Les víctimes de les Taser s’organitzen als Estats Units i el Canadà

L'Institut Nacional de Justícia nord-americà alerta de la síndrome del ‘policia mandrós’, que fa que en moltes ocasions es dispari pistoles d’electrocució de manera “sistemàtica i abusiva”
09/12/2014

839 persones mortes. Aquest és el balanç que deixen les armes de descàrregues elèctriques –CED en les seves sigles en anglès– als Estats Units des que es van començar a fer servir el 1983. I no són les úniques a l’Amèrica del Nord. Al Canadà, 36 persones han mort a conseqüència de l’ús d’aquests dispositius des de 2003.

La llista completa de víctimes d’aquestes armes “no letals” es pot trobar al bloc de l’organització Truth... not Tasers, que actualitza constantment les conseqüències fatals de l’ús d’aquests dispositius als EUA i el Canadà. La família d’una de les víctimes canadenques, Robert Bagnell, s’encarrega de la gestió del llistat. La informació es complementa amb l’ajuda de periodistes, advocades i fins i tot policies –del Canadà i els EUA–, que fan seguiment de les noves morts derivades dels abusos relacionats amb aquestes pistoles.

Una de les organitzacions que ha perseverat més en el tema durant aquests anys ha estat Amnistia Internacional (AI). El mes de desembre de 2008, va publicar un informe molt extens sota el nom Menys letals? Armes d’atordiment en la protecció de la llei als EUA. L’estudi parla del tipus d’armes utilitzades, dels protocols d’actuació de les forces policials i de les víctimes causades per aquestes actuacions.

L’Institut Nacional de Justícia dels EUA reconeix que no s’han d’usar pistoles elèctriques contra col·lectius de risc, però ja han mort dones embarassades i gent gran

Als EUA, ja són més de 15.000 les agències públiques i empreses de seguretat que compten amb aquest tipus de dispositius, segons dades de l’Institut Nacional de Justícia del país nord-americà. La majoria són policies locals i estatals o funcionariat de presons, però també l’empren efectius militars (com els desplegats a l’Iraq i l’Afganistan) i empreses privades. Segons dades d’AI, més de 4.000 departaments de policia proveeixen tots els patrullers i oficials d’aquest tipus d’armes, “una tendència que sembla que creix amb el temps”. A més, a 43 dels 51 estats del país, qualsevol persona pot adquirir aquest tipus d’armament sense cap mena de control: no són considerades armes de foc pel govern federal.

Absència de legislació

“Un dels problemes respecte a l’ús de les Taser és que no existeix una legislació unificada per a tots els EUA”, explica l’informe d’AI. En tot cas, el protocol policial preveu actuacions diferenciades quan es tracta de grups especials de població, com gent gran, menors o dones embarassades. Fins i tot l’Institut Nacional de Justícia dels EUA reconeix, en un informe publicat el 2011, que aquest tipus d’armes no s’haurien d’emprar contra grups de risc. Però afirmen que sí que “poden ser necessàries si les condicions impossibiliten altres solucions raonables”. Sens dubte, ho fan. La llista de l’organització Truth... not Taser recull tres dones embarassades víctimes mortals dels CED, la primera d’elles el 1988. Entre els decessos observats per AI, també hi trobem persones amb malalties mentals, ancianes o fins i tot amb diversitat funcional.

El mateix Institut Nacional de Justícia admet que la facilitat de maneig de les pistoles Taser i la seva popularitat incrementen la possibilitat d’un ús abusiu: “A les entrevistes amb policies, els entrevistats apuntaven a la síndrome del policia mandrós. Alguns agents poden fer servir els CED massa prompte en situacions on es podrien fer servir tècniques de resolució de conflictes que coneixen o, fins i tot, tècniques que impliquen el contacte físic amb el sospitós”.

Electroxocs a Europa

Tot i els nombrosos casos de mort relacionats amb l’ús de Taser als EUA, pràcticament tots els països europeus compten amb aquests dispositius. Bèlgica, Finlàndia, Irlanda, Grècia o Alemanya tenen unitats policials o de l’exèrcit que fan servir les pistoles d’electroxoc com a eina de treball.

Pràcticament tots els països europeus compten amb aquests dispositius. A França i el Regne Unit ja s’han produït els primers decessos

Entre els casos més destacats, trobem França i el Regne Unit, on ja s’han produït les primeres víctimes derivades de l’ús d’aquest dispositiu. A França, la primera mort es produí el desembre de 2010: un home d’origen malià va ser abatut per la policia francesa amb el model X26 de Taser quan discutia amb el seu llogater. La causa de la mort, segons la fiscalia gal·la, va ser l’“asfíxia per inhalació de gasos”.

L’última mort coneguda a Europa es va produir el mes de novembre al Regne Unit. A Gal·les, un home que es trobava sota els efectes d’una droga coneguda amb el nom de sals de bany va ser abatut amb descàrregues elèctriques per la policia quan atacava una altra persona. La policia britànica encara investiga les causes del decés, esdevingut quan l’home es trobava sota custòdia policial. És un nom més a la llarga llista de víctimes derivades de l’ús d’aquestes armes.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: