"Volem convertir la xarxa de telecomunicacions en una xarxa de persones"

Erick Huerta, expert en telecomunicacions comunitàries
26/01/2016

Erick Huerta ha treballat a la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) com a assessor en connectivitat a zones apartades i pobles indígenes. Membre de l’associació mexicana Redes por la Diversidad, Equidad y Sustentabilidad, és un dels artífex de la reeixida estratègia legal de la primera xarxa de telefonia mòbil comunitària del món, impulsada pel col·lectiu de hackers i enginyeres Rhizomatica a l’Estat d’Oaxaca (sud-est de Mèxic). Després d’anys sense tenir cobertura de cap operadora, les comunitats indígenes i rurals d’aquest territori han començat a gestionar col·lectivament la seva telefonia mòbil: compren els equips i decideixen els continguts i els usos de la seva pròpia xarxa. Gràcies a aquesta experiència, la llei mexicana ha esdevingut pionera mundialment en el reconeixement de llicències de telefonia per a ús social. Un dels reptes de futur passa, avui, per desplegar la fibra òptica, raó per la qual Erick Huerta va visitar Catalunya, on es va trobar amb membres de guifi.net per conèixer de primera mà una experiència pionera, ciutadana i dels comuns.

/GRISELDA CASADELLA
/GRISELDA CASADELLA

 

A les comunitats indígenes d’Oaxaca (Mèxic), els recursos naturals com l’aigua o la terra són considerats béns comuns. Com hi encaixa, aquí, la telefonia mòbil?

Perfectament, perquè el que tothom entén com a comunitari està incorporat a les seves formes d’organització. Recordo que, un dia, anant cap al que seria el primer municipi de la xarxa, Talea de Castro, vaig veure un rètol a l’entrada del poble on es podia llegir: Aquí no existe la propiedad privada. Va ser molt natural començar a col·laborar amb elles.

Com s’ha arribat a la nova llei de telecomunicacions mexicana, que permet l’ús social de la telefonia mòbil?

Ens hem de remuntar als acords de San Andrés, firmats entre el govern mexicà i l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) el 1996, que preveien generar condicions perquè les comunitats poguessin adquirir, administrar i operar amb els seus propis mitjans de comunicació. Això es va incorporar a la reforma constitucional de l’any 2000 i, a l’última llei de telecomunicacions, es parla obertament del concepte de plataformes de comunicació –les tecnologies han canviat– i de les concessions de l’espectre radioelèctric. Si avui volguessin col·locar un satèl·lit, ho podrien fer.

De quina manera s’han organitzat les comunitats?

Quan vam començar el projecte, no existia la figura de la concessió comunitària o indígena, motiu pel qual vam adoptar una figura de xarxa privada amb una concessió de tipus experimental. Ara que la xarxa ja està integrada per diverses comunitats, elles mateixes sol·liciten la concessió a través d’una cooperativa, de la qual cada comunitat passa a ser sòcia un cop ha entrat a la xarxa. Internament, és una organització pròpia i no hi tenen cabuda les normes que operarien en una estructura pública, com ara l’obligació de donar determinada informació a l’Estat. La governança, doncs, l’estableixen les mateixes comunitats.

El fet que la xarxa sigui seva modifica l’ús que en fan?

Completament. La idea no sols passa per fer que la telefonia els surti més barata perquè els recursos es queden a la comunitat; també els permet fer-ne el que creguin. Si compres un aparell a una operadora comercial, saps que vindrà amb tot allò que et volen vendre i potser no necessites. En canvi, amb una xarxa pròpia, la gent decideix en cada moment què vol que hi passi. I això implica un canvi profund de mentalitat. Algunes comunitats estan usant el mòbil per promoure l’ús de les seves llengües o per atendre els serveis d’emergència a través de la creació del seu propi 911. També hem creat un butlletí, en què els usuaris reflexionen sobre els continguts que es produeixen amb la idea de convertir la xarxa de telecomunicacions en una xarxa de persones.

A què atribueixes aquest canvi de xip?

Té a veure amb el colonialisme, que ha deixat empremta i corre per les venes de les comunitats. Tant és així que, per la comoditat que t’ho instal·lin, a vegades, sentim a dir: “Jo vull que vingui Telmex o Telefónica i em posi la xarxa”. És clar, sona bonic tenir una cosa pròpia, però, després, l’has de cuidar i fer-te’n responsable. En alguns casos, els costa entendre que ho poden fer.

Com afronteu les necessitats tecnològiques en indrets tan remots i poc poblats?

El nostre servei s’integra a partir de diverses xarxes, com el GSM, Internet o la veu sobre IP. Si, per algun motiu, el sistema de comunicació s’espatlla, tota la xarxa queda afectada i els problemes per la sortida a Internet es multipliquen. Per això, esperem comptar amb el nostre guifi.net el més aviat possible per completar tota l’estructura d’una xarxa que pretenem que sigui col·lectiva, oberta i neutral.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: