–Què li sembla, a la pràctica qui és el millor treballador?
–El millor? Potser el que… el que és honrat… i s’escarrassa en la feina.
–No, és el més barat. El que té menys necessitats. El jove Rossum va inventar uns obrers amb el mínim de necessitats. Va prescindir de tot el que no servia per a treballar.
Aquestes criatures despullades de la inutilitat humana són els “obrers” creats el 1920 amb Robots Universals Rossum (R.U.R.), obra teatral on l’autor Karel Capek va encunyar per primer cop el terme robot, que prové del txec robota (treball o servitud), una de les moltes profecies que trobem en el gènere de la ciència-ficció. Capek era l’intel·lectual més respectat en el món cultural txec dels anys vint i trenta; tant, que fins i tot hi ha segells amb la seua cara. R.U.R. es va estrenar a tot el món amb un èxit notable; fins i tot va arribar a Barcelona, on es va estrenar l’any 1928 amb el director Adrià Gual. El txec exercia una forta influència en la política del seu país; tanmateix, una gran part de la seua obra continua sent desconeguda per a nosaltres.
La incompetència humana per a afrontar els progressos tecnològics, l’absurditat de la guerra o la crítica al capitalisme són els temes que més desenvolupa Capek. Un exemple és La pesta blanca, una peça teatral on posa polítics i militars contra les cordes, fent-los triar entre la pesta o un conflicte bèl·lic. El mateix autor va regalar els drets per l’edició espanyola d’aquesta obra al bàndol republicà, que la va publicar en plena Guerra Civil Espanyola. El 1937 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, però com que va estar atorgat pel bàndol vençut és un fet completament desconegut.
De Frankenstein als robots de Capek
Els robots de Capek no són més que frankensteins actualitzats i la llavor de robots com R2-D2 i C3PO d’Star Wars. Tant Frankenstein com els robots de R.U.R són el símbol del progrés i del canvi tecnològic, però no és la seua natura la que posa fi a la humanitat; estan construïts per l’ésser humà, el seu destí està determinat per la mà humana i el seu final depén de l’ús que se li’n done.
Es pot considerar que Mary Shelley va portar la ciència-ficció al món de la literatura amb Frankenstein, acompanyant els elements fantàstics d’elements científics. Però la creació d’aquest gènere no es deu només a la incorporació dels elements científics. La ciència-ficció, a diferència de la fantasia, utilitza un o pocs postulats i desenvolupa de manera rígida les seues conseqüències lògiques i consistents. A partir de l’aparició d’éssers nous, tant a R.U.R. com a La guerra de les salamandres, obra clau de Capek, es relaten les conseqüències lògiques que se’n derivarien, fent d’un relat un futur possible.
Després de la Primera Guerra Mundial ja no hi havia lloc per a la utopia. Aldous Huxley i George Orwell creen distopies molt properes a un futur, actuant com a veritables profetes amb textos inquietants, sacsejadors i reflexius. Capek, però, no va descriure detalladament una societat hipotètica, sinó que a partir d’una societat contemporània a l’època introdueix un canvi que a priori suposa una millora i que fa olor d’utopia, però que més tard –a causa de les lleis que regeixen el món– es torna distòpic. Tant a La guerra de les salamandres com a R.U.R., el mandat del capitalisme fa trontollar uns progressos tecnològics que pareixen aportar beneficis a la humanitat, però que finalment la destrueixen. La humanitat acaba esdevenint un subjecte passiu, aixafada pel devessall d’una demanda que no pot gestionar. En comptes de crear sistemes de control o mons irreals que puguen tenir similituds amb el real, ens va mostrar la proximitat entre el nostre món i un de distòpic. “No és una utopia, sinó el dia de hui. No és una especulació sobre un futur, sinó el reflex d’aquell que és i on estem vivint”, així ho explica l’autor a la introducció de La guerra de les salamandres.
La literatura de ciència-ficció es caracteritza per un format popular; els qüestionaments i els debats morals que s’hi plantegen són propers a la realitat quotidiana
La revolució industrial i tecnològica comença a modificar la vida humana, i amb això sorgeixen noves inquietuds científiques, ètiques i socials. Inquietuds que augmenten amb la Gran Guerra en què va desembocar el segle XIX. Després d’aquesta, el txec sent l’obligació de fer de la seua literatura un activisme polític. Herbert George Wells, el profeta de la bomba atòmica, va ser un dels seus referents per a aquesta tasca. La diferència és que, en lloc d’escriure dirigit a una elit intel·lectual com ho va fer Wells, Capek va intentar transmetre les seues idees al màxim de gent possible a través de la sàtira. El seu enfocament original, les trames i els personatges senzills i la seua versatilitat amb els formats literaris van ajudar a complir aquest objectiu, fent la seua literatura accessible i donant-li la importància a la reflexió filosòfica que conté.
Entre les seues obres trobem articles periodístics, novel·les psicològiques, assaigs filosòfics, llibres de viatge i fins i tot un manual de jardineria literari. L’únic denominador comú de les seues obres és un sentit de l’humor mordaç. Tot i així, sempre que el txec va voler contar història ho va fer mitjançant la ciència-ficció. I és que “la ciència-ficció és l’únic gènere que confronta el lector amb els problemes i perills derivats del progrés tècnic, científic i social del qual tan orgullosos ens sentim, oblidant-ne les possibles conseqüències”, tal com ho defineix la filòloga Elia Barceló.
Les seues obres més significatives, com R.U.R. o La fàbrica de l’absolut, suposen una crítica al capitalisme i, en particular La guerra de les salamandres, és, a més, una sàtira del nazisme. Aquesta última obra va ser escrita el 1936, any en què Alemanya va començar a reclamar més territori pel seu espai vital i que va suposar el sacrifici de Txecoslovàquia per part de França i Anglaterra mitjançant la signatura de l’acord de Munic amb el III Reich. Tanmateix, la seua veu d’avís d’un holocaust futur, la profecia que va posar a la boca de les salamandres, no va ser escoltada.
La premonició de l’artista o la veu que s’obvia
La literatura de ciència-ficció es caracteritza per un format popular; els qüestionaments i els debats morals que s’hi plantegen són propers a la realitat quotidiana. Aquest caràcter popular, en part gràcies a l’ús dels relativament recents mitjans de comunicació i en part també a la importància de la ciència i la velocitat del progrés tecnològic que caracteritza la nostra època, ha agafat encara més ressò durant els últims anys.
Així, la influència capkiana arriba als nostres dies especialment per mitjà del cinema o les sèries. És indubtable que en la gran majoria d’obres contemporànies podem trobar senyals de Capek, ja siga per la qüestió filosòfica que va encetar, per l’avís d’un possible esdevenir proper o per les qüestions purament formals i estilístiques. Un dels exemples més recents és la pel·lícula La pell freda, de l’autor català Albert Sánchez Piñol, en què sobretot l’estètica i els personatges beuen de les salamandres del txec.
La literatura de ciència-ficció es caracteritza per un format popular; els qüestionaments i els debats morals que s’hi plantegen són propers a la realitat quotidiana
Tot i que l’estètica de la ciència-ficció és el més cridaner del gènere, el bé més valuós que la cultura n’hereta és el seu caràcter profètic, de vegades amb un apunt purament científic com va passar amb els satèl·lits de Mart que ens va descobrir Jonathan Swift a Els viatges de Gulliver o el submarí que ens va descobrir Jules Verne. Moltes altres vegades els descobriments científics de la literatura van acompanyats d’un crit d’avís, d’una premonició que espanta, com els auriculars o els televisors de Ray Bradbury –que venien acompanyats d’un aïllament social–, la bomba atòmica de Wells, el sistema de control d’Orwell o el soma que vaticinava Huxley. I si totes les premonicions de les sèries com Black Mirror, Electric Dreams o West World estigueren retractant també un futur proper? La humanitat del nostre món cometrà els mateixos errors que va cometre amb les salamandres a la literatura
i amb el nazisme al món real? La humanitat podrà canviar el destí que el capitalisme imposa als canvis tecnològics? O, com a mínim, som conscients de les possibles conseqüències del nostre present?
Article publicat al número 452 de la ‘Directa’
