El Servei Jesuïta a Migrants denuncia l'internament de 42 possibles menors als CIE de Barcelona i València el 2019
L'informe 'Deu anys mirant cap a l'altra banda', que ha presentat avui la Fundació Migra Studium a Barcelona, recull 86 casos de possibles vulneracions de drets als CIE de Sapadors i la Zona Franca, entre persones internades sense la majoria d'edat verificada, persones amb problemes de salut física i mental sense atenció adequada o altres amb la sol·licitud de protecció internacional en curs. El document reclama que s'aprofiti la clausura excepcional dels centres a causa de l'epidèmia de COVID-19 per a decretar el tancament definitiu d'aquestes instal·lacions
Núñez y Navarro intenta reactivar sense èxit els seus projectes al barri de Vallcarca
Fotografies | Joan Bernà
Catorze "banderes negres" repartides a la costa dels Països Catalans
Fotografies | Toni Ferragut
El Parlament de Catalunya aprova suspendre de sou i feina els sis mossos investigats per l’agressió racista al Bages
Fotografies | Àlex Meyer Verdejo
La sobredigitalització generada per la pandèmia agreuja l'exclusió de molta gent gran i famílies vulnerables
Fotografies | Jaume Ferrando
El nombre de persones que dormen cada nit als carrers de Barcelona creix un 80% en dotze anys
Fotografies | Juan Lemus (Arrels Fundació)
Els Mossos liciten la compra de 400 màscares antigàs el mateix dia que presenten l'auditoria
Fotografies | Victor Serri
Com anar més enllà del binarisme de gènere, explicat a criatures
Aquesta primavera s'ha estrenat –en pantalla confinada, que és l'estrena més habitual en els darrers mesos– el curtmetratge d'animació 'Cua de sirena', produït per ActuaVallès i Ca l'Enredus, dirigit per Alba Barbé i Serra i basat en el llibre que ella va mateixa va publicar el 2016, junt amb Sara Carro i il·lustracions de Joan Turu
Residus, un negoci pròsper a l’oasi basc
L'accident de l'abocador de Zaldibar ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la gestió dels residus al País Basc, un territori amb una forta implantació industrial. La influència lobbista d'alguns grups empresarials i els seus vincles de privilegi amb els grups polítics que han dominat els espais de poder a la comunitat autònoma basca expliquen, en bona part, el disseny d'un marc normatiu molt lax amb el tractament de les deixalles procedents de la indústria
