Vides en perill per vulneració dels protocols policials

No sempre es compleixen els mecanismes ideats per garantir la seguretat de les implicades en situacions de vulnerabilitat especial, com és patir violències de gènere, un episodi agut de crisi en salut mental o un assetjament
12/07/2016

El districte de Ciutat Vella és tristament famós per diversos casos mediàtics de vulneració dels protocols policials en detencions, desallotjaments o investigacions. Juan Andrés Benítez, els Onze del Raval, el cas 4F o la persecució de la venda ambulant són exemples coneguts de repressió i criminalització per raons de prejudicis, ètnia, classe social o marginalització. Aquesta zona en particular viu una tensió perpètua, però altres exemples serveixen per ampliar el ventall d’aquests incompliments.

/ANNA CELMA
Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona envolten un vianant a la plaça Reial/ ANNA CELMA

 

Les transgressions dels protocols o la manca de redacció d’uns criteris acurats no només poden vulnerar els drets humans, sinó que poden tenir conseqüències letals. En àmbits especialment sensibles com els relacionats amb les diverses violències de gènere o l’abordament de la salut mental, es recullen casos en què una fiscalització més severa dels protocols arriba tard –com és el cas de l’enduriment del reglament sobre retirades d’armes a agents en baixa mèdica– o no hi és present –el desconeixement de la manera d’actuar en casos de violència de gènere per manca de formacions i desmantellament dels programes.

Patrulles policials en lloc d’ambulàncies

De les set morts sota custòdia policial registrades els tres últims anys a Catalunya, una d’elles va tenir el component de la salut mental com a factor crític en la vulneració del protocol. Alfons Bayard va morir a la plaça Molina de Barcelona el 2 d’abril de l’any 2014. En el moment dels fets, patia un brot psicòtic. Un responsable de la cafeteria Bopan va avisar els Mossos d’Esquadra, al·legant que Bayard tenia un comportament estrany i molestava la clientela del local. Diverses patrulles es van presentar al bar. Dos agents van demanar a Bayard que els acompanyés; ell s’hi va negar i va intentar fugir. Llavors, van demanar reforços i s'hi van afegir quatre agents més; entre tots, el van reduir. Bayard va patir un atac de pànic que va empitjorar la situació i el va fer arribar a estat crític. Després d’esperar més de vint minuts que arribés una ambulància, Bayard va morir abans de poder ser atès.

De les set morts sota custòdia policial registrades els tres últims anys a Catalunya, una d’elles té el component de la salut mental com a factor crític en la vulneració del protocol

L’octubre de l’any 2014 es va arxivar la investigació. L’advocat de la família afirmà la voluntat de recórrer l’arxivament a l’Audiència de Barcelona i demanar la imputació dels dos primers agents, ja que considerava que tenien elements suficients per adonar-se que l’atenció sanitària s'hauria hagut de prioritzar. Malgrat que aquest cas se sumava a d’altres similars i que es van arribar a recollir 22.000 signatures per exigir que la policia catalana apliqués un protocol diferent per immobilitzar les persones amb trastorns mentals, no hi ha hagut modificacions.

El Protocol d'actuació per a l'atenció a les urgències, els trasllats i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental es va signar l’octubre de l’any 2006. Els departaments de Salut, d’Interior i de Justícia, l’Ajuntament de Barcelona, la delegació del govern espanyol a Catalunya, el TSJC, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya van participar en la seva elaboració i en el procés de revisió. La intervenció dels cossos de seguretat es fonamenta en el fet que els Mossos d'Esquadra i les policies locals tenen competències per intervenir “en la resolució amistosa de conflictes privats si hi són requerits”. Els supòsits del protocol mental remarquen que, “indistintament del servei que hagi iniciat la intervenció”, els cossos sanitaris seran els responsables “de determinar les accions a emprendre per a la correcta assistència al pacient”. Això no s’hauria respectat en la reducció de Bayard: no es va esperar que arribés l’assistència sanitària abans d’intervenir, per bé que no es tractava d'una alteració de l’ordre públic que representés una “amenaça evident i concreta per a les persones o els béns” de la plaça Molina.

Els Mossos d’Esquadra i les policies locals poden intervenir en la resolució amistosa de conflictes privats si hi són requerits, però els cossos sanitaris han de determinar les accions a seguir

Aquests dies, l’aplicació de protocols policials en situacions que tenen a veure amb transtorns mentals torna a ser polèmica. Gràcies al vot favorable de JxSí, PP, PSC i C’s, els Mossos d'Esquadra podran usar pistoles Taser quan s’hagi d’actuar contra persones en estats d’excitació extrema, armades i que no obeeixen les indicacions de la policia. Però l’ús d’aquests dispositius també s’han vinculat a casos similars al de Bayard: una reducció de persones que, en un determinat episodi d’excitació, són considerades perilloses per part dels agents. L’elevat nombre de víctimes mortals que han provocat les pistoles d'electrocució a països com els Estats Units –un estudi d'Amnistia Internacional parla de prop de 500 morts relacionades amb aquests dispositius entre 2001 i 2012– o el Canadà era un dels arguments en contra del seu ús, però l'arma s'ha incorporat a l'equipament policial.

 

--------------------------
L’enduriment del reglament d’armes durant les baixes mèdiques arriba massa tard
Es podria haver evitat un feminicidi a mans d’un mosso d’esquadra si el reglament de tinença d’armes durant les baixes mèdiques hagués endurit els supòsits i els terminis d’entrega d’armes, reglamentàries o privades. La manca d’obligatorietat de passar avaluacions psicofísiques dificulta el control de la capacitat dels efectius policials per exercir dins el cos

Albert Batlle, director general de la policia catalana, en una compareixença

 

El 14 d’abril passat, Cristina, una veïna de Sant Feliu de Llobregat, va ser assassinada per la seva exparella, que li va disparar tres trets abans de suïcidar-se en presència de dues menors, familiars de l’assassinada. L’home emprà l’arma reglamentària que tenia com a membre del cos de Mossos d’Esquadra, amb més de deu anys d’antiguitat i destinat a la comissaria de Ciutat Vella, a l’àrea Seguretat Ciutadana. En el moment del crim, feia un mes que estava de baixa per contingència habitual. Seguint el reglament, se li hauria d’haver retirat l’arma passats 30 dies naturals.

L’agent va matar la seva exparella amb la pistola reglamentària. En el moment del crim, feia un mes que estava de baixa i se li hauria d’haver retirat l’arma passats 30 dies

Segons les declaracions d’Albert Batlle, director general de la policia catalana, en una compareixença al Parlament el 25 de maig d’enguany, el 7 d’abril, l’agent hauria rebut l’ordre d’entregar l’arma. “L’agent va informar que aniria a la comissaria la setmana següent, la del 17 d’abril, per lliurar l’arma i visitar els coneguts. Amb la informació de què es disposava en aquell moment, no hi havia supòsit per entendre cap anomalia”, va afirmar Batlle. Com va explicar a la comissió parlamentària, “els membres de la policia de la Generalitat no tenen cap obligació legal de passar proves mèdiques o psicològiques un cop ja són funcionaris de carrera, exceptuant les que es fan duant el procés selectiu d’ingrés”. “El fet que siguin policies les 24 hores del dia fa que puguin disposar de l’arma fora de la feina, com succeeix de manera ordinària”, va al·legar.

El director general dels Mossos, Albert Batlle, va comparèixer al Parlament per explicar les circumstàncies d’un assassinat comès per un membre del cos

Fins ara, hi havia dos supòsits per a la retirada de l’arma a un agent. Un primer cas és la constatació d’elements que facin pensar que la persona no està capacitada per portar l’arma i pot suposar un perill per ella mateixa o per tercers. Sota aquest supòsit de risc greu, es retiren tant les armes reglamentàries com les privades, emparades o no en la llicència de tipus A, l’habitual per a qualsevol membre d’un cos policial. El segon cas és la superació del termini de 30 dies de baixa per contingència comuna o laboral, un supòsit que, segons el mateix Batlle, tindria elements d’opacitat perquè “el cos no sap el motiu pel qual un agent no va a treballar”. Aquesta priorització del dret a la intimitat dels efectius policials i la seva capacitat per la tinença d’armes, unida a l’absència d’avaluacions físiques i psicològiques periòdiques, implica una manca de supervisió de les capacitats d’aquestes persones pel seu exercici de la força.

Batlle va anunciar canvis legislatius, a més de fer una crida a que tots els integrants de la policia "detectin si un agent “experimenta una disminució de les capacitats per exercir"

Arran de l’assassinat de Cristina, Batlle va anunciar que es modificaria aquest protocol en dos eixos: perfeccionar el procediment de retirada de l’arma i equiparar el cos de Mossos d’Esquadra a la pràctica d’altres instituts armats. Es deroga la instrucció 05/2013 de tinença d’armes i entra en vigor la instrucció 08/2016: els comandaments responsables hauran de retirar les armes des que es tingui l’estimació d’una baixa superior als 30 dies naturals. D’altra banda, Batlle va apel·lar “a la responsabilitat de tots els integrants de la policia –i no només els comandaments– en la necessitat de comunicar si consideren que no estan en condicions de desenvolupar la seva funció o si un altre agent experimenta una disminució de les capacitats per a l’exercici”. Finalment, va comunicar que es regularia més estrictament la retirada i el dipòsit d’armes habilitant els comandaments per “dur a terme totes les gestions a l’abast i que considerin escaients per aquesta retirada, amb posterior avaluació psicològica i física que ratifiqui la decisió” i que s’establiria “l’obligatorietat per a l’agent de dipositar totes les armes tan aviat com sigui ordenat que ho faci”.

Pel que fa a equiparar el cos de Mossos a la pràctica d’altres instituts armats, Albert Batlle va anunciar que la propera llei d’acompanyament inclourà una esmena a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i es modificarà l’article 44 actual per introduir-hi els controls en el manteniment de les condicions psicofísiques necessàries per exercir les funcions de policia. Aquestes modificacions fan tard per evitar un feminicidi que ha posat en entredit el funcionament del cos de Mossos d’Esquadra pel que fa al control dels seus efectius i la possessió d’armes.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

'Stalking', un delicte ignorat

dimarts, 12 juliol, 2016

Lorena Garrido, professora i investigadora del Departament de Ciència Política i Dret Públic i membre del grup de recerca Antígona de la UAB, explica que “diversos delictes que són violències