Drets

Una segona oportunitat, però només per a la banca

La PAH ha valorat avui en una roda de premsa el decret de segona oportunitat anunciat divendres pel PP
Carlos Macías, portaveu de la PAH Barcelona ha afirmat que Rajoy és responsable que 150 famílies que es quedin al carrer cada dia a l'Estat espanyol
Zach Campbell
04/03/2015

"Discurs triomfalista" amb "ànim de confondre a la societat" de cara "a les pròximes eleccions". Així ha qualificat Carlos Macías, portaveu de la PAH Barcelona avui en roda de premsa el Real Decret aprovat el passat divendres pel Consell de Ministres, que va comportar l'anunci del govern de la implementació de mecanismes de segona oportunitat per a les famílies amb deutes hipotecaris, l'ampliació del codi de bones pràctiques bancàries i de la moratòria de desnonaments.

L'anomenat procediment de segona oportunitat parteix de la base que quan una família no pugui pagar la hipoteca comenci un procés que pot arribar a tenir una durada de set anys. En primer lloc, les persones que vulguin acollir-se a la norma hauran d'intentar arribar a un acord extra judicial de pagaments davant un notari amb l'entitat amb la qual tenen el deute. Aquí es troba la primera pedra, ja que les entitats en general són reticents a dialogar amb les afectades; en cas que ho facin, es deixarà a les seves mans la voluntat de pacte i les condicions. Després d'aquesta fase, els béns dels afectats se subhastaran –generalment per un preu que arriba a cobrir tot el deute, ja que el preu dels pisos ha baixat. Una vegada fet això, les persones afectades podran demanar l'exoneració dels deutes pels diners que resten; però, segons la norma anunciada divendres, no tothom podrà acollir-se: s'han de complir una sèrie de requisits, i si la situació econòmica de la família millora en els pròxims cinc anys, l'entitat podrà reclamar la part de diners que falten. Encara que no sigui així, els bancs continuaran tenint el dret a cancel·lar el deute perseguint les avaladores de les deutores, moltes vegades membres de la mateixa família. Aquesta exoneració, revocable i només vàlida pel titular del deute, no existeix a cap altre estat d'Europa.


"Rajoy és responsable de les 150 famílies que es queden al carrer cada dia a Espanya", ha valorat Macías.


Per això la PAH ha considerat avui que "és una segona oportunitat per a la banca", ja que dóna carta blanca per a liquidar els béns de les deutores i implicar a les seves avaladores. "Rajoy és responsable de les 150 famílies que es queden al carrer cada dia a Espanya", ha valorat Macías. "S'ha d'establir una moratòria de desnonaments real i efectiva, mecanismes que funcionin per a tothom", han argumentat els membres de la plataforma. Mentrestant continuaran treballant pel dret a l'habitatge. Les més de 230 PAHs que funcionen a l'Estat espanyol han aconseguit milers de dacions en pagament –que impliquen l'anulació total del deute pendent– condonacions de deute i lloguers socials, negociant els casos amb les entitats bancàries. També han reallotjat unes 2.500 persones a través de l'obra social de la PAH.

Valoració de les mesures dels últims anys

La PAH ha volgut recordar també les mesures que el govern del PP ha implementat en els últims anys en relació amb el dret a l'habitatge, amb un escenari de més de 570.000 execucions hipotecàries a l'Estat espanyol des de 2008 fins al tercer trimestre de 2014 –segons dades del Consell general del Poder Judicial– i una mitjana de 150 desnonaments diaris al dia.

La primera mesura, el Reial Decret 6/2012, conegut com a codi de bones pràctiques, suposava la possibilitat d'acollir-se a la dació en pagament. Però, a la pràctica els requisits imposats per poder donar les claus de l'habitatge a canvi de la condonació del deute eren inassumibles per a gran part dels afectats. En aquell moment es produïen uns 192 desnonaments al dia; dos anys després només el 0,7% de les afectades ha pogut acollir-se a aquest recurs, segons han denunciat les membres de la PAH.


A l'Estat espanyol hi ha hagut més de 570.000 execucions hipotecàries des de 2008 fins al tercer trimestre de 2014 i una mitjana de 150 desnonaments diaris al dia


La següent mesura anunciada per Luis De Guindos va ser el Reial Decret 27/2012, conegut com de moratòria. El govern va calcular, quan va anunciar la posada en marxa de la norma, que amb la mesura es podrien aturar uns 120.000 desnonaments. Però, el dret a acollir-se a aquest recurs implicava novament uns requisits per a la deutora i els seus avals que van impedir que moltes de les afectades se'n puguin beneficiar. El resultat és que dos anys després de l'anunci del govern només un 8% dels desnonaments s'han aturat per aquesta via.

Més tard, el PP va aprovar la llei 1/2013 –amb una recordada intervenció de Soraya Sáenz de Santamaria plorant a l'hemicicle– per la qual es va comprometre a crear un parc social de 6.000 habitatges. D'aquest, només s'han formalitzat 2.000 contractes de lloguer social segons les dades que ha aportat avui la PAH.

Però la pressió social pel dret a l'habitatge i de les plataformes d'afectats ha aconseguit que s'aprovin lleis favorables per a la població, com ara la moció municipal que es va fer en l'àmbit estatal, per la qual les famílies que aconsegueixen la dació en pagament no han de pagar plusvàlua municipal ni IRPF. Això va quedar plasmat en el Reial Decret D8/2014, que es va aprovar el juliol de l'any passat. Ara, la PAH decidirà a la propera assemblea estatal, que es fa aquest cap de setmana a Gijón, quines seran les mesures de pressió que aplicaran de cara als pròxims mesos i el context electoral.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: