Quines són les principals tipologies de delicte dins de la violència masclista que es tracten més sovint des del Col·lectiu Ronda?
Principalment, tractem delictes relacionats amb la llibertat sexual i el maltractament físic i psicològic, que inclouen amenaces, coaccions, vexacions o insults. A més, ara totes aquestes violències es produeixen també en l’àmbit digital. Per això, últimament ens trobem sovint amb delictes com la revelació de secrets per mitjà de la publicació de vídeos íntims mitjançant les xarxes socials.
Com han impactat les noves tecnologies en les formes de violència masclista?
Han ampliat el ventall de possibilitats per fer mal a la parella. Abans, per amenaçar o coaccionar algú, calia una proximitat física. Ara es pot fer des de la llunyania. Fins i tot en casos on la dona ha marxat de casa per protegir-se, les xarxes socials permeten que pugui continuar rebent intimidacions i vexacions. Per tant, costa una mica més lluitar-hi. Si és convenient, sempre recomanem que les dones bloquegin el seu agressor i canviïn les contrasenyes dels seus dispositius. En casos de violència masclista, el bloqueig és essencial per a la seva seguretat, però aquest simple gest sovint costa molt. Per exemple, moltes dones senten que, pel fet de tenir fills en comú, han de mantenir el contacte amb el seu agressor. Ara bé, un cop s’ha demostrat una situació d’assetjament, cap jutge pot obligar a mantenir aquest contacte ni tan sols per informar sobre els fills.
El sistema judicial està evolucionant al mateix ritme que ho fan les noves tecnologies?
No, ni el sistema judicial ni el legal. Les lleis van sempre tard, la societat avança molt més de pressa. Tot i això, com a mínim tenim esperança perquè s’avança, però poc a poc. Per exemple, s’ha fet la famosa llei del “només sí és sí”, que era necessària. Era un clam social que es deixés de dir abús quan tot és una agressió o bé que s’establissin certs agreujants que abans no es tenien en compte. La submissió química, per exemple, era un abús sexual i no una agressió, quan és un fet totalment premeditat. Per tant, era una llei del tot necessària, però ha arribat tard. Ara bé, després et trobes amb el sistema judicial que està portat per persones amb els seus propis criteris que, malauradament, a vegades comporten biaixos a l’hora d’interpretar les proves o les declaracions. Encara ens trobem amb sentències d’absolució d’una violació perquè consideren que un petit flirteig a l’inici ja implica un consentiment posterior. Això passa. És per aquest motiu que deia que va més de pressa la societat que les lleis o que els jutges a l’hora d’aplicar-la.
Consideres que les titulars dels jutjats aborden la violència masclista sense perspectiva de gènere?
Sí, exacte, precisament és això. Falta perspectiva de gènere i falta mirar més enllà. Sovint aquests jutges que enjudicien fets tan greus són d’una generació ja antiga, d’edat elevada. Pocs són capaços d’incorporar una visió amb perspectiva de gènere, d’entendre que el que abans es considerava correcte ara ja no ho és. Tot i que n’hi ha algun que sí que ho entén, generalment els costa molt fer aquest canvi de visió. Al Tribunal Suprem, alguns jutges ja estan emetent sentències amb perspectiva de gènere, i tenen en compte que, si hi ha discrepàncies entre la primera declaració de la víctima i la seva declaració durant el judici, no implica que estigui mentint. Més aviat, el trauma de l’experiència viscuda pot provocar aquestes contradiccions que, en realitat, no ho són. Això ja comença a ser reconegut en la jurisprudència del Suprem. A poc a poc, s’avança, però encara ens queda un llarg camí per recórrer.
De quines eines o recursos disposen les dones actualment, en matèria judicial, per fer front a la violència masclista?
Les dones víctimes de violència masclista, tinguin els ingressos que tinguin, tenen dret a justícia gratuïta. A banda, judicialment, un avenç important ha estat la creació d’una ordre d’allunyament específica per a dones maltractades. És complicat que s’atorguin perquè s’ha d’apreciar un risc que a vegades els jutges no veuen. Ara bé, quan es fa una bona argumentació i es concedeixen, aquesta mesura busca protegir els drets de la víctima i proporcionar-li tranquil·litat psicològica, evitant que l’agressor s’hi pugui acostar. El procediment judicial acostuma a ser inicialment ràpid, tot i que després el procés penal sempre acaba sent lent. Especialment, quan l’agressor viu amb la víctima, es prenen mesures urgents per protegir la mare i els menors a càrrec. Quan no hi ha aquest risc, perquè la violència és a través de les xarxes –per exemple– el procés també va relativament de pressa, però ja no és una urgència de treure aquella persona de casa. També es dicten mesures civils envers la pensió i la guarda dels nens dins de la mateixa ordre d’allunyament. Aquest conjunt de mesures representen un avenç important en la protecció de les víctimes de violència masclista.
Quin és el vostre rol des de Col·lectiu Ronda?
El nostre principal rol, quan una dona que ha patit violència de gènere es posa en contacte amb nosaltres, és oferir-li suport des del primer moment. El primer que fem és tranquil·litzar-la i assegurar-li que no està sola. Recomanem buscar suport psicològic i familiar. En l’àmbit judicial, ens ocupem de la part tècnica: l’acompanyem per interposar la denúncia als Mossos d’Esquadra o bé presentem directament una denúncia per escrit als jutjats. Durant tot el procediment, oferim suport continuat, recollim proves i portem el cas amb el màxim rigor per garantir que es pugui seguir el procés amb solidesa i seguretat.
