El desallotjament de les naus on vivien i treballaven moltes persones africanes, al barri del Poblenou de Barcelona, va evidenciar l’existència d’una activitat relativament nova a la ciutat: la recollida de ferralla amb carretons. Històricament, altres grups socials s’havien dedicat al reciclatge de residus metàl·lics i ho feien de manera motoritzada. A partir de la crisi, hi ha hagut canvis dins el sector: cada vegada hi ha menys coses per recuperar i menys obres. D’altra banda, la gent que treballa en la construcció guarda els materials sobrers perquè, així, s’endú un benefici extra. Residus que abans es llençaven, ara tenen un valor. Es poden reaprofitar, fet que ajuda a mantenir net el medi ambient i, al mateix temps, genera ocupació.
“Som africans: del Senegal, Mali, el Camerun, Ghana, Nigèria, Guinea… Als nostres països d’origen, estàvem estudiant, treballàvem o teníem empreses, però, quan vam arribar aquí, ens vam posar a recollir ferralla perquè no trobàvem cap altra feina. Recuperàvem derivats del ferro: piles, bateries, electrodomèstics…”, expliquen els membres d’Alencoop, una cooperativa de recollida de residus domèstics que s’ha creat a Barcelona amb l’objectiu de fer aflorar els llocs de treball que genera aquesta activitat.
Alencoop es forma sota el paraigües de Labcoop (grup Ecos), un col·lectiu –també cooperativista– que va començar a treballar en el sector després de rebre l’encàrrec d’elaborar un estudi sobre la viabilitat d’una cooperativa de ferralla. La petició els va arribar de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) de l’Ajuntament de Barcelona. Labcoop va estimar que el projecte no es podia estructurar basant-se en un model de cooperativa ordinària, sinó que calia de buscar-ne un de nou que donés una resposta integral a les necessitats dels treballadors. L’han anomenat sistema cooperatiu. “Sovint, els dispositius que es munten per inserir la gent estan molt deslligats de les seves condicions de vida. Nosaltres, en canvi, vam pensar que, en aquest cas, també havíem d’oferir resposta a les necessitats bàsiques: habitatge, salut, alimentació, roba, etc. ja que,un cop resoltes, la gent es pot plantejar organitzar-se i formar una cooperativa”, comenta Guillermo Rojo, membre de Labcoop.
Alencoop s’ha concebut com un espai en què els socis es puguin formar. S’ha escollit la forma jurídica de cooperativa com una via d’empoderament i generació d’autonomia. “Crèiem que era impossible dissenyar un projecte per a ells sense ells. El mes d’octubre, vam fer una primera selecció de la gent que hi podia i hi volia participar perquè, a partir d’aquí, ho muntessin ells, amb el nostre ajut”, detalla Rojo.
El mes de febrer, es va començar a formar un primer grup de quinze persones per engegar la cooperativa. “El que fem és intentar resoldre la nostra situació, però també col·laborar en la protecció mediambiental de Barcelona. Ningú no pot estar content d’anar pel carrer i veure trastos llençats o gent remenant la brossa. A mi, això em dol. No vull que la ciutat estigui en aquesta situació, crec que en perjudica la imatge”, diu Joseph Silvere, un dels membres d’Alencoop. Els seus companys li donen la raó i afegeixen que, abans d’organitzar-se col·lectivament, cadascú lluitava per la seva banda. “Ara, estem més connectats i això ha millorat la nostra relació. Tenim més esperança, més seguretat”, asseguren.
Com funcionarà la cooperativa
“Som quinze persones que treballàvem amb el carretó al carrer. Ara, ho farem d’una altra manera: la gent ens trucarà i anirem a casa seva a recollir el que vulguin llençar. Aquesta és la gran diferència per a nosaltres: serà una feina normal, no tindrem diferències amb altres treballadors. És un canvi molt fort. Serà la nostra feina fixa, ens podrem integrar socialment i formar-nos”, manifesta Silvere.
En una primera fase, s’ha buscat la manera de cobrir les necessitats dels membres del col·lectiu a través de tres eixos: per una banda, s’han buscat pisos de lloguer perquè els socis visquin de manera autònoma, fins que no puguin ocupar el pis de les casernes de Sant Andreu que els ha promès l’Ajuntament. D’altra banda, han ideat un sistema d’economat establint acords amb botigues, que els permeten consumir de manera col·lectiva a preus més baixos que els habituals. El tercer eix és la cooperativa de ferralla.
Aquesta tercera pota té les seves particularitats. A la ciutat de Barcelona, formalment, tot el que es recull del carrer és propietat de l’Ajuntament. Llavors, es va arribar a l’acord de fer una recollida de residus domèstics (matalassos, bicicletes, mobiliari metàl·lic, estris de cuina, piles i bateries, bombetes, fluorescents i tot tipus d’electrodomèstics, entre d’altres) porta a porta. El servei funcionarà de manera que, quan una veïna sol·liciti el servei, un dels membres de la cooperativa anirà a recollir els materials a domicili en bicicleta, sense cap cost. Això pot ser de gran ajut per a les persones que no poden traslladar-los a la deixalleria del barri per qüestions d’edat o problemes de mobilitat. Com que es tracta d’un projecte pilot, el servei només es posarà en marxa al districte de Sant Martí: si té bona acollida, s’estendrà a altres barris.
Per poder tractar els residus domèstics de manera correcta per a la salut i el medi ambient, s’han de seguir una sèrie de processos. Per això, els membres d’Alencoop reben una formació en gestió de residus de quatre hores diàries, però també en cooperativisme i habilitats lingüístiques i comunicatives, ja que seran ells mateixos els que explicaran el funcionament del servei al veïnat.
“Segurament, el que recuperarem més seran aparells electrònics. Això és beneficiós per les persones i pel medi ambient: serà recollida de qualitat i de proximitat”, argumenta Rojo. A la llarga, també esperen poder tractar els residus: separar els materials i reutilitzar els aparells que encara es puguin fer servir. Això podria generar més ingressos per la cooperativa i, també, diversificar la seva activitat, fet que la convertiria en més sostenible, a més de crear nous llocs de treball. S’està buscant una nau o una espai adequat per treballar al barri.
Viabilitat econòmica i possibilitats de futur
Labcoop donarà suport tècnic a Alencoop durant el seu primer any de vida. No obstant això, la idea és que els membres de la cooperativa s’autogestionin. “Pensem que s’obriran moltes altres possibilitats. Treballem amb associacions de comerciants, empreses productores d’electrodomèstics i el gremi de recuperadors amb l’objectiu de tancar acords i veure quines perspectives tenim a llarg termini”, explica Rojo. De moment, el mes de gener, s’incorporaran catorze persones al projecte.
Segons els càlculs que han fet, la recollida domèstica de residus permetrà cobrir entre un 30% i un 40% del cost del sistema. La resta, de moment, prové de subvencions. S’intentarà, però, intentar trobar un model econòmicament viable per poder funcionar de manera autogestionada.
El dia a dia de la recollida de ferralla
Josep Silvere, recuperador, explica en primera persona la seva ocupació: “Quan surts a treballar amb el carretó, no tens horari. Ningú no et dirà quantes hores passa al carrer perquè depèn del dia: mai no saps què trobaràs. Bateries, roba…. tot el que t’interessa, ho has de recollir. Intentes anar cada dia al barri on es llencen el trastos, sobretot de nit, perquè és quan la gent els baixa al carrer. A vegades, arribes a la nau a les dues del matí. Després, penses qui et pot comprar cada cosa”.
“El millor és recuperar metalls, com el ferro. Els aparells són difícils de vendre de segona mà. Per saber com separar els materials, primer, has de mirar com ho fan els teus companys.La primera vegada no te’n surts sol; per exemple, necessites ajuda per aprendre a netejar un motor si no ho has fet mai. Tots n’hem après amb la pràctica, per necessitat”.
“Un dia fas un euro; un altre, vint. Per sortir-hi guanyant, has de guardar material i, quan en tens prou, anar-lo a vendre per quilos. Però hi ha explotació laboral; ens enganyen. El quilo de coure, per exemple, el compren a uns 3,80 euros. Abans es pagava millor, però, amb la crisi, han baixat molt els preus. Vas al ferroveller i et regateja. Com que, ara, demanen els papers a les persones que van a vendre, si no en tens, cobres menys perquè ja saben que no pots qüestionar el preu. Nosaltres treballem i els amos de les ferralleries s’emporten els diners que fem. És un negoci complicat, fan moltes coses poc legals”.
Què aporta la recollida amb carretons?
– Gran part de la ferralla prové de la indústria; només un 20% es genera a les ciutats. Els residus urbans, però, són els que tenen més valor afegit, tot i que, amb la crisi, el volum s’ha reduït un 50%.
– El sector de la ferralla es beneficia de la recollida amb carretó, que permet obtenir molt material que, d’altra manera, aniria a parar a l’abocador. Un 20% de la ferralla que es recupera prové dels carretons.
– La recuperació manual dels residus permet classificar-los millor que qualsevol tecnologia. Per tant, les persones que recullen ofereixen materials d’una puresa que les plantes mecanitzades no poden assolir.
– La recollida amb carretó té una capil·laritat molt alta, ja que arriba a tot arreu. Si no existís, es reciclaria menys perquè bona part dels residus que ara es reaprofiten anirien a parar al rebuig.
On va a parar la taxa que paguem pel reciclatge d’electrodomèstics?
A la Unió Europea, el preu final que paga la consumidora per un electrodomèstic inclou una taxa pel tractament dels aparells que ja no són útils, que oscil·la entre els 5 i els 30 euros. Mitjançant aquest impost, a la UE, es recapten prop de 4.000 milions cada any. A l’Estat espanyol, el Consell d’Estat ha denunciat que, l’última dècada, les fabricants d’electrodomèstics s’han embutxacat al voltant de 200 milions anuals gràcies a la taxa, només un 21% dels quals s’ha destinat al tractament dels residus. S’intenta aplicar el concepte de qui contamina paga, tot i que, a la pràctica, el sistema no acaba de funcionar. A Catalunya, existeixen indústries de reciclatge d’electrodomèstics, com Electrorecicling, però s’estima que dues terceres parts dels aparells que llencem mai no arriben a una planta especialitzada.
