Volem ser una alternativa a les grans plataformes com Glovo, Stuart, Deliveroo, Just Eat o Uber Eats, amb un tipus d’organització cooperativa, assembleària i horitzontal que garanteix els drets laborals i sindicals de les treballadores, practica un model de transport i distribució de mercaderies basat en la mobilitat sostenible i el respecte al medi ambient i aplica una filosofia de consum conscient i responsable centrada en el suport al comerç just i de proximitat”. Amb aquesta declaració d’intencions, Núria Soto fa un resum dels principals valors i objectius de Mensakas, una de les cooperatives de bicimissatgeria formades els darrers anys arreu dels Països Catalans i l’Estat espanyol.
El govern espanyol va aprovar l’11 de maig de 2021 el decret conegut com a “llei de riders”, que estableix que les repartidores de les plataformes han de ser treballadores assalariades
Ambici a Badalona, Coop de Pedal a Mataró, La Sàrria a Sabadell, Les Mercedes a Barcelona, Mbici a Manresa, Rodant a València, Botxo Riders a Bilbao, La Pájara a Madrid o Zámpate Zaragoza a la capital aragonesa, són només alguns exemples de l’esclat del cooperativisme en el sector com a resposta al model predominant d’economia sota demanda, basada en el concepte de satisfer la demanda de les consumidores a partir de la creació de béns i serveis amb característiques determinades prèviament com a necessàries per als diferents agents econòmics. Aquestes empreses multinacionals de repartiment es basen en l’ús de la tecnologia per operar i fan servir falses treballadores autònomes, segons la sentència ferma del Tribunal Suprem de setembre de 2020. Va ser un punt d’inflexió jurídic, i fins ara ja són 43 les sentències favorables a les treballadores per només dues en contra. A més, el govern espanyol va aprovar l’11 de maig de 2021 el decret conegut com a “llei de riders”, que estableix que les repartidores de les plataformes han de ser treballadores assalariades i no pas en règim autònom.
Soto és una antiga repartidora de Deliveroo –plataforma de servei de menjar a domicili fundada l’any 2013 a Anglaterra per l’empresari nord-americà William Shu–, i sòcia i cofundadora de Mensakas, constituïda l’any 2018 per “falses autònomes desconnectades de les grans plataformes per haver reivindicat els seus drets laborals per mitjà de l’organització de diverses vagues i autoorganitzades amb la plataforma sindical Riders x Derechos”. Vol posar en relleu les diferències existents entre les condicions de treball de les riders a les cooperatives i a les grans plataformes de repartiment. “A Deliveroo, Stuart, Just Eat o Glovo –empresa creada l’any 2015 per l’emprenedor barceloní Oscar Pierre a partir d’una start-up, és a dir, una empresa emergent, presentada a Barcelona Activa i avui també present a l’Estat francès, Itàlia o Argentina–, cobres per comanda realitzada, fet que genera molta pressió a les treballadores, amb més risc de patir accidents, entre altres conseqüències negatives com un excés de rotació de plantilla, alienació o individualisme”, afegeix.
“Nosaltres prioritzem la persona abans que el capital, som una empresa sense ànim de lucre que reinverteix els beneficis en la mateixa cooperativa”, detalla Soto, i ho valoren de la mateixa manera Manu i Kiko, els dos socis de Coop de Pedal. Per Ariadna Serra i David Estop, sòcies de Les Mercedes i La Sàrria, respectivament, cal promoure el comerç just i el consum conscient i responsable de productes locals i de temporada. Per totes les veus consultades, això passa també per impulsar una distribució sostenible i respectuosa amb el medi ambient i amb la feina de totes, sobretot de les repartidores. En aquest sentit, des de Coop de Pedal defensen el benestar de les treballadores i reivindiquen l’ofici de la missatgeria amb bicicleta. “No ens identifiquem amb els riders. A les grans plataformes, m’havia de connectar (treballar, en l’argot dels riders) amb l’usuari d’una altra persona”, comenta Kiko. Totes les entrevistades encara recorden que un glover (sobrenom que reben les repartidores de Glovo), que treballava d’aquesta manera, va patir un accident mortal el 30 de maig de 2019 a Barcelona.
A diferència de les grans plataformes, on les repartidores duen la càrrega a l’esquena, totes les cooperatives de bicimissatgeria fan servir bicicletes de càrrega, algunes d’elles amb bateria elèctrica
A diferència de les grans plataformes, on les repartidores duen la càrrega a l’esquena, totes les cooperatives de bicimissatgeria fan servir bicicletes de càrrega, algunes d’elles amb bateria elèctrica “per poder transportar molt de pes i facilitar l’accés a l’ofici de la bicimissatgeria a totes les persones, no només a homes joves amb una elevada capacitat física”, apunta Serra, que considera que cal introduir la perspectiva de gènere en un ofici “molt masculinitzat”. D’acord amb aquesta filosofia, cinc dones s’encarreguen del repartiment i de totes les tasques que comporta el servei de missatgeria de Les Mercedes. D’altra banda, i com a valors afegits inexistents a les grans plataformes de repartiment, les treballadores de Mensakas reben formació en prevenció de riscos laborals, a Coop de Pedal s’ofereix formació en mecànica de bicicletes per a menors migrants no acompanyats i a Les Mercedes fan formació per a població activa femenina en situació d’atur. A més, totes treballen la missatgeria d’“últim quilòmetre”, que consisteix a fer amb la bicicleta l’últim tram del repartiment de les comandes arribades d’altres punts en transport convencional.
Dècades d’experiència
Moltes d’aquestes cooperatives tenen com a referent la trajectòria de Trèvol, societat cooperativa limitada de bicimissatgeria pionera a Catalunya. “Nosaltres ja treballàvem l’economia social i solidària abans que es popularitzés el concepte”, assegura Eduard Sabadell, una de les persones sòcies de Trèvol, fundada l’any 1984 i que el 1992 va apostar per la mobilitat sostenible amb l’ús de les bicicletes convencionals o mecàniques per als repartiments. “Aquelles persones que van formar Trèvol, acomiadades de Mensajeros Radio per defensar els seus drets laborals, ja lluitaven per unes condicions de treball dignes per mitjà de l’autogestió”, reflexiona Sabadell, qui opina que “queda tot per fer, però el fet de resistir durant aquest temps ja és prou engrescador per seguir endavant”. Valora positivament les iniciatives sorgides els darrers anys, com Mensakas, i espera que en surtin moltes més, “però el que no ens agrada tant és que també vagin sorgint altres models empresarials explotadors dels treballadors”, afegeix.
D’altra banda, i tot i que el primer client de la sabadellenca La Sàrria ha estat El Rodal, una ecobotiga cooperativa del Vallès Occidental, altres cooperatives de treball i de consum assumeixen o fan servir altres sistemes de repartiment. Coopmercat, Hortec, Quèviure o Frescoop són algunes de les més conegudes a l’àrea metropolitana de Barcelona, però n’hi ha d’altres més petites que abasten una àrea geogràfica més reduïda, com Keras Buti, cooperativa de consum per a la distribució i venda de productes agroecològics i de proximitat, produïts al Parc Agrari del Baix Llobregat i distribuïts a l’Hospitalet de Llobregat i al barceloní barri de la Marina de Port. Keras Buti aposta per un model de “consum conscient i responsable d’aliments agroecològics que beneficia el medi ambient i la salut de totes i té cura que la pagesia productora d’aquests aliments treballi en condicions laborals dignes”. Respecte al present i el futur immediat del repartiment a domicili, Raúl Rodríguez i la resta de sòcies de Keras Buti estan convençudes que “l’entrega de comandes passa pel treball associat, cooperatiu i d’intercooperació, si no volem que ens passin per sobre les grans multinacionals que exploten les treballadores més vulnerables”.
