Territori

El veïnat de Tarragona s'alça contra l'urbanització de la Budellera, un pulmó verd de la ciutat

La construcció de 5.738 nous pisos al sector de la Budellera de Tarragona alerta els moviments veïnals i ecologistes de la ciutat i tensa l'ambient al consistori
A la muntanya de la Budellera es conserven elements singulars tals com marges, terrasses, diverses estructures en pedra seca —algunes de molt interessants— i antics camins, molt probablement d'origen romà
Joan Pons Solé
01/02/2017

L'aprovació definitiva del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) l'any 2013, va significar el principi d'una amenaça urbanística a diverses zones de Tarragona. Aquest sector, situat a llevant de la ciutat, alberga una de les masses forestals urbanes més importants de la conurbació tarragonina. En particular, la Budellera resulta important pel paper de connector natural de la ciutat amb la Platja Llarga, molt estimada per les tarragonines, i que ja va ser salvada in extremis d'un projecte de passeig marítim que volia urbanitzar un dels darrers reductes naturals del litoral de Tarragona. Segons el geògraf i fotògraf tarragoní Rafael López-Munné, "la Budellera destaca especialment per constituir un excel·lent exemple de paisatge rural històric, amb més de 2000 anys de recorregut. Es conserven elements singulars tals com marges, terrasses, diverses estructures en pedra seca —algunes de molt interessants— i antics camins, molt probablement d'origen romà. El valor d'aquest conjunt està directament relacionat amb la seva proximitat a Tarragona i amb la necessitat urgent de preservar i recuperar la memòria agrària de la ciutat per a les generacions més joves i les futures. A més del valor intrínsec del patrimoni afectat, el valor total està en relació directa amb el cost d'oportunitat del projecte."

Aquest Pla Parcial ha estat presentat per l'àrea d'urbanisme de Tarragona, amb el conseller del PSC Josep Maria Milà de titular i el seu fill com a redactor del projecte tècnic del Pla Parcial. El promotor és el conegut José Luís Garcia, que ja fou l'impulsor del barri de la Vall de l'Arrabassada de Tarragona. Ara, la idea de la societat promotora i de l'Ajuntament és urbanitzar una àrea de 132 hectàrees amb la construcció de 5.738 habitatges en edificis d'entre sis i nou plantes, una àrea d'usos terciaris i comercials de fins a dotze plantes, un aparcament a la Platja Llarga, així com àmplies àrees d'equipaments esportius, que es plantegen en ple debat sobre el futur de les noves instal·lacions esportives que s'estan construint pels Jocs del Mediterrani, ara ja de l'any 2018. Amb l'excusa de connectar barris com la Vall de l'Arrabassada, el Nàstic i Boscos de Tarragona, s'aprofita l'operació per omplir una àmplia zona de carrers i avingudes, amb un estil propi de l'urbanisme dels anys 90 i principis dels 2000.


Oposició ciutadana

L'alerta ha saltat quan les principals associacions de veïnes de la ciutat, la mateixa Federació de Veïns de Tarragona i col·lectius ecologistes com la Plataforma Salvem La Platja Llarga, han denunciat públicament l'impacte social, ambiental i de model de ciutat que suposa aquest Pla Parcial. En una roda de premsa convocada el passat 21 d'octubre, Gemma Fusté, presidenta de l'Associació de Veïns de Llevant, i Toni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), alertaven de què es pretenia desenvolupar una zona urbanística a l'àrea de la Budellera "sense escoltar la veu de les veïnes". A més, afegien que la voluntat era la de seguir la mateixa estratègia "a tota la ciutat", no tan sols de la zona. Així mateix, posaven de manifest el greuge que suposa desenvolupar aquesta zona de la capital del Tarragonès tenint en compte que hi ha altres espais que "requereixen millores prioritàries" com els barris de Llevant o el mateix centre de la ciutat. Per aquests motius, les entitats veïnals van demanar a l'Ajuntament que posés "el comptador a zero" i que acordés un nou Pla Parcial per a la Budellera "molt menys destructiu".

La idea de la societat promotora i de l'Ajuntament és urbanitzar una àrea de 132 hectàrees amb la construcció de 5.738 habitatges en edificis d'entre sis i nou plantes / Joan Pons Solé


Bruno Salter Mas, membre de Salvem La Platja Llarga, opina que la Budellera "cal que sigui preservada com a zona forestal a tocar del centre de la ciutat" perquè fa "una funció imprescindible com a zona de transició natural de l'àrea urbana" amb "nombrosos serveis ecosistèmics i fent de lligam entre l'Anella Verda i el litoral". L'activista considera que "urbanitzar La Budellera tal com ha plantejat l'Ajuntament incrementaria la pressió humana sobre les platges de Tarragona i no resoldria en absolut la recuperació dels ecosistemes litorals pels quals la plataforma ha estat lluitant durant molts anys".
Per tal de donar visibilitat al conflicte, veïnes i ecologistes han començat mobilitzacions. El passat 15 de gener, es va convocar una caminada per la zona de la Budellera que va comptar amb la participació de centenars de persones, amb l'objectiu d'exigir la suspensió d'aquest Pla Parcial i apostar per un nou model urbanístic.

El canvi de paradigma no només és una reivindicació dels moviments socials. Experts en el camp de la geografia i l'ordenació del territori de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Observatori del Paisatge han denunciat els impactes que pot suposar aquest Pla, denuncien una "manca de processos de participació ciutadana" i demanen una aposta "clara" per un model urbanístic sostenible.
Robert Casadevall, professor de planificació urbanística i territorial a la Universitat Rovira i Virgili, assegura que "la ciutadania té tot el dret de plantejar i de revisar el model de ciutat que vol". "Decidir si es vol créixer, com, i en quina direcció, és una responsabilitat democràtica que depassa l'estricte marc de les institucions", afegeix. En aquest sentit, Casadevall també esmenta que "això es va fer, segurament amb menys intensitat de la que caldria, no sempre amb prou habilitat, i tampoc amb prou resposta, quan tocava fer-ho, que és al moment de la formulació de l'actual POUM. Va ser aleshores, en aquell procés llarg i accidentat iniciat a finals dels noranta i culminat deu anys més tard, que es va posar sobre la taula què s'havia de fer a Tarragona, i també a la Budellera. En el Pla general d'ordenació urbana de Tarragona del 1995 ja hi podem veure com l'actual àmbit del Pla parcial la Budellera figurava parcialment com a sòl urbanitzable, i una altra part com a urbanitzable no programat. Això no treu cap legitimitat a qüestionar-ho ara, només faltaria, però cal tenir-ho en compte."

"La Budellera conserva elements singulars d'un paisatge rural històric que tenen un valor patrimonial directament relacionat amb  Tarragona", segons Josep Maria Palet de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), també s'ha sumat a les crítiques a l'operació urbanística. Josep Maria Palet, subdirector de l'entitat, remarca que "la zona de la Budellera conserva elements singulars representatius d'un paisatge rural històric que tenen un valor patrimonial directament relacionat amb la ciutat de Tarragona". Palet afirma que l'indret conté "camins històrics amb un origen que data com a mínim de l'època medieval". A la zona hi ha elements de construcció amb pedra seca, una vila romana i vestigis de la història centenària de Tarragona, i l'arqueòleg demana estudiar el perímetre "a fons". Així mateix, el subdirector de l'ICAC creu que la creació d'un parc ecohistòric a la Budellera seria "una excel·lent oportunitat per remarcar aquests elements i la història de la ciutat, quelcom que probablement aporti molt més que desenvolupar-ho urbanísticament".


L'especulació, a l'arena política

Des d'un bon inici, el Pla Parcial de la Budellera ha aixecat polseguera als passadissos de l'Ajuntament de Tarragona i en especial a la Sala de Plens. Pocs dies després que les entitats presentessin al·legacions al Pla, la regidora de la CUP, Laia Estrada, afirmava que "hi ha una manca de procés participatiu real a l'hora d'elaborar aquest desenvolupament. Mostra d'això és la presentació també d'altres al·legacions per part de diversos sectors veïnals i polítics disconformes amb el pla". En aquest sentit, els dos regidors que té la CUP a Tarragona explicaren que "el seu posicionament aniria encaminat a impugnar el procediment seguit per aprovar-lo, de la mateixa manera que el contingut material i les concretes determinacions i paràmetres urbanístics de l'ordenació aprovada". Segons Estrada, "L'actual PPU24 és totalment contrari a un desenvolupament urbanístic sostenible, respectuós amb el territori i amb l'avaluació real des d'una perspectiva global de Tarragona".

El regidor d'urbanisme Josep Maria Milà va votar a la Junta de Govern Local del 22 de setembre de 2016, en què es va aprovar inicialment el pla, quan un fill seu n'ha estat redactor

I és que el paper del regidor d'urbanisme Josep Maria Milà en tot aquest entrellat s'ha posat en dubte des del moment en què es va saber que va participar i votar a la Junta de Govern Local del 22 de setembre de 2016, en què es va aprovar inicialment el pla, quan un fill seu n'ha estat redactor del projecte tècnic. Malgrat tot, en un comunicat emès per l'Ajuntament de Tarragona, s'assegura que "tota la tramitació ha estat correcta". Tot i així, en el mateix comunicat admeten que "el conseller Milà hagués hagut d'abstenir-se'n la votació. Però, per un error provocat per la mateixa dinàmica de la Junta de Govern, aquesta abstenció no es va formalitzar adequadament. Malgrat això, la participació del conseller Milà no ha estat determinant de la resolució final, ja que l'acord es va adoptar per unanimitat i amb l'assistència de l'alcalde i 7 tinents d'alcalde, la manca d'abstenció no té cap efecte, i per aquest motiu no s'hi ha d'adoptar cap nou acord, ni de ratificació ni d'esmena, ja que el de la Junta de Govern del passat 22 de setembre és plenament vàlid i legal."

Tots aquests arguments no acontentaren a la CUP i, en un Ple convocat el passat 26 de gener, aquest grup municipal va presentar una moció per demanar la suspensió del Pla Parcial. Tot i que la moció no va prosperar, ja que va obtenir només els vots favorables d'ERC i la CUP, va arribar el dia abans que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona emetés un informe vinculant en el qual es posava en entredit la viabilitat del Pla presentat.

 La Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona emetés un informe vinculant en el qual es posa en entredit la viabilitat del pla aprovat pel consitori / Joan Pons


Aquest informe, al qual ha tingut accés la Directa, acaba donant la raó a les crítiques que s'havien fet des dels moviments veïnals i ecologistes de la ciutat. L'informe destaca que a la Budellera s'ha donat una "imposició de l'artificialitat de l'ordenació i la volumetria urbana sobre el medi preexistent", així mateix l'informe destaca que "es troba a faltar elements de passivitat edificadora i urbana, fonts pròpies d'energia de baixa emissió de carboni, resiliència i una aposta inqüestionable per la sostenibilitat urbana". Així doncs, a més de recolzar els arguments de les opositores al Pla, demanar una reducció d'alçades i nombre d'habitatges i prohibir l'aparcament a la Platja Llarga, entre altres punts, la Comissió d'Urbanisme acaba demanant una reformulació del Pla i que l'Ajuntament de Tarragona el torni a debatre i el torni a portar a aprovació inicial.

Així doncs, els mesos vinents es preveuen intensos després del que, des dels moviments populars tarragonins ja s'ha vist com una victòria. Caldrà veure si la voluntat de diàleg expressada per l'alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros s'acaba traduint en realitat. Però sobretot caldrà veure si el "principi de desenvolupament urbanístic" sostenible deixa de ser només un titular.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: