit. A l'Ajuntament coneixen la importància històrica de l'Ateneu però no entra dins les seves prioritats de gestió cultural, i això que diferents partits poden reclamar-se hereus d'aquella primera època gloriosa on es trobaven persones de molt variada ideologia. L'any 2011, amb Jordi Hereu del PSC com a alcalde, es signa un protocol de cara a la cessió d'un espai que exposa les característiques que aquest haurà de tenir però no concreta ni el lloc concret ni cap mena de data. És ja el 2015, quan l'AEP ha endegat la campanya Recuperem l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que aconsegueixen el compromís de l'Ajuntament governat per Convergència de cedir el local de Reina Amàlia 38. Des de l'Ateneu expliquen que a banda de la pressió institucional va intervenir una mica de casualitat, en adonar-se que el regidor de cultura, Jaume Ciurana, anunciava que en aquest espai el consistori disposa d'una finca amb uns baixos que es destinaran a “locals per a emprenedors” sense més concreció. Quan es va fer evident que aquells baixos estaven perfectament disponibles, si bé no complien amb els requisits signats al protocol de 2011 -pel que fa a les dimensions-, la pressió es va redoblar fins que a l'Ajuntament van acceptar aturar les obres i començar a treballar en el conveni. Amb el canvi de Govern municipal, la carpeta de l'Ateneu passa de la regidoria de Cultura a la del districte de Ciutat Vella, i és amb la nova regidora Gala Pin amb qui s'acaba de tancar el conveni que preveu Can Seixanta com a local definitiu per l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

/ Freddy Davies


A dia d'avui, i abans de començar un trasllat que serà temporal, l'Ateneu ja ha començat les reunions per decidir quin tipus d'activitat duran a terme en el nou local. Tots aquests anys sense espai propi per fer activitat ateneística han suposat el seu ensopiment, i per tal de revifar-la l'AEP s'ha obert a altres col·lectius del barri del Raval que necessitin espais autogestionats estables. L'Àgora Juan Andrés Benítez, el Lokal o la Casa de la Solidaritat són algunes de les entitats del barri amb les que s'estan duent a terme reunions per concretar el futur d'aquest nou local, que comptarà amb aules, sales de reunions, sales multimèdia, auditori, bar.... L'entitat centenària que ha sobreviscut dues dictadures i una desena de canvis d'espai té garantida la continuïtat. 
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: