Territori

El Volt 3 assenyala els desastres socioambientals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

El judici popular al projecte Castor, el passeig per la petroquímica de Repsol o la visita al complex químic d'Ercros van ser algunes de les activitats de denúncia programades per a la tercera edició del Volt
El Volt està impulsat, des de fa tres anys, per entitats com la Xarxa per la Sobirania Energètica, l'Observatori del Deute en la Globalització o Enginyeria Sense Fronteres
Paula Duran
04/11/2016

Inspirat en els 'Tòxic Tours' de Mèxic i impulsat, des de fa tres anys, per entitats com la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) o Enginyeria Sense Fronteres (ESF), el Volt pretén reflexionar sobre el model energètic actual i les seues conseqüències a tots els nivells. Així mateix, es tracta d'un espai mòbil que connecta diverses lluites ecologistes amb la intenció de teixir aliances de resistència, tant locals com globals, contra les actores transnacionals i les grans infraestructures energètiques; a més, fa visibles les alternatives autòctones creades en nom de la sobirania energètica. Aquest any, l'itinerari s'ha centrat en les grans corporacions que trinxen el territori tarragoní i provoquen greus problemes socioambientals, eludits gràcies a "l'arquitectura de la impunitat" de la que gaudeixen.


Un judici de la societat civil organitzada

El focus principal de la ruta va ser el Judici Popular contra el projecte Castor, promogut per les entitats organitzadores del Volt 3, l'associació d'Afectades per la Plataforma Castor (APLACA) i la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. La roda de premsa, realitzada davant del complex terrestre del Castor, va servir per enjudiciar tots els actors implicats en aquest projecte.

El deute públic, que actualment ascendeix a més de 4.700 milions d'euros, és un dels efectes secundaris més greus del projecte Castor

Principalment "l'empresa Escal UGS, participada per un 66,7% per l'empresa ACS, sota la presidència de Florentino Pérez", la qual va estar acusada de «delictes socials, mediambientals i financers», assenyalava Blanca Bayas, representant de l'ODG. Bayas, a més de remarcar que la població i el territori "es mereixen un judici just, amb altres paràmetres" perquè l'actual "està fet a mida de les empreses i administracions", també va assenyalar a l'Estat espanyol, al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i al Banc Europeu d'Inversions com a còmplices i culpables.

Tornant uns quants anys enrere, els més de 1000 terratrèmols que van afectar els pobles de Vinaròs (Baix Maestrat) i Alcanar (Montsià) no van ser els únics efectes secundaris que va tindre aquest intent de magatzem subterrani de gas natural. El deute públic, que actualment ascendeix a més de 4.700 milions d'euros, és un dels efectes més flagrants. Després que Shell abandonara la plataforma, utilitzada durant els anys 70 per extraure petroli, al·legant informes de perill sísmic per ser pròxim a una falla, l'empresa Escal UGS –amb el suport d'Aznar, l'aprovació de Zapatero i el beneplàcit de Rajoy– va dur a terme unes primeres injeccions de gas que abandonaria a causa de la prohibició, per part del Ministeri d'Interior, de seguir endavant per riscos sísmics.

La roda de premsa, realitzada davant del complex terrestre del Castor, va servir per enjudiciar totes les actores implicades en aquest projecte / Paula Duran

 

La filial d'ACS, emparant-se en la clàusula 14 del contracte, va poder reclamar una indemnització, tot i no haver engegat mai la planta. En qüestió de mesos, la reclamació es va traduir en 1.440 milions d'euros provinents de Bankia, Santander i Caixa Bank. "El ministre Soria afirmava que era un deute que avalava el govern", apuntava Joan Ferrando, portaveu de la Plataforma en Defensa del Sénia. "Escal UGS era la deutora, ha desaparegut del mapa i ara sembla que el projecte és culpa nostra", denúncia Ferrando, "hem passat d'una planta privada a una planta pública".

Reunides les assistents del Volt 3, amb pancartes que cridaven "el vostre benefici el portem a judici" o "ni set, ni fred, ni foscor i que Florentino pagui el Castor", es va presentar el sobre amb la citació judicial dirigida a Florentino Pérez que, poc després, es dipositaria als voltants del recinte. El judici es preveu per al 17 de juny a Barcelona.

Amb crits com "ni set, ni fred, ni foscor i que Florentino pagui el Castor", es va presentar el sobre amb la citació judicial dirigida a Florentino Pérez

Tal com va afirmar Mònica Guiteras, representant de la XSE, el judici és una acció simbòlica però també és efectiva, ja que "no volem que se silencie aquesta lluita i reivindicació, ja que sembla que passa el temps i ens anem oblidant però, cada any, en les ordres de peatges del sistema de gas, ens aniran endossant aquest deute de més de 4.700 milions d'euros".

Altra de les reivindicacions va ser la paralització de la plataforma i el seu desmantellament, fins ara mantinguda en hibernació per Enagas amb mires de fer-la servir en un futur. En finalitzar la roda, les membres del Volt van cantar la cançó Clandestino, de Manu Chao, però amb la lletra adaptada al procés d'enriquiment de Florentino amb el Castor i els diners públics.


Destapant les pudors de la petroquímica

Si el Volt 3 havia decidit trepitjar terres tarragonines, havia de posar el peu i l'ànima a la zona del voltant dels dos polígons petroquímics que, des de fa més de quaranta anys, impregnen la realitat socioambiental d'aquest territori. De la mà de la Plataforma Cel Net, que des de fa gairebé deu anys lluiten per posar llums a les ombres petroquímiques, el Volt féu aturada al poble del Morell (Tarragonès), probablement un dels municipis que més pateix els impactes ambientals del segon complex químic més gran d'Europa.

Després d'un recorregut motoritzat al voltant de tot el complex, operat fonamentalment per Repsol i Dow Chemical, la gent de Cel Net va explicar els fronts de lluita que actualment tenen oberts: disposar d'estudis sobre la qualitat de l'aire, determinar els impactes sobre la salut de les persones, demanar responsabilitats pels impactes socioambientals generats i posar límits al creixement d'aquesta activitat. El recorregut va finalitzar davant les rovellades reixes de Repsol on les participants al Volt, protegits amb mascaretes, desplegaren una pancarta per denunciar la impunitat corporativa.

El Volt féu aturada al poble del Morell (Tarragonès), probablement un dels municipis que més pateix els impactes ambientals del segon complex químic més gran d'Europa

 

La Plataforma Cel Net, impulsora de la iniciativa per crear una Taula per la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona i de diferents grups de treball tècnics, va denunciar també que s'estava devaluant el paper de la Taula. Cel Net es va queixar que, progressivament, aquesta havia esdevingut en un espai on prevalia més la transmissió de seguretat i bona imatge, que no pas la feina directa i concreta encaminada a la millora de la qualitat de l'aire. El primer que desitgen és que aviat es concretin els detalls que permetin desenvolupar un estudi complet al Polígon Sud, on encara no s'han fet avaluacions completes dels contaminants presents a l'aire.


Teixint aliances internacionalistes

Ben a prop del Morell i també rodejats de petroquímica i avellaners, concretament a Vilallonga del Camp, el Volt es va aturar per fer una trobada internacionalista amb la Xarxa-Sud de plataformes i entitats en defensa del territori del Camp de Tarragona. En un format de vídeo-fòrum, van intervenir Leonicia Pocop Saloj, de Cooperació Indígena pel Desenvolupament Integral (Guatemala), Marc Gavaldà, de Repsol Mata, i Alfons Pérez, de l'ODG i la XSE. En aquest fòrum, moderat per l'activista reusenc Xavier Joanpere, membre de la Xarxa-Sud, aquests col·lectius exposaren la importància de l'organització col·lectiva per fer front a les amenaces que suposen les grans corporacions per a la sobirania dels pobles i la defensa dels valors socioambientals, així com la importància de teixir aliances entre lluites i pobles.

A Villalonga del Camp, diferents col·lectius de la Xarxa-Sud denunciaren els principals conflictes ambientals que actualment pateix el Camp de Tarragona

Després d'aquesta primera aproximació internacionalista, diferents col·lectius de la Xarxa-Sud denunciaren els principals conflictes ambientals que actualment pateix el Camp de Tarragona, concretament els casos de les activitats extractives del Baix Camp, la lluita contra Bcn World, la campanya contra el TTIP que s'articula al Camp, la lluita contra la MAT a la Selva del Camp, l'experiència de Salvem La Platja Llarga a Tarragona i les batalles per la defensa del patrimoni natural que lidera el GEPEC-EdC.

Fruit d'aquest fòrum va sorgir la necessitat d'articular campanyes conjuntes en aquells casos on es veu com es repeteix el mateix esquema entre territoris, és a dir, en aquells conflictes on grans empreses aprofiten la seva posició preponderant en el control polític i econòmic per arrasar amb els recursos naturals, les societats i la identitat dels pobles.


La impunitat d'Ercros a Flix

Incentivats per nombrosos estudis que estan sortint i que alerten sobre els índexs de contaminació del riu Ebre i del subsòl de la zona, algunes persones i col·lectius s'estan començant a organitzar a Flix per tal de demanar responsabilitats a l'empresa, la qual ha actuat amb total impunitat durant els més de cent anys que fa que ronda la llera flixanca de l'Ebre. Malgrat que darrerament s'iniciaren les suposades tasques de descontaminació de l'Ebre, aquestes tasques han estat posades en dubte quan s'han detectat fangs contaminats que s'han extret del riu i no han estat tractats amb totes les garanties ambientals exigides. Per si això no fos prou, l'empresa pública Acuamed, responsable d'aquest procés de descontaminació, ha estat senyalada per un cas de corrupció en la contractació de les obres a FCC. Plou sobre mullat, sobre un fang tòxic.

El regidor Albert Mani, un dels impulsors de la futura Plataforma Flix Net, acompanyat per Marta Pujadas, autora de la tesi doctoral que ha denunciat els passius ambientals que deixa Ercros a Flix, acompanyaren als participants del Volt per tot el voltant de la indústria, veient in situ els terrenys contaminats i els impactes generats. Segurament alertats per Ercros, els Mossos d'Esquadra van acompanyar les assistents durant tot el trajecte.


Vandellòs: les dues cares energètiques

Arribava el final del Volt, aquest no podia marxar sense fer una breu aturada a Vandellòs. En aquesta ocasió, però, no fou per visitar la central nuclear, sinó per conèixer de primera mà l'experiència del cooperativisme energètic portat a la pràctica.

La Cooperativa Les Atxes, establerta a Vandellòs, promou la utilització de la biomassa forestal per la calefacció domèstica, oferint serveis als seus membres que van des de l'extracció de la mateixa biomassa fins a la instal·lació de calderes. Amb aquest model, del tot contraposat a les grans corporacions energètiques i sobretot al reactor nuclear que impregna el nom de Vandellòs, es pretén tancar el cicle de l'aprofitament forestal sostenible.

La Cooperativa Les Atxes, establerta a Vandellòs, promou la utilització de la biomassa forestal per la calefacció domèstica, oferint diferents serveis als seus membres

En Santi Nomen, un dels fundadors de la cooperativa, va explicar la necessitat, tant personal com col·lectiva, d'innovar en el model energètic per fer front al model actual. L'activista antinuclear, veí de Vandellòs i actualment diputat de la CUP-CC, Sergi Saladié, va fer un repàs de què suposa actualment el model energètic nuclear, els incidents que han patit els reactors que hi ha Catalunya (Vandellòs i Ascó) i va reclamar, una vegada més, un programa de tancament immediat de les nuclears i un canvi radical a models energètics recentralitzats al territori que deixin de beneficiar als grans oligopolis del sector.

Una sessió de presentacions dinàmiques i una acció improvisada en contra de la Molt Alta Tensió (MAT) davant la seu de Red Eléctrica Española (REE) a Barcelona serien el tret d'eixida per seguir de Barcelona a Vinaròs, de Vinaròs a Alcanar, d'Alcanar al Morell, del Morell a Vilallonga del Camp, de Vilallonga del Camp a Flix, de Flix a Vandellòs i de Vandellòs a Barcelona. Així ha estat el Volt 3, de punta a punta del territori per denunciar la impunitat corporativa tantes vegades com fes falta. L'any que ve, més.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: