Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

De Harlem al podi de Mèxic 68

“Aquella cursa va ser fraternitat en moviment”, afirma John Carlos en referència a la carrera que el va portar al tercer esglaó del podi de Mèxic 68. Tant ell com Tommie Smith no anaven a les olimpíades a guanyar, sinó a portar la seva reivindicació fins al final, i per això calia estar al podi.

La història de John Carlos ens presenta un novaiorquès que s’obsessiona amb participar en les olimpíades com a nedador. Amb dotze anys, el racisme intrínsec de la societat estatunidenca li dona un cop de puny a la cara: no pot entrenar als clubs privats d’alt rendiment, són per a blancs. A partir d’aquí, creix la seva consciència sobre la discriminació que pateix la població negra. Probablement es tracta d’un dels atletes amb un dels entrenaments més singulars de la història: robar trens per repartir als pobres de matinada i seguir Malcolm X durant el dia. Així i tot, quan explica que el van acusar de comunista, Carlos afirma: “Jo ni tan sols sabia què volia dir ser comunista”. Una història fascinant narrada de la boca del mateix protagonista.

Article publicat al número 477 publicación número 477 de la Directa

LLIBRE

La història de John Carlos
Sembra Llibres
John Carlos i Dave Zirin
Pròleg d’Oleguer Presas
176 pàgines