El que es veu a la imatge és el que sembla: un riu de merda. Es tracta del sobreeixidor de l’estació de bombament del riu Besòs, una infraestructura situada a Sant Adrià de Besòs, a la riba nord de la desembocadura, on arriben les aigües residuals de Montgat, Tiana, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Des d’allà es condueixen fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), que dona servei a 1.419.000 persones de l’àrea metropolitana nord de Barcelona, situada a prop del Fòrum. “El problema és que el sistema de recollida d’aigües està unificat i fins a l’estació arriben aigües residuals i aigües pluvials. Quan plou molt, el sistema no pot assolir el cabal i descarrega totes les aigües sense depurar al mar a través del sobreeixidor”, expliquen Àlex Ovejero i Laura González, membres del col·lectiu ecologista La Marea Verda de Sant Adrià de Besòs, una entitat que fa anys que denuncia la situació. A conseqüència d’aquestes descàrregues, tant la platja del Parc del Litoral com la platja del Fòrum, les dues de què disposa el municipi, es veuen afectades sovint per tancaments temporals per la presència de bacteris fecals a les zones de bany. De fet, la del Fòrum és l’única platja de les que s’analitzen anualment en la qual la qualitat de l’aigua és insuficient, segons els barems de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que analitza 253 àrees litorals de bany a Catalunya. “L’afectació a la qualitat de les aigües de bany en aquesta platja és alta quan plou perquè es produeixen episodis de contaminació de curta durada que alteren, temporalment, la qualitat habitual de la platja. La restitució de la qualitat està en funció de la durada i la intensitat de les pluges, però habitualment els episodis són inferiors a les 72 hores”, puntualitzen des de l’ACA.
“El problema és que la majoria ciutats no separen les aigües residuals i de pluja”, diu l’oceanògrafa Raquel Vaquer
Els vessaments d’aigües fecals provinents de la depuració d’aigües residuals a les platges són uns dels principals responsables dels tancaments de zones de banys marítimes als Països Catalans, una situació que es repeteix any rere any, sobretot a les zones urbanes. Sense anar més lluny, la platja del Far de Cullera va haver de tancar el 16 de juliol per la presència de bacteris fecals a l’aigua. Només dos mesos abans, l’1 de maig, durant el primer dia amb socorristes a les platges, la de Can Pere Antoni de Palma va haver d’hissar la bandera roja pel vessament d’aigües residuals a la mar, conseqüència de les pluges de catorze litres per metre quadrat que van caure aquell dia. Dénia, València, Ciutadella, Barcelona o Mataró són altres ciutats que han viscut algun episodi d’aquest tipus en els últims tres anys, però n’hi ha moltes més. Tot i això, els informes que s’elaboren des de cada territori destaquen la qualitat de les seues aigües i són molt pocs els punts de mostreig que exposen una qualitat insuficient de les aigües. Al País Valencià, dels 221 punts analitzats, cap es considera insuficient i només un, suficient (el 0,45 % del total), però no s’especifica quin. La situació és semblant a les Illes: només la platja de Sa Caleta, a Ciutadella, rep l’insuficient d’entre les 157 zones de bany analitzades. I quatre més obtenen un suficient: Cala en Forcat, també a Ciutadella; Albercuix, a Pollença; Talamanca, a Eivissa, i Sant Antoni de Portmany.
“El principal problema és que la majoria de pobles i ciutats no tenen separada la recollida d’aigües de pluja i d’aigües residuals, i amb episodis de pluges fortes hi ha un volum d’aigua amb el que no poden treballar”, explica Raquel Vaquer-Sunyer, oceanògrafa i coordinadora de l’Informe Mar Balear de la Fundació Marilles, on també ha coescrit el capítol destinat a la depuració de les aigües a les Illes. “Per això existeix aquest subsistema de sobreeixidors, que serveixen per a reduir la pressió sobre les depuradores quan es concentren aquests volums, amollant tota l’aigua bruta directament al mar”.
Sanció històrica a l’Estat espanyol
“La Comissió Europea té oberts cinc procediments d’infracció contra el Regne d’Espanya per la incorrecta aplicació de la directiva 91/271 d’aigües residuals urbanes perquè hi ha una sèrie d’aglomeracions urbanes repartides per tot l’Estat que han sobrepassat els límits de temps per fer un tractament correcte de les aigües residuals”, explica Antonio Amarillo, qui fa anys que lluita perquè els sistemes de sanejament s’adeqüen a la norma. Amarillo és secretari sectorial d’Aigua d’Ecologistes en Acció Andalusia i ha participat en l’elaboració de l’informe “Sanejament i depuració al litoral” de l’entitat ecologista, que analitza el tractament de les aigües residuals a 288 instal·lacions costaneres de l’Estat espanyol. Dos dels procediments iniciats per les institucions comunitàries van acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va sancionar l’Estat espanyol a pagar dotze milions d’euros per no ajustar-se a les directives. “La multa té caràcter coercitiu
i augmenta 10,95 milions cada semestre per obligar Espanya a complir amb la normativa. Donada la situació actual de les sancions acumulades, les administracions estimen que pagarem multes fins a l’any 2023”, expliquen les ecologistes en el seu informe.
El Tribunal de Justícia de la UE ha sancionat l’Estat espanyol per no ajustar-se a les directives
La directiva 91/271/CEE és la que regula el sanejament de les aigües residuals a la Unió Europea i que els estats han d’aplicar. A l’Estat espanyol es fa per mitjà dels tres reials decrets de 1995, 1996
i 1998. La responsabilitat de depurar les aigües residuals urbanes (ARU) és de cada municipi i són les comunitats autònomes o l’Estat qui vetlla perquè es complisca el que disposa la llei. Les ARU són aquelles aigües la composició de les quals ha canviat a causa del seu ús, fonamentalment per l’acció humana, i que en cas d’abocar-se directament al medi ambient, són potencialment perilloses si no reben un tractament previ. Estan compostes per les aigües domèstiques, produïdes per l’activitat humana, les pluvials i les industrials, equiparables a domèstiques, que no se separen i pararan, a través de col·lectors o xarxes de sanejament, a les estacions de depuració.
Les estacions depuren l’aigua mitjançant procediments físics, químics i biològics i després la retornen al medi ambient. En el cas d’aquelles que es troben a zones litorals, ho fan directament al mar mitjançant emissaris. Als Països Catalans hi ha avui dia 1.155 estacions de tractament d’aigües: 530 a Catalunya, 482 al País Valencià i 143 a les Illes. La gestió d’aquestes instal·lacions depén de les decisions que pren cada municipi. El model majoritari a Catalunya i el País Valencià és la gestió privada, on s’externalitza l’activitat mitjançant concessions, mentre que, a les Illes, són controlades per l’empresa pública Abaqua (Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental), que és qui també supervisa el funcionament i la gestió del conjunt de les depuradores del territori. A Catalunya, la responsable de controlar-ho és l’ACA, mentre que al País Valencià és l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR).
Supervisió mínima
El correcte funcionament de les depuradores es fa mitjançant anàlisis periòdiques de les aigües tractades. El problema, que assenyalen tant Amarillo com Vaquer-Sunyer, és que les anàlisis no són, en la majoria dels casos, suficients. “Tot i que les analítiques que es fan periòdicament poden donar resultats que s’ajusten a la normativa, el ben cert és que es poden produir vessaments fora de tot control durant la resta de temps”, apunta Amarillo, qui explica que l’única manera de tenir totes les dades sobre els vessaments que ha pogut fer una depuradora durant l’any és tenir la declaració anual de vessaments que els gestors de les infraestructures han d’enviar a l’administració hídrica corresponent. “Estimem que un terç de les depuradores no compleixen amb allò que exigeix la normativa europea”, destaca el membre d’Ecologistes en Acció.
Tot i que les platges de Palma reben l’indicatiu de bona qualitat de l’aigua, s’hi produeixen vessaments continus
“A les depuradores, actualment, es fan 24 anàlisis cada any i la llei permet que quatre estiguen fora dels límits autoritzats. Pots complir la legalitat, però hi ha vegades que estàs contaminant”, conclou l’oceanògrafa illenca. Ambdós coincideixen en el problema que suposen els vessaments incontrolats per les pluges. És el que passa precisament a platges com les de Can Pere Antoni i Ciutat Jardí de Palma. Tot i que les platges reben l’indicatiu de qualitat de l’aigua bona, segons EMAYA, l’empresa mixta responsable de la gestió de les depuradores de la ciutat, només en la depuradora EDAR II s’han produït més de 650 vessaments entre els anys 2011 i 2017, últim del que es tenen dades, però no s’especifiquen els volums d’aigua sense tractar alliberada al mar.
Els abocaments mitjançant els sobreeixidors afecten la qualitat de les aigües pel que fa a l’ús humà, però també per al medi ambient. A més de l’impacte visual i olfactiu, en el cas de les banyistes, les reaccions també poden ser otitis, gastroenteritis o altres tipus d’infeccions. En el medi ambient, la coordinadora de l’Informe Mar Balear explica que el que fan les aigües residuals sense tractar és augmentar la quantitat de matèria orgànica que rep la zona costanera, el que provoca la proliferació de grans volums d’algues microscòpiques, que tornen l’aigua de color verd. Quan les algues moren, cauen i es dipositen en el fons, on són degradades per bacteris. Com a resultat, es genera un compost molt tòxic, l’àcid sulfhídric, que en quantitats molt baixes ja pot causar la mort de nombrosos organismes, inclosos alguns tan valuosos com és la posidònia. D’altra banda, l’acumulació de matèria orgànica genera que es consumisquen grans quantitats d’oxigen, el que fa disminuir el volum d’aquest gas a la columna d’aigua. “La Posidonia oceanica és molt bon bioindicador de la qualitat de les aigües, perquè com que viu molts anys, acumula els contaminants i es poden veure les diferents escales en el mateix organisme”, especifica la investigadora sobre aquesta fanerògama marina, essencial en els ecosistemes marins mediterranis dels Països Catalans i protegida per llei pel Consell Balear, una mesura que el govern valencià implementarà futurament. Aquests, però també altres ecosistemes, es veuen afectats pels vessaments incontrolats de les depuradores.
Al paratge de l’Olla del Rei de Castelldefels les aigües fecals han afectat la fauna, la flora i la zona de bany
Uns 25 quilòmetres al sud de Sant Adrià de Besòs, a l’altre extrem de la ciutat de Barcelona, es troba el paratge de l’Olla del Rei, situada a Castelldefels. Aquest paratge natural i la platja del municipi es van veure afectats per la contaminació per bacteris fecals procedents d’aigües residuals en diverses ocasions el 2020. La causa va ser el trencament de la canonada de l’Estació Elevadora d’Aigües Residuals (EAR), on es recullen totes les aigües grises dels diversos barris i urbanitzacions de Castelldefels i s’envien a la depuradora de Gavà. A conseqüència de l’avaria, les aigües sense tractar van arribar a la Corredora Mestra, un canal utilitzat antigament per dessecar el delta del Llobregat, i d’allà a la mar. “La pendent de sortida de la Corredora cap al mar és molt petita i les aigües es queden estancades. Clar, si a sobre hi llances aigües residuals, doncs és una claveguera a cel obert”, detalla Ramon Sanahuja, veí de Castelldefels i membre de la plataforma Salvem l’Olla del Rei, un col·lectiu que treballa per protegir aquest espai natural davant “l’amenaça urbanística i els vessaments d’aigües residuals”.
Sanahuja assegura que l’arribada d’aigua sense tractar al medi és una constant “des de fa més de quinze anys” i és per això que han presentat una denúncia davant el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia de Medi Ambient, que està investigant el cas. “La xarxa de sanejament d’aquesta zona del Baix Llobregat està obsoleta, i de tant en tant peta”, detalla el membre de Salvem l’Olla del Rei. Pel que fa al problema de l’acumulació d’aigües fecals en el tram final de la Corredora, Sanahuja explica que s’ha de construir una bomba que impulse aquestes aigües cap al mar: “Això ho ha de construir l’ACA, fa més de 25 anys que tots els informes tècnics ho apunten” i demana a l’agència més transparència i la renovació dels col·lectors i estacions de bombeig de la xarxa com a solució als vessaments.
Un problema agreujat pel turisme
Al problema de la no separació de les aigües de pluja i la poca inversió en infraestructures s’hi suma l’increment de població lligat a l’estacionalitat i el turisme. “Veiem l’infradimensionament quan s’han construït depuradores que no són capaces d’absorbir l’aigua residual produïda per una població estacional quatre o cinc cops més gran que l’habitual, un problema molt estés al litoral”, explica Amarillo, qui assegura que, de vegades, els controls autonòmics fins i tot no mostren els resultats de les analítiques dels mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, “precisament perquè no hi ha capacitat per depurar i se superen els límits permesos”. En el cas de les Illes, a la investigadora Raquel Vaquer-Sunyer, l’ha “sorprés molt positivament el fet que la gran majoria de les depuradores complís amb els cabals, ja que pensava que un dels problemes de les Illes era que les depuradores estaven infradimensionades”. Segons l’estudi realitzat dintre l’Informe Mar Balear, les úniques depuradores que no van complir amb els cabals previstos van ser la de Cala Ferrera durant els anys 2016 i 2017, la de Sóller i la de Port de Sóller el 2017 i 2018, Ciutadella Sud el 2019, Can Bossa el 2016 i Sant Antoni el 2016.
Tant Amarillo com Vaquer-Sunyer coincideixen, però, que l’estacionalitat amaga un altre obstacle pel sanejament correcte en les poblacions pròximes a la costa. “Hi ha moltes cases disperses i fora vila que no estan connectades al clavegueram. Alguns tenen pous negres o minidepuradores, però és cert que tota aquesta dispersió no ajuda a un correcte sanejament de les aigües”, explica l’oceanògrafa de la Fundació Marilles. “Al sud-est de la Península tenim un problema amb la construcció massiva fora d’ordenació, el que fa que els sistemes de depuració siguen deficients i es genere un problema afegit”, afegeixen des d’Ecologistes en Acció.
A Xàbia, la majoria de cases d’urbanitzacions utilitzen fosses sèptiques que no estan connectades al clavegueram
Una de les viles que ho representa és Xàbia, a la Marina Alta del País Valencià. Amb 28.000 habitants, la seua població estacional màxima supera les 110.000 persones, segons dades del Ministeri d’Hisenda espanyol. Tota aquesta població està associada a un boom de la construcció: en les dècades de 1970, 1980 i els anys 2000 es va edificar el 75,6 % de la superfície total amb què compta la ciutat avui dia. “La gran problemàtica que tenim és que des que els processos urbanitzadors van començar als anys seixanta no hi ha hagut un projecte per depurar totes les aigües residuals que generen”, expliquen des de l’Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia. “La gran majoria de cases utilitzen fosses sèptiques per emmagatzemar les aigües residuals. En superfície, seran un 80 % les que no estan connectades a la xarxa de sanejament”.
“El problema que tenim a la Marina és que moltes de les urbanitzacions aprofiten quan ve la gota freda per a obrir la fossa sèptica. A més, moltes de les fosses sèptiques tenen filtracions a terra o directament al mar. Ho hem comprovat a poblacions com Benissa”, expliquen des de la secretaria comarcal d’Ecologistes en Acció. Alerten, també, d’un altre dels factors de risc de vessaments d’aigües fecals al mar lligades al turisme i l’estacionalitat: “les embarcacions que tenen les seues fosses sèptiques i les buiden directament al mar. A la Cala de la Mina, al parc natural de la Serra Gelada, vam poder veure amb el director del parc com uns iots ho feien davant de nosaltres”. Un problema que no és endèmic de les costes valencianes, ja que l’oceanògrafa Vaquer-Sunyer recorda que aquest també és un dels factors de contaminació de les aigües per bacteris fecals a les Illes.
Un dels casos que ha motivat la mobilització és el de la badia de Pollença, a Mallorca. Des de fa uns anys, un grup de veïnes ha detectat que la qualitat de les aigües ha empitjorat considerablement. Segons l’estudi de qualitat de les aigües, la platja d’Albercuix presenta uns valors “suficients”. Per a Miquel Mayrata, president de l’Associació per a la Defensa del Port de Pollença i enginyer industrial de professió, “hi ha un problema greu d’infraestructures de bombeig per dur l’aigua residual des del port de Pollença fins a la depuradora, que està a uns vuit quilòmetres del municipi. Les estacions de bombeig que van recollint les aigües residuals són insuficients i defectuoses i tiren les aigües residuals cap a la mar, com hem constatat per mitjà d’analítiques”.
A Palma s’està construint, per 131 milions d’euros, una nova depuradora que separarà les aigües pluvials i fecals
L’associació es va constituir arran de la creació d’un grup de WhatsApp que va sumar 250 membres en només cinc dies. L’objectiu és “mostrar els vessaments i les conseqüències fatals per a la fauna i la flora, ja que vam veure que una zona de gran diversitat s’estava convertint en un desert de fang”. Mayrata explica que es van trobar amb el rebuig de l’Ajuntament, “que fins i tot ens va dir que les mostres les agafàvem del vàter de casa nostra”. Tot i això, amb l’ajuda de la Fundació Marilles i el Centre Balear de Biologia Aplicada, han pogut constatar zones on se superen els límits legals, “sobretot a prop del Club Nàutic, on es troba l’emissari submarí”. I assenyala Abaqua com a responsable de la contaminació, “ja que és qui gestiona la depuradora i hauria d’assegurar-ne el bon funcionament”.
“Entenc que molts municipis defensen la qualitat de les seues platges davant la por que els turistes marxen a altres indrets, ja que depenen de les activitats turístiques derivades dels mesos d’estiu per sobreviure, però les autoritats, si són conscients que es donen vessaments puntuals, han de comunicar-ho mitjançant la declaració de vessaments anual, i que aquesta sigui el més accessible possible per a qualsevol ciutadà”, opina Antonio Amarillo. Per a Raquel Vaquer-Sunyer, “la solució principal implica separar les aigües pluvials de les fecals. Ara, Palma està en el bon camí –diu, en referència a la nova depuradora de la ciutat, que tindrà un cost de 131 milions d’euros i estarà acabada el 2026–, però l’haurien de seguir la resta de pobles i ciutats dels Països Catalans. No és tan complicat i s’evita un problema molt greu. Està clar que fer obres i aixecar carrers és impopular, però es troba una solució molt fàcil i fa temps que s’hauria d’haver adoptat”, conclou la investigadora.
Clorar el mar com si fora una piscina
El tancament de les platges que va assolar tota la comarca de l’Horta Nord durant l’estiu de 2019, a causa del vessament d’aigües residuals urbanes, ha acabat amb una denúncia de la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme contra l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) del País Valencià i l’empresa Agricultores de la Vega de Valencia (SAV). El motiu: la instal·lació de diversos punts de cloració per millorar la qualitat de l’aigua, el que pot suposar un delicte contra el medi ambient, previst en l’article 325 del Codi Penal. La Fiscalia considera que la decisió d’aplicar clor en diverses platges de l’Horta Nord, com la de Port Saplaya, a Alboraia, i Medicalia, al Puig, va ser una mesura “errònia” i “mal implementada”, ja que “no només no garanteix la salubritat de les aigües, sinó que afegeix nous riscos per a la salut de les persones i el medi marí”. Per això, exigeix a la Conselleria d’Agricultura que identifique l’equip tècnic que va dur a terme la cloració, així com tota la documentació o informes que van portar a la decisió de clorar l’aigua del mar.
Ecologistes en Acció – País Valencià van ser qui va donar la veu d’alarma, en setembre de 2019. “Estem davant d’una actuació fora de la legislació i altament perillosa per als organismes de les séquies, els aiguamolls i el mar. A més a més, la canalització amb formigó de les séquies [per on s’aboquen les aigües de les cases que no estan connectades a la xarxa de clavegueram] en el tram final, fins a les platges, ha suposat la destrucció de zones humides que actuaven com a filtre verd”, denunciaven en un comunicat. A banda d’assenyalar l’impacte mediambiental, les ecologistes també qüestionen l’eficàcia de la mesura, ja que encara que els nivells de bacteris disminuïsquen, les cloracions “s’han d’executar en aigües netes de matèria orgànica i sediments, ja que, dins d’aquesta matèria orgànica, encara queden microorganismes que no moren”. “És una solució que pot ser falsa”, adverteixen.
