Internacional

Vint-i-vuit oportunitats per tombar el CETA

L'entrada en vigor de l'Acord Econòmic de Comerç Gobal entre la UE i Canadà no serà plenament vigent fins que s'aprove a cada un dels parlaments de cada estat, pel que les diverses campanyes fan una crida a la mobilització per aturar-lo
milers d'activistes de les campanyes europees contra els tractats TTIP, CETA i TiSA, i procedents de països com Bèlgica, Alemanya, Holanda o d'altres regions de França, es van congregar a la plaça Kléber, junt amb les activistes dels Països Catalans
Paula Duran

El passat 15 de febrer les eurodiputades van sotmetre a votació l'Acord Econòmic Global de Comerç entre la Unió Europea i Canadà, més conegut per les sigles CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement). L'obra es va interpretar a una de les tres seus del Parlament Europeu, la situada a Estrasburg, no sense comptar amb la massiva presència de manifestants procedents de diversos països aplegats a les portes. Cal destacar que el Parlament situat a Estrasburg sols es fa servir quatre dies al mes –el que dura una setmana laboral de les europarlamentàries–, ja que la resta del mes l'activitat resideix a Brussel·les, amb totes les despeses per desplaçaments de treballadores i materials que això suposa: un cost total de quasi 200 milions d'euros a l'any.

La ratificació del CETA per part de les europarlamentàries suposa un pas més dins de la carrera accelerada –sobretot de certs grups d'europarlamentàries, com l'EPP Group– per fer que entre en vigor aquest tractat. Un tractat que, en conjunt amb els altres dos (TTIP i TiSA), és titllat de "dictadura de les multinacionals" per la majoria de veus opositores. Açò és degut al fet que aplica una sèrie de polítiques i mesures que doten de més drets i capacitats per fer valer la seua voluntat a l'inversor estranger privat que als mateixos estats democràtics. En paraules de l'eurodiputada per EU, Marina Albiol, «els tractats CETA, TTIP i TiSA suposen una mena de constitucions transatlàntiques, amb una mena de legislatura supraestatal favorable als interessos privats de les grans corporacions; com si es tractara de la creació d'un nou estat». De la mateixa manera, també són titllats de 'tractats vivents' perquè, una vegada en vigor, les seues clàusules poden ser modificades.

Marina Albiol (EU): "els tractats CETA, TTIP i TiSA suposen una mena de constitucions transatlàntiques, amb una mena de legislatura supraestatal favorable als interessos privats de les grans corporacions"

De 695 europarlamentàries, 408 van votar a favor de la ratificació, 254 en contra i 33 es van abstenir. Amb aquesta ratificació, el tractat CETA s'aplicarà provisionalment a partir de l'abril. Eixa provisionalitat vol dir, «bàsicament, la qüestió referida als aranzels per importar i exportar productes», segons comenta Ernest Urtasun, europarlamentari per ICV. Després d'aquesta votació, però, encara quedaria un pas més per fer possible o aturar l'entrada en vigor del CETA.

Així és que, mentre tots els estats que conformen la Unió Europea no ratifiquen el tractat als seus respectius parlaments nacionals, aquest no podrà entrar en vigor. Per tant, encara quedaria una possibilitat d'aturar-lo multiplicada per tots els estats membres. Aquesta afirmació es fa en referència a les bases dels fonaments jurídics europeus, que determinen la necessitat d'unanimitat per aprovar un nombre reduït d'assumptes –com és aquest cas–. Encara que hi ha veus que parlen sobre la possibilitat de passar d'unanimitat a majoria qualificada per tal de fer entrar en vigor, sí o sí, el CETA l'abans possible, en cas que alguns estats s'oposaren i amb l'excusa que són massa membres a l'UE.


"El TTIP l'hem matat nosaltres, açò ho mata la gent al carrer"

El mateix dia de la votació i després de saber el resultat, diverses campanyes locals –sobretot valencianes–, convidades per Esquerra Unida i pel grup de l'Esquerra Unitària Europea, van participar a Estrasburg d'una trobada entre plataformes ciutadanes contra aquests tractats. «Després de tants anys de mobilització, no és un moment per estar tristes i derrotades, sinó per agafar noves forces i continuar amb la lluita». Amb aquesta frase s'obria una xicoteta roda d'intervencions polítiques que engrescaren els ànims decaiguts de les assistents. «Crec que totes les que estem ací tenim clar que un tractat d'aquestes característiques no es pot aturar des de les institucions, sinó als carrers amb lluita i mobilitzacions», expressava Albiol, «avui s'ha aprovat el CETA a l'Europarlament però açò no s'acaba ací, ara comença la lluita per poder aturar el CETA en el procés de ratificació als estats, ací és on hem de redoblar els esforços», sentenciava.

El tros de gespa que hi ha enfront de l'edifici parlamentari d'Estrarburg es va omplir, com un cementiri, d'esqueles inscrites amb les paraules "No CETA" / Paula Duran


«El TTIP l'hem matat nosaltres, açò ho mata la gent al carrer i així serà com acabarem amb el CETA, el TTIP, el TiSA i tots els que vinguen darrere», asseguraven algunes europarlamentàries. El TTIP va morir, principalment, per la pressió de les campanyes europees que assenyalaren i denunciaren l'opacitat de les negociacions però, sobretot per la controvertida clàusula ISDS, un mecanisme per solucionar conflictes entre l'inversor i l'estat que va ser titllat d'antidemocràtic, causant moltes discrepàncies. En el cas del CETA, per avançar cap a la seua ratificació, l'ISDS s'ha renegociat i traduït en l'ICS, un mecanisme que es pressuposa menys controvertit pel fet d'estar conformat per quinze àrbitres escollits entre Canadà i la UE. «El CETA van a intentar treure'l endavant, perquè ja duu en marxa molts anys, però el TTIP ja saben que no sortirà, la gent és conscient i està mobilitzada», afirmava Urtasun. I és que les negociacions del CETA començaren l'any 2009 i finalitzaren l'any 2014 amb el text ja acordat per ser ratificat. Tot això amb total obscurantisme i a esquena del coneixement de la societat civil.

«Avui no hem perdut res, hem de mirar-ho amb perspectiva històrica. Fa uns anys ningú sabia què era el CETA i ara tenim més de 250 eurodiputades que hi estan en contra», comentava Florent Marcellesi, eurodiputat per Equo, «això vol dir que el Parlament Europeu està totalment dividit quan es tracta de parlar de quin comerç volem a Europa, sobretot el grup socialista. Ací tenim una bretxa». Marcellesi també parlava de la necessitat de passar a "l'estratègia del sí", que consisteix en proposar una alternativa constructiva a la crítica contra el CETA com, per exemple, quin tipus de comerç volem, «un comerç basat en els drets humans, en la lluita contra els paradisos fiscals, en la lluita contra el canvi climàtic, on puguem decidir obertament quines relacions volem tindre amb Canadà i la seua gent... Altre tipus de comerç és possible i per això no volem el CETA», rematava.

Per una part, el Tribunal Constitucional d'Alemanya encara no ha dit si el capítol que fa referència a la "cooperació reguladora" (que atorga prioritat en l'activitat reglamentària a les grans corporacions) és legal

Així mateix, algunes veus van exposar uns quants procediments judicials oberts que potser entorpisquen, un poc més, el camí del CETA. Per una part, el Tribunal Constitucional d'Alemanya encara no ha dit si un dels capítols, el que fa referència a la "cooperació reguladora", és legal. La "cooperació reguladora" és una clàusula que atorga una prioritat en l'activitat reglamentària –és a dir, en el poder legislatiu– a les grans corporacions transnacionals, fet que no respecta les institucions democràtiques dels estats. Mathilde Dupré, de la campanya francesa contra el CETA i de l'organització Fair Economy Alliance, afirmava que «a França hem fet treballar a professionals en dret públic perquè revisen si el CETA és compatible amb la Constitució Francesa, pel mateix cas que a Alemanya». Així és que, fa uns pocs dies, més de 100 diputades franceses van presentar una demanda sobre la incompatibilitat del tractat amb la seua constitució. Per altra part, si finalment Bèlgica decideix dur davant la Cort de Justícia de l'UE el tractat, suposaria estar pendents de la sentència d'un tribunal, pel que s'allargaria uns anys l'entrada en vigor d'aquest. En tot cas, «la batalla contra el CETA encara no ha acabat, queda molt per fer», concloïa Urtasun.


Veus crítiques des del Canadà

A l'acte d'Estrasburg també hi era convidat un representant de la societat civil canadenca per aportar el testimoni de com s'ha dut la lluita al Canadà. Blair Redlin, copresident de la xarxa Trade Justice Network, explicava que la societat civil canadenca porta des de l'any 2009, any en què començaren les negociacions, lluitant contra el CETA. Redlin explicava com, a través de protestes i peticions, s'havia aconseguit que més de 50 municipis canadencs es declararen contraris al CETA. Un cas similar al treball realitzat per les campanyes europees locals. «Tot el que hem fet també ha estat per solidaritat amb la tremenda campanya que hi ha hagut a la Unió Europea», va aclarir Redlin.

Segons aquest activista, el CETA ha estat negociat pel govern més a la dreta i conservador que ha tingut mai el Canadà, el liderat per Stephen Harper. Encara així, «fa dos anys vam canviar de govern a un de més liberal, el de Justin Trudeau, però, a la pràctica, està fent el mateix que l'anterior, la diferència és que són millors a l'hora de comunicar, ens enganyen millor i li saben donar la volta a les crítiques». És per això que altra de les tasques de la seua organització és donar a conèixer quina és la realitat del govern de Trudeau, ja que, per exemple, «els seus objectius amb els acords de la COP21 per reduir els gasos d'efecte hivernacle són els mateixos que els del govern conservador, nuls», exemplificava Redlin. No només això, sinó que assegura que aquest govern aniria en contra dels acords adoptats «perquè donen suport a l'explotació de sorres bituminoses, ja han aprovat tres oleoductes per transportar-les i, l'altre dia, Trudeau es va reunir amb Trump per celebrar l'acord per posar en marxa el nou oleoducte Kingstone XL».

La manifestació que travessaria el cor i part de la perifèria de la ciutat fins a arribar al colossal edifici on s'estava produint la votació / Paula Duran


Canadà ja té certa experiència en els efectes que provoquen aquesta mena de tractats. El seu gran exemple és el NAFTA, l'acord entre Estats Units, Mèxic i Canadà signat l'any 1994. A través d'aquest, Canadà ha estat l'estat que més s'ha enfrontat a casos d'arbitratge, és a dir, als coneguts tribunals d'arbitratge que responen a la clàusula de solució de conflictes entre inversors i estats, o ISDS. «Som una economia dominada per les corporacions estatunidenques que, per mitjà del CETA, podrien denunciar els governs europeus a través de les empreses subsidiàries que aquestes corporacions tenen a Canadà, fent servir així l'ICS». D'aquesta manera, les corporacions dels EUA no tindrien problema en què no s'aprovara el TTIP, ja que podrien fer el mateix a través del CETA. «Ara la lluita continua i anem a lluitar-la juntes perquè, igual que nosaltres no volem ser denunciades per Veolia o altres grans corporacions europees, vosaltres no voleu ser denunciades per les corporacions canadenques o estatunidenques», expressava Redlin.

Amb l'experiència de l'activista canadenc es posaren en comú molts punts respecte a com s'ha intentat vendre i justificar el vot positiu cap al CETA en la premsa i els mitjans. Així com a maneres de convèncer a governants i societat civil de les bondats d'aquest. «Hi ha una campanya que assegura que l'UE i Canadà comparteixen valors, tot i que no hi ha cap apartat destinat als valors en el tractat. Altres s'han justificat dient que era necessari votar a favor com una resposta al proteccionisme de Trump, un argument que no té ni cap ni peus», protestava Redlin. «Tan sols a la Unió Europea heu recopilat tres milions i mig de signatures contra el CETA, més de 150.000 persones van respondre a la consulta pública de la Comissió, i hi han hagut milions de persones als carrers... Si, quan la gent diu tan clarament el que vol, els polítics no els fan cas, el que passa és que s'adoba el terreny per a populistes com Trump o Le Pen que diuen que ells sí que van a fer el que la gent demana. De manera que justificar el vot a favor del CETA com una oposició a Trump és totalment incongruent». D'aquesta manera, Redlin finalitzava l'exposició encoratjant a les assistents perquè s'uniren forces entre les campanyes a costat i costat de l'Atlàntic per fer front al CETA i al feixisme de personatges com els abans esmentats.


Contradiccions i oportunitats

Tot i les fites aconseguides per les campanyes locals contra aquests tractats, sobretot a l'hora de posicionar municipis i institucions autonòmiques en contra, les contradiccions que es donen al Parlament Europeu amb les accions de certs partits estatals posen en evidència el discurs ambigu i covard d'aquests per tal de posicionar-se. Lucía Barcena, portaveu de la campanya estatal contra el TTIP, CETA i TiSA, comenta que «el PSOE espanyol està valorat com el partit socialdemòcrata europeu més a la dreta. No és d'estranyar, quan totes les integrants espanyoles han votat a favor del CETA tot i que, justament, el grup S&D, al qual pertanyen, ha estat el més dividit respecte a la decisió de ratificar el tractat».

Com a exemple, les Corts Valencianes van aprovar una proposició no de llei de rebuig al CETA amb el vot a favor del PSPV-PSOE. En canvi, l'endemà de la ratificació a Estrasburg, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va fer una publicació al seu mur de Facebook en la qual eixia rebent a l'ambaixador del Canadà a l'Estat espanyol, Matthew Levin, i arguïa que, gràcies a la rebaixada d'aranzels que comporta el CETA, des del govern valencià «exploraran les possibilitats comercials i realitzaran una missió comercial al Canadà per impulsar la presència d'empreses valencianes». En aquest sentit, la contradicció s'evidència major quan nou de les onze Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) valencianes quedaran desprotegides amb l'entrada en vigor del CETA. Són els casos de l'arròs i la xufa de València, les carxofes de Benicarló, l'oli valencià, el caqui de la Ribera del Xúquer, la Magrana Mollar d'Elx, el raïm de taula del Vinalopó i les nespres de Callosa d'en Sarrià. Totes aquestes IGP podran ser plagiades i fabricades a Canadà per competir contra les valencianes de manera legal, sense possibilitat que açò puga ser revertit o denunciat. A més a més, Canadà també es quedaria amb la marca «Valencia Orange/Orange Valencia» per competir contra la taronja valenciana.

Nou de les onze Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) valencianes, com l'arròs i la xufa de València o les carxofes de Benicarló, quedaran desprotegides amb l'entrada en vigor del CETA

Aquesta mancança de coherència va ser evidenciada també per la campanya estatal, la setmana abans de la votació del dia 15, amb una acció realitzada a la seu del PSOE de Madrid. Algunes activistes penjaren els cartells que va realitzar el partit per a les eleccions europees de l'any 2014 on, en compte d'aparèixer les cares de les europarlamentàries sota el lema «Tú mueves Europa», apareixen amb el lema «Tú vendes la democracia», en clara al·lusió als efectes del tractat sobre la justícia, els serveis públics o la capacitat d'actuació de l'estat, entre d'altres. Però no només ha estat el PSOE qui ha votat, en bloc, a favor del CETA, també han estat totes les representants del PP estatal, les expolítiques d'UPyD Beatriz Becerra i Teresa Giménez, Izaskun Bilbao pel PNB, Javier Nart per Ciudadanos i Ramon Tremosa pel PDeCAT.

Tanmateix, i malgrat l'escenari polític a l'Estat espanyol, la gran majoria de sindicats estatals veuen amb alarma i prou reticència l'aprovació del CETA. Podria donar-se que, des de la conscienciació i pressió popular per part de sectors estratègics com el primari, les PIMES i els sindicats, s'aconseguisca posar entre l'espasa i la paret la decisió d'aquests partits. En el cas dels sindicats, l'acord comercial no recull en cap capítol els drets laborals de sindicació o negociació col·lectiva. En el cas del sector primari i les PIMES, hi ha una mancança d'estudis que aporten dades específiques sobre l'impacte del tractat en la realitat socioeconòmica local i estatal. Per aquesta i altres raons, la Comissió d'Ocupació de l'Eurocambra va votar fa uns mesos en contra del tractat aportant un informe demolidor que, per un costat, preveia la pèrdua de més de 200.000 llocs de treball a Europa i, per l'altre, assenyalava la greu repercussió que podria tindre per a una realitat socioeconòmica copada per PIMES que hauran de competir contra grans corporacions transnacionals. En el cas valencià, el 99,91% d'empreses que conformen el teixit socioeconòmic són PIMES que, al mateix temps, donen treball al 98% de la població empleada.

En contraposició, «per sort, tots els socialistes francesos han votat en contra del CETA, també els socialistes de Bèlgica, Àustria, Polònia i Txèquia», assenyala Bárcena, pel que encara «hi ha moltes possibilitats d'aturar el tractat per mitjà de la pressió en aquest o eixos altres estats», recorda.


Una mobilització agredolça

El passat 14 de febrer, més de mig centenar de persones procedents de les campanyes locals del País Valencià i d'altres de Catalunya contra els tractats TTIP, CETA i TiSA van emprendre una ruta en bus cap a una de les tres seus del Parlament Europeu, la situada a Estrasburg. Amb motiu de la votació del dia 15, les diverses campanyes europees contràries a aquests tractats van organitzar una gran manifestació a la ciutat.

Després de creuar l'Estat francès en bus, les activistes arribaren a Estrasburg el mateix dia 15 de matinada, unes hores abans de l'esdeveniment. Allà foren acollides al centre social Molodoï, punt de trobada d'activistes i punt d'organització de les accions programades contra el CETA. Mentrestant, desenes d'activistes, sobretot del col·lectiu TTIP Game Over, van realitzar una cadena humana, gitades a terra, davant de l'entrada a l'edifici del Parlament Europeu i just abans que les eurodiputades hi accediren, de manera que aquestes hagueren de sortejar els seus cossos. Amb eixa acció pretengueren encoratjar a les representants per votar "no" al CETA, perquè «un sí al CETA seria trepitjar a les persones», resava una pancarta.

La manifestació va acabar a l'entrada del Parlament, quan encara no es coneixia el resultat final de la votació / Paula Duran



Unes hores després, milers d'activistes de les campanyes europees contra els tractats TTIP, CETA i TiSA, i procedents de països com Bèlgica, Alemanya, Holanda o d'altres regions de França, es van congregar a la plaça Kléber, la principal d'Estrasburg, junt amb les activistes valencianes i catalanes. Des d'allà es va iniciar la manifestació que travessaria el cor i part de la perifèria de la ciutat fins a arribar al colossal edifici on s'estava produint la votació. El cos CRS (Compagnies Républicaines de Sécurité) de la Policia Nacional Francesa s'encarregava de custodiar les diferents seus institucionals europees per allà on passava la protesta amb unes huit furgonetes desplegades, tanques i molts membres del cos d'antiavalots aplegats en xicotetes barreres al voltant de les entrades.

La manifestació va acabar a l'entrada del Parlament, quan encara no es coneixia el resultat final de la votació. ATTAC França, amfitriona i principal organitzadora de la logística, recitava per megafonia a les assistents que una vegada saberen el resultat farien sonar una botzina: un to si havia guanyat el "sí", dos si era "no". La botzina va sonar una vegada i totes les manifestants, seguint les indicacions, es van gitar a terra per teatralitzar que el tractat havia tombat els drets socials i la sobirania dels pobles que conformen l'UE. Posteriorment, es va agrair per megafonia l'esforç que havien fet la majoria d'activistes per desplaçar-se fins a Estrasburg amb l'objectiu de mostrar a les europarlamentàries un gran rebuig popular cap al CETA. Així mateix, es va fer una crida per seguir amb les mobilitzacions i pressions als governs estatals.

L'ambient que es respirava al final de la manifestació, i després de conèixer el resultat de la votació, era agredolç. Aquest resultat, sumat al cansament acumulat de les activistes, denotava una sensació pessimista generalitzada. Encara ressonaven en l'aire, però, les paraules d'ànim i coratge per seguir amb la lluita a cada estat per aturar l'entrada en vigor definitiva. Aquesta premissa feia aguantar dempeus els ànims de les activistes mentre el tros de gespa que hi havia enfront de l'edifici parlamentari s'omplia, com un cementiri, d'esqueles inscrites amb les paraules «No CETA».

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: