Qualsevol publicació nova sobre el Kurdistan i el moviment feminista revolucionari que s’hi viu és o hauria de ser sempre un fet remarcable, perquè… Com pot ser que no estiguem parlant tothora, a tot arreu, sobre el que allà hi passa?
I és que moltes de nosaltres hem sentit a parlar de la revolta de Rojava, d’un aixecament de dones que va aconseguir plantar cara i derrotar al Daesh. Com va dir David Graeber, “la mateixa existència de Rojava és extremadament improbable”, i el llibre El moviment de dones del Kurdistan, de la sociòloga Dilar Dirik (Antioquia, 1991), és una eina imprescindible per entendre com, contra tot pronòstic, això ha estat possible.
El volum, a més d’explicar-ne els orígens històrics, se centra a relatar la construcció del moviment de dones al Kurdistan i la influència d’aquest en la gestació d’una alternativa política creada des del feminisme: un moviment teixit en l’àmbit ideològic, polític, social, cultural i moral, sobre la base de la llibertat de les dones, i que ha aconseguit que de forma coordinada s’abordi aquesta qüestió a tots els indrets on habita el poble kurd, des de les zones autònomes, passant pel territori d’administració turca fins als camps de refugiats autoorganitzats.
El llibre explica minuciosament i amb testimonis de primera mà, molts d’ells colpidors per la seva duresa, com la teoria feminista ha pogut crear un moviment de dones al Kurdistan capaç d’incidir políticament i socialment per canviar la seva realitat de repressió. Per mitjà d’aquests testimonis, la teoria es torna construcció pràctica.
La promesa constant d’un estat, independentment de la probabilitat d’aconseguir-lo, ha deixat de servir per pacificar aquest poble. La reivindicació kurda, seguint l’evolució política del seu líder Abdullah Öcalan –molt influït per les teories del pensador Murray Bookchin esbossades a La ecología de la libertad (Capìtán Swing, 2022)–, ha transitat d’un nacionalisme més clàssic, de la lluita d’un poble sense estat que persegueix la consecució d’un estat propi, a la proposta actual del confederalisme democràtic, feminista i ecologista, que s’ha posat en pràctica a les zones i institucions controlades pels kurds. És un nou concepte inclusiu de poble i d’organització social, que no necessita l’estat i que crea noves estructures econòmiques basades en la confiança mútua que s’havia perdut –sistema explicat en més detall en un altre volum d’edició recent, Economía anticapitalista en Rojava, d’Azize Aslan (Traficantes de Sueños, 2022)– i on la premissa feminista i ecològica determina uns processos de presa de decisions capaços de mostrar una possible via per superar les contradiccions de les nostres societats actuals, abocades a un canvi climàtic al qual no poden donar resposta.
En paraules de l’autora, Rojava és, al mateix temps, una promesa ideològica, un esforç revolucionari de construcció d’una societat, un esdeveniment històric i polític desestabilitzador i una realitat complexa viscuda per milions de persones. Tot i ser la part més vistosa del que ha assolit aquest moviment feminista, Rojava no és l’objectiu final de la revolució. Més aviat, es considera el territori més extens d’aplicació pràctica del paradigma democràtic, ecològic i d’alliberament de la dona proposat per Öcalan. Un espai per respirar i començar a treballar de manera específica en la llarga revolució social que ha d’arribar.
Rubèn Hernàndez i Laia Alegret són part de l’equip que l’any 2011 va prendre el timó de Drac Màgic, una llibreria amb més de quaranta anys d’història al centre de Palma, i que han intentat transformar, segons expliquen, en “tots aquells escrits que poden fer trontollar el nostre pensament i els relacionen, llom amb llom, amb la literatura més convencional”.
