Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Contra la impunitat empresarial

La pressió dels grups de defensores i de les organitzacions internacionals que els donen suport està propiciant que diversos països europeus han posat en marxa mesures legislatives que permetin que les empreses que hi tenen la matriu responguin davant les autoritats judicials a les vulneracions de drets humans, socials o ambientals a tercers països en què estiguin involucrades

Rosalina Domínguez (Hondures) davant la tomba de la seva amiga i companya de militància Berta Cáceres, assassinada el març de 2016 en un atemptat ordenat per executius de l’empresa DESA. Domínguez forma part de la comunitat de Río Blanco, és tresorera del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i és una de les continuadores de la lluita contra el projecte hidroelèctric Agua Zarca. | Gervasio Sánchez

Tant si donem una ullada als testimonis de les defensores que protagonitzen “Activistes per la vida” com si obrim el focus a la resta de l’Amèrica Llatina i del món, no ens costarà gaire detectar un patró en les dinàmiques i conseqüències dels projectes extractivistes. Atacs contra la integritat física i emocional; acaparament i compra il·lícita de terres comunitàries de propietat col·lectiva; vulneració de l’accés a l’aigua; criminalització i campanyes de deslegitimació contra les defensores; incompliment de l’obligatorietat de fer una consulta prèvia, lliure i informada; manca de transparència; casos de corrupció… Una llarga llista de vulneracions als drets humans que són responsabilitat de les empreses matriu promotores dels projectes, per molt que s’amaguin darrere d’una –com més espessa millor– teranyina corporativa de filials, proveïdors, subcontractistes i empreses pantalla.

El cas, però, és que, mentre les empreses multinacionals troben empara en els tractats de comerç i inversió per demandar els estats per mesures o polítiques que consideren perjudicials per a les seves expectatives de guanys, no hi ha cap mena de tractat ni mecanisme jurídic internacional a qui puguin adreçar-se les comunitats afectades per les multinacionals.

A Catalunya i al País Basc, les entitats socials proposen la creació de centres d’empreses i drets humans per regular i rendir comptes sobre les actuacions i els impactes de les empreses transnacionals a l’exterior

Davant d’aquesta realitat, ja fa temps que tant les defensores com els grups internacionals que els donen suport han engegat diverses iniciatives amb l’objectiu que les empreses matrius responguin davant de vulneracions de drets humans, socials o ambientals a tercers països. El que es vol és posar fi al paradigma de la responsabilitat social corporativa –basat en mesures voluntàries i la bona fe empresarial– i aplicar mesures legislatives que permetin regular, supervisar i sancionar les empreses infractores.

Actualment, fruit de la mobilització i la pressió de la societat civil, països com l’Estat francès, Alemanya i Noruega ja tenen lleis aprovades en aquest sentit. A Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Luxemburg i els Països Baixos hi ha iniciatives legislatives en marxa. A Catalunya i al País Basc, les entitats socials proposen la creació de centres d’empreses i drets humans per regular i rendir comptes sobre les actuacions i els impactes de les empreses transnacionals a l’exterior.

Aquest seguit d’iniciatives legislatives, tot i no complir en molts casos les expectatives de les entitats inicialment impulsores, són el reflex d’una demanda cada cop més emergent de les comunitats del Sud global i del moviment de solidaritat internacional per omplir el buit jurídic, que, fins ara, ha esdevingut una de les principals garanties de la impunitat corporativa.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!