Llibertats

Les violències sexuals, un mecanisme per expulsar les dones dels espais públics

Una jornada organitzada per Creación Positiva posa el focus en les agressions a dones en l'àmbit d'allò públic, trencant, d'una banda, amb la dicotomia públic-privat, i de l'altra, amb la idea negacionista de la violència qualificada de "baixa intensitat"
En resposta a la iniciativa "on són les dones?", aquesta taula diversa podria servir de referent com a llistat d'expertes en temes de violències de gènere
Anna Celma
16/11/2016

Els espais públics tenen gènere i construeixen identitats; d'igual forma, les violències que s'hi produeixen es troben condicionades pels rols de poder i d'opressió de les persones que hi vivim, hi transitem, els habitem o els conformem. Les ponents de la jornada "Les Violències Sexuals als Espais Públics", organitzada per Creación Positiva, van voler trencar mites, esborrar fronteres i desemmascarar responsables en aquestes agressions que les dones viuen en els espais normativitzats com a públics.

I en primer lloc, calia desmuntar els discursos que banalitzen les violències masclistes i les minimitzen a patrons d'anomalies, deslligats del sistema patriarcal. Per això, les ponents van incidir en negar que les agressions siguin comeses majoritàriament per desconeguts a carrers de nit o que les cases particulars no poden ser llocs de risc en ambients d'oci nocturn, entre altres exemples. La Biblioteca Francesca Bonnemaison, espai emblemàtic dels feminismes barcelonins, va acollir les conferències al llarg del matí del proppassat 11 de novembre.


Un abordatge holístic amb expertes de diversos àmbits

Les participants convidades tenien un coneixement de primera mà sobre les violències masclistes. Hi van participar Lorena Garrido, professora associada de Filosofia del Dret de la UAB i membre del grup d'investigació Antígona; Alicia Pano, experta en gènere per la Universitat Pública de Navarra (UPNA) i membre del moviment feminista de Pamplona; Carla Alsina, sociòloga del Centre Irídia, que treballa en l'àmbit de la defensa dels drets humans des d'una perspectiva de gènere interseccional i que és part del col·lectiu Poble Sec Feminista; Gemma Altell, llicenciada en psicologia experta en violències sexuals en contextos d'oci nocturn; i Montserrat Pineda, coordinadora d'incidència política de l'Associació Creación Positiva. Entre totes, van intentar fer una radiografia acurada de les violències sexuals que, en el primer semestre de l'any 2016, han causat 643 delictes registrats contra la llibertat i la indemnitat sexual a Catalunya, segons les dades oficials del Departament d'Interior.

En el primer semestre del 2016, el Departament d’Interior català ha registrat 643 casos de violències sexuals; però tan sols comptabilitza els que traspassen els múltiples impediments per arribar a ser visibilitzats

Per començar, Lorena Garrido va exposar com una de cada tres dones a la UE ha patit violència física i/o sexual en els darrers dotze mesos. "Al llarg de la nostra vida, el 100% de les dones hem patit alguna agressió sexual, de la tipologia que sigui, en l'àmbit que sigui", va afirmar Garrido, que destacava la rellevància de trencar la dicotomia públic-privat com a reivindicació feminista. "S'ha aconseguit entrar en allò considerat privat, traient de l'àmbit domèstic la violència de gènere, i també regulant l'assetjament sexual en l'espai laboral. Però quan parlem d'espais públics cal anar més enllà: no és només parlar de carrers, sinó que inclou des d'allò personal fins al tot allò que ens garanteixi l'accés a una plena ciutadania. Sota la falsa neutralitat dels espais públics hi ha una discriminació per raó de sexe. Les violències sexuals no només són agressions físiques i psicològiques, sinó que són mecanismes altament efectius per expulsar a les dones d'allò públic", va argumentar Garrido.

Però avui en dia es mantenen els mites envers les violències sexuals. Garrido va citar-ne alguns: les violències com quelcom allunyat; la prevalència de la idea falocèntrica com a exigència perquè s'entengui que hi ha hagut una agressió; la persistència dels estereotips sobre violències de gènere i sobre víctimes tipus, etcètera. Tot plegat es troba present tant en l'àmbit públic, com en el dret i és especialment perillosa la manca de formació i de sensibilització en aquest àmbit de moltes professionals del món jurídic. Per a Garrido, "no s'entén que la vulneració de la llibertat sexual es produeixi des del mateix intent, sense necessitar una consecució de l'agressió perquè la violència sigui present. A les dones se'ns demana que lluitem amb ungles i dents, literalment, per a què sigui verificada aquesta agressió o violència sexual. Si no, sense aquest comportament perfecte de víctima i la reacció de resistència, no se'ns legitima. Les denunciants són autèntiques heroïnes", afirmava.

Les ponents de la jornada "Les Violències Sexuals als Espais Públics", organitzada per Creación Positiva, van voler trencar mites, esborrar fronteres i desemmascarar responsables / Anna Celma


A més, un altre front perillós és la idea del "consentiment preconcebut". És a dir, s'entén que les dones han d'acceptar les aproximacions sexuals, desitjades o no, com a patró de comportament hegemònic instaurat pel sistema patriarcal. Alhora, la veu i la sexualitat de les dones sempre es troba sota sospita, des del punt de vista que tot el patriarcat se sent legitimitat per coartar o imposar una sexualitat -o manca de- a les dones. El desconeixement d'aquesta opressió per part del món jurídic fa que hi hagi incompliments de les seves obligacions: sancions efectives, proporcionades i dissuassòries; reposta immediata, evaluació del risc i gestió; ordres d'allunyament; i proporcionar informació, recursos i vies de recuperació per a les víctimes. "L'estat té responsabilitat per omissió en els seus deures de les violències sexuals que es cometen, ja que incompleix reiteradament els mandats del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Conveni d'Istambul", afirmava Garrido.


Veus de Pamplona i del Poble-Sec

Alicia Pano va voler fer una reflexió al voltant de la por. "Als cossos socialment llegits com a dones se'ns socialitza en la por i en la submissió. La vulnerabilitat i les restriccions són part de la construcció de la feminitat hegemònica; a mesura que són socialitzades en aquesta, adquireixen més por. Al contrari que a les persones socialment llegides com a homes, que són socialitzats i creixen en la masculinitat hegemònica, i passen a sentir-se potencials generadors de por, en comptes de ser-ne receptors. Així, s'apropien de l'espai públic per un dret naturalitzat", va explicar. Per ella, el repte és reconèixer i visibilitzar aquestes violències sense que això comporti restringir la llibertat i els drets de qui en resulta víctima. "Cal entendre la por com una forma més de violència envers els cossos socialitzats com a dones".

Alícia Pano: "Als cossos socialment llegits com a dones se'ns socialitza en la por i en la submissió. La vulnerabilitat i les restriccions són part de la construcció de la feminitat hegemònica"

A Pamplona tenen l'experiència paradigmàtica de la violència naturalitzada en l'espai públic durant el marc temporal d'un esdeveniment icònic: els sanfermines. "L'aglomeració i l'excés permès normalitza l'agressivitat. Tot s'hi val, durant nou dies. Aquest missatge ha estat alimentat tant per les institucions com per les agències de viatge, que empren anuncis sexualitzats que cosifiquen les dones per a atraure afluència, alhora que això dóna més permissivitat a les actituds sexistes", va detallar.

En aquest context, s'ha donat un gresol de col·lectius feministes que treballen les violències i els assetjaments que s'hi viuen. En primer lloc, des d'una crítica al model festiu, basat en el consum masclista, heterosexual, transfòbic i lesbòfob, tant en els espais institucionals com també en aquells sota influència dels moviments socials. "Per constatar-ho, només cal fer-se algunes preguntes: Qui (no) fa què? A canvi de què? Quins cossos són visibles i quins són invisibles?", argumentava Pano, afegint que "malgrat que són espais presumptament revolucionaris, perpetuen tots aquests estereotips, rols de gènere i violències". També dins de la socialització en la feminitat hegemònica, Pano constatava que "el mandat de gènere de la dolçor, la tendresa i la cura s'ha de desmuntar, per tal de poder accedir als recursos de la ràbia i la violència, davant d'aquestes violències. Fins i tot, per poder ser capaces de fer el primer pas, que és identificar-les".

Per aquesta activista, a Pamplona la voluntat dels moviments amb perspectiva de gènere ha estat impregnar els moviments socials de feminismes, tant des de la formació continuada en tallers, com en reivindicacions més públiques. Aquí entren en joc les farrukas, manifestacions nocturnes no mixtes iniciades l'any 2014 en resposta a agressions sexuals que es van donar en ambients que es consideraven afins als feminismes. "La sensació de ràbia i de cansament va propiciar una resposta multitudinària, unes 1.500 dones vam marxar per exigir els nostres drets i llibertats. El lema, molt polèmic, de El Miedo Va a Cambiar de Bando, volia desnaturalitzar la violència masclista i generar un efecte dissuasori", explicava Pano.

Les ponents van incidir en negar que les agressions siguin comeses majoritàriament per desconeguts a carrers de nit o que les cases particulars no poden ser llocs de risc en ambients d'oci nocturn / Anna Celma


A més de les farrukas, que es duen a terme en el territori d'oci nocturn urbà, també hi ha hagut una aposta per ocupar espais preeminentment masculinitzats en el marc dels sanfermines. "Enguany és el primer any que hem pogut posar una pancarta d'autodefensa feminista al bell mig de la plaça de l'Ajuntament durant el txupinazo. És una reivindicació pública d'alt nivell, perquè aquesta situació d'aglomeració, amb molta agressivitat, fa que hguem rebut cops i empentes per impedir-nos treure la pancarta. Però és un risc que val la pena córrer, ja que aquelles imatges han tingut una enorme repercussió nacional i internacional: el txupinazo es grava i es reprodueix a molts mitjans. A més, així visibilitzem com un espai que, normalment, no és un punt problemàtic, esdevé un punt negre de risc pel canvi de context; és a dir, la plaça de l'Ajuntament és bastant segura durant tot l'any, però en festes, és un dels punts calents d'agressions sexistes", descrivia Pano.

Carla Alsina, compartint l'experiència de les feministes del Poble Sec, començava la seva intervenció llegint el poema "Poem about my rights" de June Jordan, "per com explicita el vincle entre el control sobre els territoris i sobre els cossos, la por i la restricció de llibertat de moviment, i com el context sociopolític demarca el control públic dels espais", explicava Alsina. El col·lectiu feminista barceloní està convençut que "eradicar les violències sexistes als espais públics és imprescindible per a una transformació comunitària de les relacions de gènere. Les dones estem reapropiant-nos dels espais que, fins ara, estaven impunement dominats pel patriarcat. Nosaltres, al Poble Sec, volíem garantir una seguretat pública des d'una perspectiva feminista, que no implica una seguretat policial, sinó que vam voler implicar la comunitat per construir alternatives transformadores". Com a elements claus, destacava la resposta col·lectiva i la corresponsabilitat envers les violències masclistes.


Violències sexuals en context d'ocis nocturns

Gemma Altell va participar en l'observatori Noctambul@s, on s'estudià la relació entre el consum de tòxics i els abusos sexuals en espais d'oci nocturn, publicat l'abril del 2016. Des de la seva experiència, Altell va compartir algunes de les idees que es desprenen d'aquest estudi qualitatiu. "Mai s'havia visibilitzat l'alta diferència entre el risc que pateixen les dones en aquests espais, perquè mai s'havia fet una mirada diferenciada entre gèneres en l'oci nocturn", afirmava.

A través de la visió de gènere, es trencava el miratge de la igualtat en l'accés i l'hàbit d'aquests contextos, fent aflorar una realitat de cosificació i fals alliberament sexual; aquest faria de substitutiu, com un nou mandat de gènere que no transgredeix la feminitat normativa, sinó que l'enfoca cap a altres vies d'ús productiu. "La mercantilització de l'oci nocturn, plenament androcèntric, vol vendre i transmetre una imatge sexualitzada de les dones com a element de reclam. A més, es dóna una manca de qüestionament del context violent, en el sentit que les dones senten que aquest risc omnipresent i difús és el preu a pagar per poder gaudir de la seva llibertat, tant de moviment com de sexualitat", va afirmar Altell. Per això, ella apostaria per centrar el focus de la transgressió en reclamar una llibertat sexual per se, sense concessions ni impostos patriarcals.

Altell també va abordar un aspecte cabdal per a entendre les violències sexuals: el consentiment com aspecte clau per entendre què és una agressió i quan es vulneren les llibertats i els drets de les dones. "Hi ha la idea popular que discoteques i bars són els espais de major risc, però la realitat és que la incidència i la intensitat més alta de les agressions es dóna en cases particulars, seguit dels espais de festes populars o festivals. Segons el grau d'impunitat percebuda per part de l'agressor, augmenta el risc per a resultar víctima d'una violència, de la mena que sigui", explica Altell.

A més, els codis diferencials de percepció que implica el consentiment, entre diferents socialitzacions de gènere, fa que aquest sovint s'interpreti com una carta blanca per a qualsevol acció sexual. "Cal tenir present sempre què es consenteix i què no: temps, pràctiques, persones implicades, espais, etcètera. Dir sí una vegada o a una situació, no dóna cap dret per a exigir aquest assentiment en el futur o per donar-lo per suposat". I, aquesta mena de violències, es produeixen en especial en situacions amb persones conegudes, que prendrien com a legítimes les actituds sexistes normalitzades per la invisibilització de la violència sexual.

Gemma Altell: "Hi ha la idea popular que discoteques i bars són els espais de major risc, però la realitat és que la intensitat més alta de les agressions es dóna en cases particulars, seguit dels espais de festes populars o festivals"

"La desigualtat estructural entre gèneres fa que només es visibilitzin els casos que, normativament, es consideren 'greus', també des d'una visió heteronormativa i patriarcal. Aleshores, es normalitza tota la violència prèvia, la que no sobrepassi els límits que el sistema posa cap a les agressions normativitzades", contextualitzava Altell. Per combatre això, i evitar discursos que imperin a les dones a no posar-se en situació de risc, en comptes de fer apel·lacions als agressors perquè no cometin les violències, Altell defensa que caldria fer un abordatge preventiu, que tallés de soca-rel l'agressivitat normativitzada i invisible.


El magma patriarcal que alimenta el volcà de les violències

Finalment, Montserrat Pineda va afirmar que no és casual que ara s'estigui abordant l'espai públic com a frontera d'acció feminista. "Encara no hem superat la configuració de la pulsió sexual patriarcal en l'àmbit privat i això es transmet també a allò públic", explicava. "No vivim en un iceberg de les violències: és un volcà, sostingut pel magma patriarcal, i en constant explosió, que es basa en la naturalització de les violències sexuals, que, juntament amb el llenguatge polític i sociològic que alimenta, genera impunitat", esbossava.

Per Montse Pineda és imperatiu fer una “lluita realment interseccional, perquè no totes les dones tenim la mateixa oportunitat de resposta" / Anna Celma


Amb la voluntat de demostrar la complexitat i els matisos de les violències sexuals en els àmbits no privats, destacava com era d’imperatiu fer una “lluita realment interseccional, perquè no totes les dones tenim la mateixa oportunitat de resposta. Cal destruir el marc jurídic patriarcal que sosté aquestes violències i garantir, com a mínim no negociable, el compliment de les legislacions i estàndards signats pels governs", va defensar. "Es fa palès com els Mossos d'Esquadra, per exemple, no puguin fer complir la llei, excepte quan els hi interessa", va ironitzar durant la seva presentació.

Alhora, va voler destacar la importància de moure el focus de responsabilitat de les dones: "a elles no podem exigir-los-hi res si no podem garantir que el context social, econòmic, polític, judicial, les ajudarà i els donarà suport", va afirmar. Per trastocar l'ordre sistèmic, Pineda argumentava que caldria fer una formació específica sobre violències sexuals des de la perspectiva de gènere, a més d'integrar l'educació sexual obligatòria a les escoles, entre altres propostes. "Avui és el dia per acabar amb el patriarcat. No demà. No el 25-N. Avui", afirmava Pineda, urgint a les presents a enderrocar un sistema que vulnera i posa en risc les seves vides, drets i llibertats.


*A la Directa, durant el novembre, com la resta de l'any, farem periodisme amb perspectiva de gènere. Al voltant de la data del 25 de novembre (Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones), publicarem en les pròximes setmanes una sèrie de reportatges que aborden els diferents aspectes de les violències de gènere i masclistes. Podreu trobar aquests articles amb l'etiqueta #25NCadaDia.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: