Internacional

La vaga escombra els acomiadaments

La plantilla guanya el pols amb Ana Botella
Vaga d'escombraries a Madrid
David Fernández

Després de tretze dies, la vaga indefinida de les escombriaires de Madrid ha estat desconvocada. No hi haurà cap acomiadament. La gran mobilització de la plantilla ha fet visible la seva lluita contra els plans de les empreses constructores Sacyr Vallehermoso, FCC i OHL, concessionàries del servei municipal de neteja de la ciutat, d'executar un ERO que comportaria l'acomiadament de 1.134 assalariades (d'una plantilla aproximada de 6.000). Una quarta empresa, també adjudicatària i constructora, Ferrovial, s'ha mantingut aliena als acomiadaments.

La gestió del servei públic de la neteja, a través de la seva externalització privada, ha tornat a qüestionar el model neoliberal i la capacitat de l'alcadessa, Ana Botella, per defensar els interessos del conjunt del poble de Madrid. Després de la tercera desfeta olímpica consecutiva -i amb el record present del Madrid Arena i l'spa portuguès des d'on Botella gestionà els primers instants de la tragèdia, ara fa poc més d'un any-, la vaga dels escombriaires ha tornat a sacsejar la imatge pública de l'alcadessa del Partit Popular.

L'origen dels esdeveniments es remunta al passat mes de juliol. La licitació del concurs per adjudicar la neteja municipal partia d'un pressupost de 2.317 milions d'euros, que representava un estalvi de 256 milions. Tanmateix, el concurs finalment s'adjudicà per 1.943 milions. Els sindicats, en ser coneguda aquesta reducció pressupostària, ja van avisar que comportaria conseqüències tant per les treballadores com pel correcte manteniment dels carrers. Cal tenir present que a l'estiu es van deixar de renovar dos-cents llocs de treball. I aleshores ja van sorgir les primeres veus crítiques contra el deficient estat de neteja de la via pública, esgrimint-lo com una raó més per a la caiguda de turistes a Madrid (calculada en un 7,7% respecte el 2012).

En joc 1.134 llocs de treball i un 43% de la nòmina

La vaga indefinida començà el 5 de novembre. Els sindicats UGT, CCOO i CGT es marcaren l'objectiu d'evitar l'execució de l'ERO, així com baixades de fins a un 43% del sou. La producció diària de deixalles en una gran ciutat com Madrid aviat va col·locar en primera plana els carrers convertits en abocadors. El suport a les vaguistes variava segons els barris. Si a Vallecas es convocava pel dissabte 16 una manifestació de suport a les escombriaires, al barri de Salamanca els porters de les finques nobles s'extralimitaven en les seves funcions afanyant-se a mantenir polides les voreres. Per altra banda, també es llançà la campanya “Porta la teva brossa al banc”, unificant el suport a les vaguistes amb el rebuig a les entitats bancàries.

Durant els primers dies del conflicte, Ana Botella semblava seguir com a lema de capçalera el laisser faire, laisser passer. És a dir, no intervenir en el que, segons el seu parer, era un conflicte laboral privat. Però el pas dels dies i la fermesa de les vaguistes van forçar que l'alcaldessa, qui viu a l'exclusiva urbanització Monte Alina de Pozuelo de Alarcón, a les afores de Madrid, hagués d'involucrar-se malgrat el seu immobilisme inicial. I ho va fer el dimecres 13 de novembre, atorgant 48 hores de marge per tal que empreses i sindicats arribessin a un acord que posés fi a la vaga. Arribat al límit d'aquest ultimàtum el divendres 15 a les cinc de la tarda, el regidor de Medi Ambient, Diego Sanjuanbenito, va denunciar als jutjats de plaça Castilla l'incompliment dels serveis mínims. L'Ajuntament de Madrid es decidia a intervenir, i la seva actuació va fer capgirar una situació de per si força enrevessada: per solucionar el conflicte que representava l'externalització privada d'un servei municipal, van anunciar la contractació de l'empresa estatal Tragsa, vinculada al Ministeri d'Agricultura, per complir amb uns serveis mínims destinats a netejar, principalment, la zona centre de la capital espanyola. Les pròpies treballadores de Tragsa també es troben amenaçades per l'aplicació d'un ERO: 1.639 acomiadaments, el més gran en una empresa pública.

Ana Botella va voler netejar Madrid contractant dues-centes persones 

La contractació exprés de 200 treballadores va permetre que a les 4 de la matinada del dissabte 16 comencés el primer torn de Tragsa per a la neteja dels carrers del centre de Madrid. Era un dispositiu insuficient per a la tasca encomanada. En paral·lel, l'acord a la taula de negociació col·lectiva entre empreses i sindicats semblava proper, després de fixar les bases per al conveni del període 2013-2017 en una reunió maratoniana. Però les posicions es tornaren a distanciar quan a l'endemà les empreses es van desdir dels preacords establerts. L'operació de Tragsa i la negociació van ser vistes pels sindicats com a una maniobra per rebentar la vaga sense l'oposició de piquets. Fins llavors, prop d'una vintena de persones havien estat detingudes per suposats “actes de vandalisme” i gairebé dues-centes cinquanta, identificades.

La matinada de diumenge, però, va veure la llum del dia amb un acord entre sindicats i patronal que va ser ratificat, hores més tard, per les diverses assemblees de treballadores. No s'aplicarà l'ERO i les empreses es comprometen a no plantejar-ne cap durant els propers quatre anys. A canvi, entre d'altres punts, sí que es durà a terme un Expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) de 45 dies per any. L'objectiu de la vaga era evitar els acomiadaments anunciats i, per tant, en aquesta ocasió, les treballadores tenen molt a celebrar. Per la seva banda, a la roda de premsa que ha seguit l'anunci de la desconvocatòria de la vaga, Ana Botella ha afirmat que si no n'hi ha hagut cap, d'acomiadament, “ha estat gràcies a la reforma laboral”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: