La pluja no impedeix que la quarta nit de l’acampada per l’habitatge i contra la turistificació a València tire endavant. La vesprada d’abans, el telèfon comença a donar to, esperant a l’altra banda de la línia a Natxo, estudiant de Ciències Polítiques, qui en pocs segons saluda des d’un lloc on havia aconseguit refugiar-se de la pluja. Parla de la crida oberta i valora la solidaritat per part de la gent que ha portat material per a refugiar-se de l’aigua que tenia previst quedar-se un temps. Fa cinc dies que estan acampades, després de la manifestació que va tenir lloc el dissabte, 19 d’octubre, i que va reunir al voltant de 50.000 persones, segons dades de l’organització.
“Per sort va començar a ploure quan encara era de dia”, relata una de les persones presents. Això va permetre que en poc temps es muntaren cinc carpes noves, es cobrira amb plàstic les que ja hi estaven, i es resistira la nit. El centre de la plaça es veu des del carrer Correus, on hi ha alguns furgons policials. Els agents van d’un lloc cap a un altre de la plaça, vigilant-la durant tot el dia.
Fa cinc dies que estan acampades, després de la manifestació que va tenir lloc el dissabte, 19 d’octubre, i que va reunir al voltant de 50.000 persones
El dispositiu policial no talla la visió. Abans d’arribar a la plaça, es veu, gran, vistós i en un color fosc, el cartell on es llegeix: “No tenim refugi. Pel dret a l’habitatge”. És una lona blanca que reposa sobre dues tendes de campanya. A mesura que s’avança cap al centre de la plaça comencen a aparèixer més pancartes en diverses fileres de tendes agrupades en cercles: “València no està en venda”, “Més barri, menys turisme” o “La ciutat per a qui l’habita”.
Fa cinc des que el lema “si no tenim casa, ocuparem la plaça” és una realitat que va més enllà d’una pronunciació simbòlica. “La plaça de l’Ajuntament és històricament el lloc on estem representades totes les veïnes de la ciutat, on poder continuar defenent les demandes que teníem a la manifestació”, remarca Natxo. Bru és altra de les persones que ha estat participant aquests dies de l’acampada. Per a ella és important que “la lluita continue amb altres tipus d’accions, com ocupar l’espai públic”. Els motius per a seguir acampades es mantenen: pel dret a l’habitatge i contra la turistificació. “Al final estem lluitant per un habitatge digne, que és un dret bàsic universal, moltes persones s’estan veient perjudicades i és una qüestió que ens travessa de manera intergeneracional”, expressa Bru.
Accés a l’habitatge digne
Bru és una persona trans no binària. Fa deu anys que viu de manera independent i en aquest temps només ha pogut residir en règim d’ocupació. Si ha compartit pis, sempre ha estat de manera molt precària a causa de l’elevat preu del lloguer. Tal com exposa, “sembla que un habitatge digne sols el pots trobar si ocupes, ets una persona rica o la teua família té una propietat”, la qual cosa considera injusta.
Com a persona trans s’ha hagut d’enfrontar a tota una sèrie de prejudicis que tenen a veure amb la seua forma de vestir o l’aspecte físic, i que han sigut condicionants alhora de què li entrevistaren o no per llogar un pis. “Hi ha persones trans que ho passen molt malament en termes d’habitatge, que no tenen una casa on poder viure i que l’accés a una és moltes vegades complicat, i cal visibilitzar-lo”, conclou.
Karina, una altra de les assistents a l’acampada, també denuncia el racisme immobiliari al qual s’ha d’enfrontar per poder accedir a un habitatge. “El meu color de pell, el meu accent, em limiten l’accés”, lamenta. A més, els requisits que li demanen per a poder llogar, com per exemple més de dues nòmines o un contracte fixe de treball, no sempre els ha pogut complir. En aquest sentit, conta que “la majoria de les persones migrants tenen treballs molt precaris i inestables, o treballs a l’economia submergida”.
La plaça, centre de l’activitat política
Una programació diària constitueix el caudal dels dies i converteix la plaça en un espai de vida comunitària, acció política, formació i trobada. Tota l’activitat política de la ciutat ha sigut traslladada a la plaça: assemblees de barri, assajos de col·lectius, jornades climàtiques, i fins i tot, s’ha constituït una xicoteta biblioteca cedida per la llibreria Arribada Llibres.
Antònia va aplegar el primer dia d’acampada i des d’eixe dia s’encarrega, juntament amb Benji, de preparar amb tots els ingredients que va deixant la gent que s’acosta, el que menjaran les persones que vulguen dinar allà. Les 14.00 hores de cada dia les marca el dinar popular. El menú és variat, quasi sempre vegà, i la sobretaula és una assemblea interna on debatre els punts que es tractaran hores després a l’oberta.
Una programació diària constitueix el caudal dels dies i converteix la plaça en un espai de vida comunitària, acció política, formació i trobada
Les persones acampades miren amb cert recel les representants polítiques. Tenen unes demandes molt concretes en termes d’habitatge, territori o turistificació. Per exemple, la regulació del preu del lloguer, l’aturada de tots els desnonaments, la creació d’un parc de vivenda pública digna, l’aturada de l’ampliació del port i de tots els projectes urbanístics a la ciutat. També s’exigeix la prohibició d’atorgar més llicències turístiques per a apartaments i hotels o declarar València com a zona tensionada.
Per ara, la resposta institucional a les demandes ha estat pràcticament nul·la. L’alcaldessa de València, Maria José Català, només ha comunicat que no desallotjarà l’acampada mentre “no genere cap problema”. Així mateix, ha fet una crida a un “gran acord entre les administracions” i ha assenyalat que “la millor recepta perquè la gent tinga un habitatge és fer habitatge”. Però, des del moviment en defensa de l’habitatge no consideren que s’hagen de construir més vivendes, “la protecció del territori és molt important i no pot ser que hi haga milers de pisos buits i tanta gent al carrer”, expressen en un comunicat.
L’acampada continuarà fins al diumenge. Però, tot i que acabe la protesta a la plaça, això no significarà el final del moviment per l’habitatge: “es treballa des de fa anys i anem més enllà d’aquesta acampada”, reblen. És per això que s’ha fet una crida a seguir la mobilització a cada barri de la ciutat i a constituir assemblees allà on encara no estiguen organitzades.
