Llibertats

Valtònyc: "Terrorisme és una forma de govern mitjançant la por"

El raper Josep Miquel Arenas, condemnat per l’Audiència Nacional espanyola a tres anys i mig de presó, actuarà al concert per la llibertat d’expressió No Callarem
Josep Miquel Arenas actuarà al concert per la llibertat d’expressió No Callarem
Leire Giral
16/05/2017

Són les dotze i mitja del migdia i al mercat d’Artà, turistes i locals transiten per carrerons entre sandàlies, gorres i cremes solars. Josep Miquel Arenas té una estona per parlar abans d’entrar a treballar a la fruiteria. S’apropa a pas ferm, aparca la bicicleta i saluda. Els sons del mercat no engabien les seves paraules, perquè “les paraules volen soles”. Les camisetes amb el lema escollit per solidaritzar-se amb el raper Valtònyc, condemnat per l’Audiència Nacional espanyola a tres anys i mig de presó per cantar, es deixaran veure diumenge al concert per la Llibertat d’Expressió, impulsat des de la plataforma NoCallarem. Dies abans, parlam amb Valtònyc de terrorisme d’Estat, dels límits de la llibertat d’expressió, del Govern de la por i de censura.
 

Com se sent una persona quan l’Estat l’acusa de sentir simpatia pel terrorisme?

"Al principi fa gràcia, un s’ho pren a broma perquè sap que l’Estat espanyol és com és, però quan surts a la televisió i als diaris com un simpatitzant del terrorisme fa mal, sobretot per la família"

Al principi fa gràcia, un s’ho pren a broma perquè sap que l’Estat espanyol és com és, però quan surts a la televisió i als diaris com un simpatitzant del terrorisme fa mal, sobretot per la família. Elles s’han enfortit, han obert els ulls i, d’alguna manera, tot això també els hi està servint com experiència. Psicològica i emocionalment ho duen pitjor que jo i no entenen per què vull anar tan enfora, tot i que ma mare sempre m’ha dit que lluiti pel que cregui. Jo sé que no defenso el terrorisme. Al fons em sent afalagat perquè sé que aquest Estat titlla de terrorista tot el que li és perillós.
 

Què entens tu per terrorisme?

Entenc que és una forma de govern mitjançant la por. El capitalisme és terrorisme. La gent té por a la precarietat, por a perdre la feina, a que li llevin la casa. Això és una forma de govern mitjançant la por, i crec que és una de les eines del capitalisme. Jo no defenso la violència gratuïta.
 

Quin missatge vols transmetre als teus versos?

Diuen que si vols crear consciència, l’has de crear en espais i emmotllar-los. I això és el que intento fer: denúncia, consciència, transformació social. Tots necessitem desfogar-nos després del que ens estant trepitjant i de tot el que patim. Vull aportar el meu granet de sorra a la causa.
 

Tens por?

"Hi ha dies que em sento molt fort i em dic que passi el que passi ho portaré endavant, i dies que penso que duc fent feina des dels divuit anys i tot el que he estalviat no m’ha servit de res"

Hi ha dies que sí i hi ha dies que no. Dies que em sento molt fort i em dic que passi el que passi ho portaré endavant, i dies que penso que duc fent feina des dels divuit anys i tot el que he estalviat no m’ha servit de res, perquè m’ho han llevat. Normalment estic fort, tinc psicologia de supervivència: des de petit m’han passat coses molt dures. Si quan tenia vuit anys m’hagués assegut i hagués pensat en com era la meva vida potser m’hagués enfonsat, i crec que això m’ha marcat. Ara passa el mateix: no m’aturo a pensar en les conseqüències del que està passant, miro endavant i pens en surar-ho. Surar-ho com a forma de supervivència.
 

Quan l’Audiència Nacional espanyola et condemna a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, quina és la teva primera reacció?

Quan el 2012 vaig estar detingut amb divuit anys, no li vaig donar gaire importància, sabia que ja li havia passat a altres persones i pensava que només era una detenció simbòlica. Després, et diuen que normalment són dos anys i que no entres a presó. El que va passar és que va arribar la petició del fiscal Pedro Martínez Torrijos.
 

La Fiscalia demanava una pena d’un any i vuit mesos de presó per injúries a la corona i dos anys per enaltiment del terrorisme. Com ho vares rebre?

"Tothom em deia que l’Audiència tenia coses més importants a fer i que ho tirarien enrere, que no passaria res. Tothom excepte el meu advocat. Ell em deia: 'Prepara’t pel pitjor, perquè això és molt estrany'"

Hi ha una cosa que a vegades em fa un poc de ràbia. Quan vaig estar detingut el 2012, em vaig espantar però tothom em deia que res d’això arribaria lluny. Després, el meu cas va passar a mans del jutge Joan Catany i a l’Audiència Nacional. El procés segueix, passen quatre anys i, de sobte, arriba la petició de la Fiscalia. Em vaig espantar, perquè tres anys i vuit mesos de presó no és normal; en altres casos similars la Fiscalia demanava poc més de dos anys. La cosa és que tothom em deia que l’Audiència tenia coses més importants a fer i que ho tirarien enrere, que no passaria res. Tothom excepte el meu advocat. Ell em deia: “Prepara’t pel pitjor, perquè això és molt estrany”.
 

I què vares fer quan va arribar la sentència de tres anys i mig de presó?

Quan va arribar la condemna va ser tan dur que vaig pensar que tothom canviaria el xip. Més que por a la repressió, tenia por al silenci de la gent, perquè tothom havia passat tant del tema, que vaig arribar a pensar que no farien res perquè ja m’havien condemnat i, al final, va néixer un grup de suport al que estic molt agraït, però que hauria d’haver nascut molt abans.
 

Heu presentat recurs al Tribunal Suprem. Teniu alguna esperança que arribi a bon port?

No, perquè a l’Estat espanyol no hi ha justícia. El jutge de l’Audiència Nacional és el mateix que el del Tribunal Suprem. Al Constitucional, més del mateix. On sí esperam trobar esperances és a Brussel·les, perquè és un tribunal internacional i no tenen la mentalitat feixista de l’Estat espanyol. Això és una carrera molt llarga i només duim els primers cent metres.
 

És curiós: la pròpia sentència recull l’origen d’una de les cançons per les quals se’t condemna, “Circo Balear”. La història de la peça vincula una denúncia que Jorge Campos va presentar contra vuit membres de Maulets el 2011, els quals foren condemnats per amenaces.

"Quan era a l’Audiència Nacional, la Fiscalia deia que jo estava defensant uns condemnats per agressions i que això em convertia en un violent"

Vaig escriure “Circo Balear” per defensar els vuit membres de Maulets denunciats per Campos. Al meu judici, el fiscal va dir que la cançó defensava gent que ja estava condemnada. I això no és cert: vaig publicar la cançó quan ja s’havia fet el judici contra els Maulets, però encara no se’ls havia condemnat. Quan era a l’Audiència Nacional, la Fiscalia deia que jo estava defensant uns condemnats per agressions i que això em convertia en un violent.


 


Has dit moltes vegades que el teu judici és polític. T’estan perseguint per les teves idees?

És un judici polític partint de la base que es fa al Tribunal d’Ordre Públic, a l’Audiència Nacional, que és un tribunal per judicis purament polítics. Al judici es va dir disset vegades que jo era d’esquerres i dotze que rapejava en català, com si fos il·legal o un motiu més per condemnar-me. I recordaven que jo tenia afinitat per partits independentistes, com si fos quelcom dolent. Et quedes flipant.
 

No vares voler pactar amb la Fiscalia ni demanar perdó a Jorge Campos i afirmes que així has pogut demostrar que a l’Estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió. Quin cost n'estàs pagant?

Em volia emparar en el dret a la llibertat d’expressió i considerava que, com artista, estava creant una obra. Volia destapar actituds i saber com reaccionaria la societat si finalment condemnaven una persona a quasi quatre anys de presó per fer cançons i, així, desacreditar l’Estat. Crec que ningú ha de demanar perdó per les seves idees ni per com pensa. Si hagués demanat perdó públicament a Jorge Campos, mai no hagués pogut dir que a l’Estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió.
 

Creus que la llibertat d’expressió té límits?

"Quan parlem de política i de personatges públics que han obtingut beneficis per damunt d'altres persones, has de tenir dret a expressar el que vulguis"

Ja ho diu la paraula: la llibertat no hauria de tenir límits. Sí penso que, quan s’ataca un col·lectiu o s’entra al terreny personal, hi hauria d’haver límits. Jo no estic d’acord amb el bullying, ni el ciberassetjament, ni res d’això. Però quan parlem de política i de personatges públics que han obtingut beneficis per damunt d'altres persones, has de tenir dret a expressar el que vulguis. Però tampoc pens que ningú hagi d’entrar a presó per dir el que pensa, és excessiu.
 

Des del 2004, l’Audiència Nacional espanyola ha firmat 86 sentències per enaltiment de terrorisme i, en quatre anys, s’han multiplicat per cinc les condemnes per aquest delicte. Et sembla paradoxal que avui es persegueixi l’enaltiment del terrorisme molt més que quan hi havia lluita armada?

El tema és que, com ja no hi ha lluita armada, l’Audiència Nacional s’ha quedat sense feina i es dedica a perseguir rapers, tuitaires, titellaires, músics i activistes. Se’ns reprimeix per les idees, però dir que se’ns persegueix per ideologia és políticament incorrecte, així que diuen que aquestes persones fan enaltiment del terrorisme. Qualsevol cosa que molesti l’Estat o surti del marc de la ideologia dominant, és apologia al terrorisme. Això només passa a l’Estat espanyol.
 

Tot això que comentes: el cas dels titellaires, la tuitera Cassandra, César Strawberry… coincideixen en temps i espai amb la coneguda com a llei mordassa.

Molta gent pensa que la llei mordassa és una reforma del Codi Penal que estreny més les cadenes, però no és veritat: la llei mordassa és una reforma de la Llei Administrativa que diu que si tu estàs a una plaça amb més de vuit persones, et poden posar una multa de 600 a 30.000 euros. La llei mordassa vol dir que si la policia et registra al carrer i tu et fiques en un bar perquè no et peguin, et poden condemnar per violació de domicili.
 

Com valoraries l’estat de salut de la democràcia a l’Estat espanyol?

"Al darrere de les institucions de l’Estat espanyol hi ha un feixisme residual, jutges franquistes i elits financeres que es varen enriquir amb Franco i que encara són al poder"

Mai hi ha hagut transició, l’Estat espanyol sempre ha estat poc democràtic. Les institucions haurien de servir al poble, no per condemnar-lo. I crec que al darrere de les institucions de l’Estat espanyol hi ha un feixisme residual, jutges franquistes i elits financeres que es varen enriquir amb Franco i que encara són al poder.
 

Mirant cap a casa. Després de la teva xerrada a l’Institut de Santa Margalida a Mallorca, el PP i Ciutadans varen exigir una investigació per part de la Conselleria d’Educació. Fa poques setmanes, els actes programats a l’IES Manacor i Felanitx foren vetats, presumiblement per por a represàlies de la Conselleria amb els directors dels centres. Com valores la persecució de les mostres de suport?

Tant Círculo Balear com Jorge Campos varen dir que havia guanyat la coherència. A aquests instituts no ha guanyat ni la coherència ni el seny, el que ha guanyat ha estat la por. Hi ha hagut amenaces des de Círculo Balear, el PP i Ciutadans per denunciar qualsevol mostra de suport cap a mi. Abans parlàvem de què era el terrorisme; doncs crec que això és terrorisme. La forma de govern mitjançant la por.
 

Fa poques setmanes, Jorge Campos reclamava per tu l’entrada a presó preventiva, una petició que ja ha passat a mans de la fiscalia. Com et sents?

Jorge Campos vol que jo entri a presó i ho intenta per tots els mitjans. Encara que ja estigui condemnat, ell no té nassos a deixar-nos un marge per poder aplicar recurs i demana presó preventiva. És un fanàtic. Això és una lluita ideològica: ell pot pensar d’una manera i jo d’una altra, i ja està. Però voler tancar una persona pel que diu i pel que pensa em sembla molt dur. Jo no ho voldria ni per a ell ni per a cap feixista.
 

Què faràs si et tanquen a presó?

"Si em tanquen a presó per fer cançons aprofitaré per formar-me, per aprendre, per madurar la situació i per experimentar una cosa més"

La diferència entre un pres polític i un pres comú és que el pres polític assumeix aquella etapa com una fase de la seva lluita. En canvi, un pres comú no vol estar allà i vol sortir de presó. Si em tanquen a presó per fer cançons aprofitaré per formar-me, per aprendre, per madurar la situació i per experimentar una cosa més.
 

Com li explicaries el teu cas a algú de fora que desconeix les dinàmiques de l’Estat espanyol i que no sap qui ets?

Li diria que faig rap incisiu i violent, que els meus versos s’han mal interpretat i tret de context i que per això em volen tancar a presó. També diria que això a l’Estat espanyol no és un cas aïllat, sinó que és una mecànica per reprimir la gent per les seves idees. A l’Estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió i ho hem demostrat. 
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: