Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Creixen les denúncies per LGTBI-fòbia als Països Catalans

Les darreres dades registrades a Catalunya, el País Valencià i les Illes evidencien un increment de casos de delictes d'odi i discriminació relacionats amb orientació sexual i identitat de gènere. Tot i que el col·lectiu LGTBIQ+ destina esforços a visibilitzar les violències que pateix i denunciar-les, lamenten les dificultats amb què topen les víctimes quan recorren a la justícia

Manifestació contra la LGBTI-fòbia a Barcelona, l'any 2017 / Marta Pérez Santos

Les agressions homòfobes i trànsfobes registrades no ha parat de créixer els darrers temps. L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) acaba de publicar el seu darrer informe amb dades de Catalunya, on detalla que l’any 2021 es van produir 284 casos, que suposen un increment del 50,3%, si es compara amb el total d’incidències registrades el 2020 (189). A més, des de l’1 de gener de 2022 fins ara, ja s’han comptabilitzat 107 casos. Eugeni Rodríguez, president de OCH explica que quan parlen d'”incidències”, es refereixen a “insults, males praxis, aïllament, bullying, pallisses o qualsevol altre tipus d’atac que vaja en contra dels drets i les llibertats d’una persona LGTBI”.

Al País Valencià, segons ha informat la Delegació del Govern, el 2021 es van registrar 53 denúncies per delictes d’odi relacionats amb orientació sexual i identitat de gènere, mentre que l’any 2020 l’Informe sobre l’Evolució dels Delictes d’Odi, en va recollir 24. L’oficina Orienta, un servei públic que l’Observatori contra la LGTBI-fòbia del País Valencià junt amb la Generalitat Valenciana van posar en marxa el 2018, va atendre 7.107 persones en 2021 i 2.323 en el primer trimestre de 2022. Segons Toño Abad, president de l’Observatori valencià, “les xifres de la LGTB-fòbia són molt escasses i difícils de conéixer perquè al voltant d’un 80-85% de les agressions no es denuncien. Per tant, moltes es queden sense condemna perquè ni tan sols s’han arribat a denunciar”.

Pel que fa a les Illes, amb dades de l’informe del ministeri espanyol, es van produir un total de 29 delictes el 2020, dels quals 11 estaven relacionats amb l’orientació sexual, la identitat de gènere o amb discriminació per raons de sexe i gènere. Més enllà de les xifres, l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2020 recull un l’estudi realitzat per Tatiana Casado Staritzky i Isabel Nadal Amengual -amb dades de l’associació LGTBI balear Ben Amics-, que apunta que “la conseqüència més greu de la LGTBI-fòbia és el suïcidi”. Del centenar de persones participants, al voltant del 67% ha sofert discriminació i existeix una correlació directa amb el fet de tenir pensaments negatius, segons apunten les investigadores. De fet, la majoria de la mostra, el 61,7%, ha pensat a suïcidar-se i, d’aquestes, el 22,3% ho ha intentat.

La majoria de les persones que havien patit una discriminació van pensar a suïcidar-se, segons un estudi de l’associació LGTBI balear Ben Amics 

El nombre de sentències judicials condemnatòries resulta baix en relació amb les denúncies recollides per la policia i també en comparació amb els casos que reben les entitats, ja que no tothom denuncia en els circuits oficials, perquè, segons Rodríguez, “senten més pròximes entitats com ara OCH”. Per Toño Abad, els informes de fiscalia o del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) són “bastant escassos” i els informes del ministeri de l’Interior espanyol recullen només aquelles denúncies que s’han posat en comissària i estan relacionades amb delictes de caràcter discriminatori. La resta de dades són d’observatoris fundats pel moviment associatiu, que també són “parcials perquè no tenen la capacita d’estar arreu de tot el territori”, reconeix Abad.


Delictes d’odi

Actualment, la promoció, incitació i difusió de materials, accions o violència cap a persones per la seua raça, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, entre altres, està tipificat com a delicte d’odi al Codi Penal espanyol, en el seu article 510. La norma també contempla la lesió a la dignitat a través de la humiliació, el menyspreu o el descrèdit. D’altra banda, l’article 22.4 estableix que es considera agreujant d’odi quan un delicte es comet per motius “racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, raça o nació a la qual pertanya, el seu sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, raons de gènere, d’aporofòbia o d’exclusió social, la malaltia que patisca o la seua discapacitat”.

“Provar que la motivació per atacar és d’odi dona problemes”, exposa Susanna Gisbert, fiscal de delictes d’odi del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. “Com tot en dret, s’exigeix que estiga la motivació, que és una tendència interna, i sol pots provar-la per indicis. Si hi ha una manifestació evident perquè t’agredeixen dient ‘maricó de merda’ està molt clar, però no sempre és així”.

“Provar que la motivació per atacar és d’odi dona problemes”, exposa Susanna Gisbert, fiscal de delictes d’odi del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià

A l’hora d’establir una condemna, hi ha tres possibilitats. En primer lloc, que es contemple el delicte d’odi pròpiament; existeix un delicte de lesions o amenaces i es proven els indicis d’odi. El segon escenari és que es produeixi un delicte comú amb agreujant d’odi, “que és el camí intermedi, perquè la motivació no es pot provar del tot”, explica la fiscal Gisbert. I el tercer, que es jutgin les amenaces o les lesions i no es contemple la motivació d’odi.

Per evitar que no es tipifique correctament el delicte, Gisbert aconsella, almenys a la ciutat de València, “denunciar sempre en la fiscalia, millor que al jutjat de guàrdia perquè tenim una secció especialitzada i els jutjats no, i, per tant, nosaltres identifiquem immediatament si estem davant d’un delicte d’odi o davant d’un agreujant d’odi”. L’any 2014 i 2015, van assassinar Lyssa da Silva, en Alacant, i Javier Abil, en València, dos exemples d’assassinats trànsfob i homòfob, respectivament, i les sentències de la fiscalia no ho contemplaren. Per a Abad, “tenim una carència total de cultura jurídica en la persecució dels delictes d’odi en aquest país”.

Alhora, l’OCH denuncia que els insults, malgrat que es denuncien, no tenen recorregut penal i per això han presentat la modificació de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre per a garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Volen que hi hagen més mitjans per poder denunciar per la via administrativa i que s’obri un altre camí per on denunciar les vulneracions de drets patides. “Si diuen ‘maricón de mierda te voy a matar’, sí que té recorregut penal, però si solament et diuen ‘maricón de mierda’, no”, rebla Rodríguez.

Des de l’Observatori contra la LGTBI fòbia al País Valencià perceben que hi ha molt poques condemnes per LGTBI-fòbia, perquè cal més formació als operadors jurídics que s’encarreguen de perseguir i condemnar els delictes

Des de l’Observatori contra la LGTBI fòbia al País Valencià perceben que hi ha molt poques condemnes per LGTBI-fòbia, perquè cal més formació als operadors jurídics que s’encarreguen de perseguir i condemnar els delictes. A més, apunten que calen més mitjans perquè, a més de l’anàlisi quantitativa de les denúncies, es puga fer-ne un de qualitatiu que aporte més matisos a les investigacions i pose vertaderament el focus en els delictes d’odi LGTB-fòbics. “Cal anar més enllà perquè les sentències són les que creen la cultura jurídica que després s’aplicarà en el futur; cal crear jurisprudència”, explica el president de l’entitat.

El col·lectiu Orgull Crític de València analitza que l’auge de l’extrema dreta en les institucions i els carrers ataca directament al col·lectiu LGTBIQ+ “perquè l’entén com el seu enemic”. Les activistes denuncien que el discurs d’odi és continu, però queda “en completa impunitat perquè compta amb la connivència dels mitjans de comunicació i les estructures de poder institucional”. La seua estratègia és teixir xarxa entre el moviment feminista i el moviment LGTBI i generar així una “trinxera comuna i fer canvis des de la base, perquè cal un canvi de pensament, del model de família, de model educatiu, que solament amb lleis punitives és impossible canviar”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU