A principis de l’estiu passat, un terratrèmol reduït però contundent va tornar a sacsejar l’arrelada cultura de la violació a Egipte. El detonant van ser les acusacions d’assetjament i d’abús sexual d’un centenar de dones contra un jove de 21 anys, que van deixar de nou al descobert l’abast del problema i la impunitat que l’envolta.
L’allau de relats, que va rebre una inusual atenció per part de la població i les institucions, va acabar generant un moviment informal de denúncia que, més de mig any després, s’ha pogut apuntar una primera victòria als tribunals carregada de simbolisme. El 29 de desembre, una cort va condemnar el jove, Ahmed Basem Zaki, a tres anys de presó. “[Vaig sentir] una alegria absoluta. Es tractava de la justícia que durant tant de temps ens ha estat negada a moltes de nosaltres, dones que mai l’han aconseguit dels nois que les van assetjar sexualment. Em va semblar una qüestió personal, com si fos part d’allò”, manifesta Soraya Baghat, una reputada activista feminista i dels drets dels infants.
Denúncies per xarxes socials
L’ofensiva contra Zaki va començar el passat 1 de juny amb uns objectius i mitjans molt clars. Aquell dia va sorgir del no-res a Instagram una pàgina anomenada Assault Police amb el propòsit declarat de recopilar testimonis i evidències contra el jove. En pocs dies, el perfil va acaparar una forta atenció i va aconseguir aixecar més de noranta casos i cinc denúncies oficials. La fiscalia va ordenar la detenció de l’acusat poc després.
El detonant van ser les acusacions d’assetjament i d’abús sexual d’un centenar de dones contra un jove de 21 anys
Més enllà del desorbitant nombre de denúncies i de la seva edat, el cas de Zaki va generar una gran polèmica perquè el jove prové d’una influent i adinerada família del Caire i va estudiar en alguns dels centres educatius més prestigiosos i exclusius d’Egipte. El seu entorn –en particular el seu pare i la reputada Universitat Americana del Caire– ha estat també assenyalat per encobrir el jove, que mostrava el convenciment que quedaria impune dels seus actes.
En paral·lel al cas que li ha valgut una condemna de tres anys de presó, Zaki està sent jutjat per un altre cas de violació i per un d’intent de violació a tres dones. “No crec que la condemna de tres anys fos tan dura. Encara hi ha altres causes contra ell” i “haurà de tornar al tribunal criminal per ser investigat amb relació als seus pitjors crims”, expressa Sabah Khodir, escriptora, activista i una de les principals veus del moviment.
Assetjament generalitzat
El cas de Zaki, però, queda lluny de ser aïllat. L’any 2013, l’ONU Dones –entitat de les Nacions Unides per la igualtat de gènere i l’apoderament de la dona– va publicar un estudi que denunciava que una aclaparadora majoria de les egípcies (99,3%) han estat assetjades en algun moment de les seves vides. Un any després, el moviment feminista d’Egipte va aconseguir que es criminalitzés l’assetjament sexual, tot i que la mesura va ser criticada per la seva imprecisió, l’abast reduït i les condicions que s’exigeixen per demostrar els fets. Prova del seu limitat impacte és que l’any 2017 el Caire apareixia encara com la gran ciutat més perillosa del món per a les dones en una enquesta de la fundació Thomson Reuters. Com deixen entreveure les dades, es tracta d’un problema profund. Segons la investigació d’ONU Dones, un 93% de les egípcies que van declarar haver patit assetjament mai no va denunciar els fets, la majoria per por que afectés la seva reputació.
El cas de Zaki, més enllà del nombre de denúncies, va generar polèmica perquè prové d’una influent i adinerada família
Des del juny, en canvi, les denúncies públiques s’han succeït una darrere l’altra. Algunes de les que més atenció han acaparat, i que s’han difós a través de plataformes com Assault Police o Daftar Hekayat, han relatat casos que impliquen el director d’una reputada organització de drets humans, un conegut periodista d’investigació, membres de l’escola nacional de cinema, un famós activista de drets humans o un director de cinema. Tot i que aquest tipus d’acusacions està sent la principal característica del moviment, aquest ha rebutjat des del començament l’etiqueta de Me Too, a la qual molts mitjans l’han enclaustrat. “Personalment, mai he vist un moviment com aquest. I sé que és molt sexy anomenar-lo el Me Too egipci, però no l’és. És més que això”, es tracta d’una qüestió que “va de justícia”, considera Baghat.
Per ara, l’empenta ha estat liderada per activistes i sectors més aviat pertanyents a les elits del país, i el canal principal ha estat les xarxes socials, un dels darrers espais on encara existeix una limitada capacitat d’expressar-se a Egipte però que té un abast intern limitat. “Ja veig que no es tracta d’un moviment a peu de carrer, però les oportunitats de fer-ho enmig de la pandèmia han estat limitades”, assenyala Baghat, que també nota que “encara és [relativament] poca cosa, ja que és possible que tinguis 200.000 seguidors a Instagram, però som un país de més de 100 milions”. L’activista reconeix que tot va començar des d’un entorn d’elit, però “aquest ha estat també el cas” de molts altres moviments i “necessita temps per anar baixant” i arribar a altres sectors.
En aquesta línia, Khodir considera que la barrera ja s’ha trencat. “No crec que es tracti d’un moviment elitista. Hem aconseguit discutir i tractar casos que no tenen res a veure amb la classe alta, hem ajudat moltes dones de classe més baixa a fer un pas contra els agressors i hem estat capaces de discutir la violència domèstica. Aquest terreny comú ens ha unit”, expressa l’activista, que creu que “s’ha aconseguit molt en aquest mig any”.
Reacció institucional ambivalent
La reacció de les institucions ha estat ambivalent i esbiaixada, seguint una lògica que algunes activistes consideren que divideix les supervivents dels assetjaments i abusos en bones i dolentes, des d’una posició profundament paternalista.
En un primer moment, les denúncies contra Zaki van acaparar una atenció inusual de les autoritats, que es van mostrar receptives amb les supervivents. El govern i el parlament van moure fitxa ràpidament i van esmenar el codi de procediment penal per reforçar la confidencialitat d’aquelles que denunciïn casos d’assetjament, una mesura anunciada amb pompa malgrat haver demostrat un abast molt limitat. Les principals autoritats religioses i els mitjans de comunicació també van adoptar una postura similar.
Diverses activistes denuncien que la reacció institucional vol dividir les supervivents dels abusos sexuals en bones i dolentes
La resposta institucional, però, no es va donar en tots els casos, ans al contrari. Des de l’abril del 2020 i fins a finals d’any, una desena de joves influencers, sobretot procedents d’entorns més humils, van ser detingudes per difondre a les xarxes continguts que la fiscalia considera contraris a la “moral pública”. Una d’elles ha estat condemnada a tres anys de presó i una altra –una menor de 17 anys– va ser arrestada després de revelar que havia estat violada. Els càrrecs que se solen presentar contra elles inclouen incitar a la immoralitat i violar els valors familiars egipcis, acusacions vagues molt criticades pel moviment feminista i per defensores dels drets humans.
Les autoritats també van arrestar el passat agost set testimonis que havien fet el pas de denunciar un cas de violació col·lectiva perpetrat el 2014 al famós hotel Fairmont del Caire per un grup de joves de famílies molt poderoses i influents. En el seu cas es van presentar també càrrecs de caràcter moral, com incitar al llibertinatge i danyar la imatge del país, que solen usar-se per perseguir qui no s’ajusta a les estrictes normes socials. Quatre de les arrestades van ser posades en llibertat poc després, però la fiscalia no va anunciar la sortida de presó de les altres dues fins al passat 6 de gener.
Una noia que va revelar haver estat violada va ser detinguda i imputada per difondre continguts contraris a la “moral pública”
“La justícia no pot ser parcial”, sinó que “com a concepte que ha estat negat durant molt de temps, ha de ser completa. I això significa que no puc celebrar del tot” la condemna a Ahmed Basem Zaki “quan sé que hi ha dones que continuen a la presó” per qüestions com penjar vídeos a TikTok, evoca Baghat. De cara al futur, l’activista considera que el moviment hauria d’anar més enllà de la retòrica. “A partir d’ara hem de seguir fent responsable a tothom, no només aquells qui cometin crims sexuals, sinó també a tot el sistema legal i governamental. I això inclou desfer-se del tema dels valors familiars. Implica un canvi cultural real”, conclou.
