Volem la meitat de tot

Combatem per qualsevol persona que no entra dins la categoria de l’home, blanc, adult, heterosexual, occidental i propietari dels mitjans de producció
10/03/2015

Ha arribat l’hora de prendre el poder, a les assemblees, a les organitzacions, a les cooperatives, als mitjans de comunicació, a les institucions i a tot arreu. Ha arribat l’hora d’apropiar-nos de la meitat de tot: de l’imaginari col·lectiu, dels referents de lluita, dels nuclis de decisió. Volem feminitzar-ho tot, ho volem tot feminista. I ho volem fer ara.

Aquest és el nostre programa de mínims. Estem disposades a renunciar a cobrar el deute patriarcal, històricament acumulat sobre la suor i la sang de totes les dones. Aquesta acumulació ha estat usada per construir un sistema d’explotació que ens ha alienat del fruit del nostre treball. L’actual estat de les coses només és viable perquè deixa fora del circuit del mercat capitalista les tasques de cura, indispensables per al manteniment de la vida. Nosaltres movem el món i l’aturarem amb la Vaga de Totes.

Posarem sobre la taula la fal·làcia de la viabilitat d’aquest sistema. I també un model de relacions socials que no solament ens esclavitza obligant-nos a treballar de franc a través de l’adoctrinament inoculat per via de l’amor filial i romàntic, sinó que, a més, ens vexa, apallissa, viola i assassina diàriament per mantenir-nos sotmeses. Sense aquest sotmetiment erigit sobre l’atemoriment de les classes subalternes, aquesta estructura que ens esprem s’esfondraria en un tres i no res.

Volem feminitzar-ho tot, volem impregnar-ho de lluita feminista. Perquè és de justícia i perquè el feminisme, amb el seu qüestionament del patriarcat i de l’acumulació originària capitalista, defensa els interessos de les oprimides, que són totes aquelles que no decideixen les regles del joc d’aquesta economia de casino: les precàries, les immigrades, les explotades, les jornaleres, les sense papers, les invisibles, les cuidadores, les desnonades… És a dir, lluitem per totes i tots les que no entrem dins de la categoria de l’home, blanc, adult, heterosexual, occidental i propietari dels mitjans de producció.

En aquest combat d’interessos hi ha un sector de la societat escandalosament sobrerepresentat a tots els espais, gràcies a una autoritat i una legitimitat adquirides pel capital simbòlic amassat a costa de l’ostracisme i la invisibilització secularment imposades a les dones. La concepció sencera del món, d’allò que és important, de les urgències i les necessitats socials de cada moment, es basa en una visió totalment androcèntrica que expulsa les dones de les biblioteques, del paisatge urbà, del panteó dels nostres herois, del disseny de tàctiques i estratègies, com també de la gran majoria dels referents polítics, culturals, esportius, musicals i nacionals que conformen el nostre imaginari col·lectiu.

És hora, doncs, de prendre partit: o ets feminista o ets masclista. No hi ha lloc per al “sóc feminista, però”. I, si ets feminista, si vosaltres, companys, sou realment feministes, haureu d’estar disposats a renunciar a tots els privilegis que us situen en una posició d’avantatge. Haureu de qüestionar, també, la vostra visió de la realitat, pretesament universal, però tossudament androcèntrica. Igualment, haureu de fer l’exercici d’escoltar les dones, no com a concepte abstracte, sinó com a companyes de lluita; i no mirar de trobar forats al nostre argumentari per poder justificar la vostra posició, sinó per entendre i incorporar les nostres anàlisis, experiències i reivindicacions.

Podeu començar per renunciar a participar en espais exclusivament masculins, que perpetuen l’apartheid contra les dones i reforcen la referencialitat dels homes en la definició de discursos, objectius i prioritats polítiques. Podeu prosseguir desemmascarant i deslegitimant les conductes de micro i macromasclisme quotidià dels fills sans del patriarcat.

És l’hora de passar a l’ofensiva. En la conjuntura actual de crisi capitalista i desmembrament del model d’Estat, el feminisme disposa d’eines d’anàlisi i de propostes polítiques per a la transformació radical d’aquest vell món. És per això que qualsevol proposta constituent o sobiranista veritablement rupturista ha de ser nítidament feminista, sense renúncies ni postergacions. El feminisme ha nascut per vèncer. Les dones volem decidir-ho tot i ho volem fer ara.

Maria Colera és militant feminista

Núm 380

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: