Violències de gènere: un llarg camí per recórrer

Una convenció aprovada per les Nacions Unides insta els estats signants a impulsar mesures actives per combatre la discriminació per raons de gènere. Un dels seus informes detecta diverses mancances a l’Estat espanyol
12/07/2016

L’informe Sombra Espanya de la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació envers les Dones (CEDAW, en les seves sigles en anglès) assenyala problemes greus en la consciència social sobre la violència de gènere a l’Estat espanyol. S’esmenta, per exemple, “el desconeixement dels propis drets per part de les dones” a l’hora de poder reclamar el seu compliment o de denunciar-ne la vulneració. L’informe valora l’existència d’una llei específica de violència de gènere, però es mostra “alarmat per la prevalença de la violència contra la dona a l’Estat”.

La comissaria dels Mossos d’Esquadra ubicada al barri del Raval / VICTOR SERRI

 

El document destaca que la llei vigent no té presents totes les casuístiques que es presenten fora de la violència en l’àmbit de la parella. Per aquest motiu, s’insta a revisar la legislació per incloure les violències que tenen lloc a l’espai públic i als espais de treball i les escoles o les que són comeses per persones cuidadores i agents de policia. També es recomana que s’imparteixin cursos obligatoris per a judicatura, fiscals, agents de policia i altres agents de l’ordre sobre la CEDAW i el seu protocol facultatiu, sobre l’estricta aplicació del dret penal i sobre procediments que tinguin en compte el gènere quan s’atenen les dones que són víctimes de violència”. D’altra banda, afirma que encoratjar a denunciar també passa per “eliminar l’estigmatització de les víctimes i sensibilitzar la policia i el poder judicial”.

El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya no té, avui dia, un protocol específic per a la detecció i la prevenció de violències de gènere per part de les persones que integren el cos policial. Però limitar-ho a aquest àmbit seria fer curt. Carla Vall, advocada especialitzada en violències masclistes, es pregunta pels casos de funcionariat públic que ha estat denunciat i no condemnat per violència de gènere: “Les persones que van ser investigades per delictes d’aquesta tipologia però no van ser condemnades podrien continuar dins el funcionariat i en espais d’especial incidència”.

 

---------------------------
El districte de Ciutat Vella, zona de guerra per les precàries

Un dels col·lectius que s’ha organitzat més per contrarestar l’assetjament institucional ha estat el de les treballadores sexuals de Ciutat Vella, que s’han aliat a través de diverses plataformes. Janet, membre de l’Asamblea Pro Derechos Del Trabajo Sexual, veterana feminista, ho resumeix així: “Les dones, sigui quina sigui la nostra classe social, origen o identitat, sempre som agredides i criminalitzades en la societat patriarcal. Quan la víctima pateix un assetjament –familiar, laboral o institucional–, sempre es dubta si la violència que denuncia és real. Quan vols denunciar, t’intenten dissuadir i et diuen que no val la pena, que serà un procés molt llarg i costós. Alhora, sempre hem d’estar demostrant que diem la veritat”, argumenta.

Elles van patir un augment de la persecució a partir de l’arribada de Xavier Trias al consistori. “L’enduriment de l’ordenança cívica i de la repressió policial no ha aconseguit l’objectiu de fer-nos fora de Ciutat Vella. Com que vivíem molt assetjades i els nostres drets eren vulnerats contínuament, vam decidir denunciar públicament els agents de la Guàrdia Urbana que ens intimidaven amb les motos o ens multaven falsament. Ens acusaven de resistència a l’autoritat i això suposa unes multes molt elevades”, explica Janet.

“Organitzades, hem aconseguit reduir una mica l’assetjament, però els cossos policials segueixen mantenint el districte com una zona de guerra i s’aprofiten de la presumpció de veracitat dels agents. Intenten expulsar-nos, a les treballadores sexuals i a totes les precaritzades del barri: els manters, el veïnat migrant, els músics de carrer... Hi ha batudes racistes. Tota la impunitat continua, malgrat el canvi de govern”, argumenta Janet, que posa l’exemple dels desallotjaments exprés que pateixen els seus pisos, cosa que no passa amb els destinats al turisme.

“Sabem que no val la pena acudir a les autoritats perquè no es respecten els teus drets ni la teva persona. Però, quan denuncies, ho fas perquè t’han agredit i no per passar el temps! No som víctimes, som agredides i volem respondre a aquestes agressions”, reclama, “Si em parles de les comissaries de Ciutat Vella, ni hi entraria, sabent tot el que ha passat allà dins”, conclou.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

'Stalking', un delicte ignorat

dimarts, 12 juliol, 2016

Lorena Garrido, professora i investigadora del Departament de Ciència Política i Dret Públic i membre del grup de recerca Antígona de la UAB, explica que “diversos delictes que són violències