Obrim la ‘Directa’ 439 amb un reportatge fotogràfic d’Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d’octubre, dia de la votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d’octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.
Al reportatge d’obertura, Maria Deltell i Paula Duran escriuen un reportatge sobre el declivi de l’extrema dreta al País Valencià, amb partits desinflats com España 2000, l’asfíxia per les demandes socials que viu el Grup d’Acció Valencianista o el canvi d’estratègia d’organitzacions com Lo Nuestro, que s’emmirallen en Hogar Social Madrid. Al reportatge també escriuen sobre el blaverisme que, basat en l’anticatalanisme i el regionalisme, ha desenvolupat una estratègia que ha danyat la qualitat democràtica del País Valencià. Continuen el reportatge amb un passeig per la història no escrita de les emocions a través de les vivències de persones implicades en diversos moviments polítics i transformadors localitzats arreu de la geografia valenciana.
Tancant el reportatge, Paula Duran escriu un article dedicat a com el secessionisme lingüístic perd pes en l’escenari politicocultural, però veus crítiques com la del sociòleg Francesc Viadel adverteixen que l’ombra del blaverisme segueix condicionant les institucions.
Obrint la secció d’opinió, trobem un debat sobre el paper de l’homeopatia en la medicina convencional. Gonzalo Fernández Quiroga, metge i vocal de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB), defensa que l’homeopatia és un recurs que suma; mentre que Jesús Purroy, emprenedor biomèdic i autor d'”Homeopatia sense embuts”, la titlla de “medicina imaginària”. A la mateixa secció, trobem una anàlisi d’Andrea Muehlebach, professora a la Universitat de Toronto i investigadora sobre les lluites de l’aigua a Europa, sobre la victòria de les protestes iniciades a l’illa de Cobh, a Irlanda, contra la privatització i el repagament de l’aigua. Segons Muehlebach són un exemple d’organització per a tots els països afectats per les polítiques internacionals de l’austeritat.
A la secció “Cruïlla”, Marta Moles escriu un reportatge sobre les comunitats intencionals, que, amb models de creació i funcionament diversos, obren camins d’exploració cap a una convivència menys individualista. Cal Amat, Can Vagons o el cohabitatge sènior són alguns dels exemples en el que es centra el reportatge. Tres idees de projecte que pretenen demostrar com la convivència en comunitat pot ser útil, il·lusionant i especialment enriquidora. I més, si hi ha una intenció.
Les arribades de migrants a les costes d’Itàlia des del nord d’Àfrica han caigut en picat aquest estiu. A l’agost, van registrar-se’n un 82% menys que al mateix període de l’any passat. El Ministeri d’Afers Exteriors italià, cofoi, atribuïa la dràstica disminució al pacte que va signar amb el govern libi de Fayez Al-Serraj el passat mes de febrer per frenar el flux migratori des de l’excolònia italiana. Obrint la secció “Roda el món”, Alba Sidera escriu des de Roma sobre com, amb aquest pacte, milícies líbies impedeixen l’arribada a Europa de migrants, que són empresonades en camps de detenció, amb denúncies d’abusos i violacions. Seguint amb la secció, Sara Manisera escriu des de Beirut sobre el llarg camí que encara ha de recórrer el Líban per la normalització de les llibertats sexuals. Malgrat ser un dels països més tolerants de la regió, l’homosexualitat encara és un delicte i persisteix un alt grau de discriminació social. Tancant la secció d’internacional, Oscar Mateos analitza l’objectiu d’occident de securititzar l’Àfrica, argumentant que la seguretat militar ha esdevingut la dimensió clau per a l’estabilització de molts països africans.
L’obertura d'”Expressions”, la secció de cultura, Àngela Cantador dedica el reportatge a fer una redescoberta de la vida i obra d’Irene Polo, quan es compleixen els 75 anys de la seva mort, com una de les precursores del periodisme per la transformació social. El 4 de juny de 1933, Irene Polo escrivia al diari L’Opinió sobre el periodista: “És un ésser fantàstic i tot poderós, temut i cobejat, omniscient i vertiginós, enlluernador i misteriós, gairebé…”. Posseïdora d’aquesta llista d’atributs, Polo representa avui per la història del periodisme un punt d’inflexió. Desenes de cròniques, reportatges i entrevistes confirmen que la periodista catalana no només va desenvolupar noves tècniques i gèneres, sinó que va aconseguir infiltrar-se en el centre del moviment polític i econòmic de la Barcelona dels anys 30, esdevenint una de les primeres i úniques dones a fer-ho. Tot seguit trobem un relat de Mireia Calafell sobre tots els “No” que ens acompanyen al llarg de la vida, i l’acompanya amb una frase de Marina Garcés: ‘Resistència és així, també, deserció i fuga. Un no que obre un sí, un pas al costat que descobreix una terra al marge’.
La ressenya d’obertura va dedicada a “Els catalans als camps nazis” de Montserrat Roig, una reedició d’Edicions 62. Escrita per Laura G. Ortensi, relata que el retorn a aquest llibre és un exercici de coherència amb el conjunt del seu llegat. Seguidament, trobem una ressenya escrita per Àlex Romaguera sobre “Napalm”, novel·la escrita per Joan Canela i Joan Colonques, que qualifica de trepidant i que ens submergeix als llimbs de la pobresa i l’exclusió social que suporten diversos personatges a la rerebotiga de la capital del Túria. La ressenya musical, escrita per Xavier Puig, va dedicada al nou treball d’estudi de The Gramophone Allstars Big Band, grup que barreja ska, jazz i soul, amb algun tema en què s’entreguen per complet als sons caribenys, en els quals la formació encara no s’havia prodigat gaire.
Tancant la Directa 439, Àlex Romaguera entrevista l’Àngels i la Montse, integrants de l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres. Amb la maternitat, l’Àngels i la Montse confessen que han entès el racisme que pateixen les seves criatures. Conscients del privilegi que suposa ser blanques a l’hora de denunciar l’exclusió racial, les integrants d’aquesta entitat combaten les actituds amb què es troba la seva canalla en els diferents entorns quotidians. “És brutal el dany que pot sentir un nen quan se sent discriminat”, afirmen.
