“Fa uns anys, poques persones sabien el que significava el terme gentrificació, un neologisme provinent de l’anglès. Avui, però, no poques veïnes de Barcelona han experimentat les conseqüències d’una tendència que, en posar de moda diferents zones de la ciutat, acaba expulsant les veïnes i substituint-les per classes benestants.”
Aquesta és una de les síntesis de Gentry, la ciutat en venda, una obra de teatre innovadora i tragicòmica que desborda els cànons de l’escenificació convencional per relatar l’impacte diari i silenciós que causen els processos de gentrificació urbana. Tres joves intèrprets-creadores –Alba Valldaura, Mariona Naudin i Ireneu Tranis– integrants de la companyia de teatre documental, polític i immersiu Mos Maiorum, van realitzar durant un any una investigació i treball etnogràfic amb una cinquantena d’entrevistes. En aquestes s’hi recollia el testimoni d’activistes, urbanistes, polítiques, periodistes i veïnes afectades pel fenomen de la gentrificació a ciutats marcades, com Barcelona, Berlín i Venècia.
Les veus recollides són portades directament a escena mitjançant una tècnica teatral coneguda com a verbatim, que parteix d’aquests testimonis reals i que els actors reprodueixen en escena amb la màxima fidelitat, mitjançant dispositius i audiòfons, incloent-hi pauses, accents o imperfeccions que amplifiquen la contundència de la dramatúrgia i l’efecte de veracitat.
Immersió física i emocional
A més de la tècnica verbatim, l’espai escènic a on es desenvolupa Gentry també està pensat per a encabir el públic, integrar-lo i interpel·lar-lo físicament i emocionalment. Així, l’espectador entra en un espai central, que recorda al museu, i la seva disposició i moviments per l’espai el convertiran en un agent actiu de l’obra, evocant situacions urbanes d’aglomeracions i carrers. Tal com passa a les ciutats gentrificades, l’espectador és “convidat” a moure’s o a ser expulsat del seu lloc per a reubicar-lo en un altre. “No es tracta de teatre participatiu, perquè no fem que l’espectador faci coses, no el forcem a activar-se de manera explícita. Activem aquest motor des d’un lloc més indirecte i subtil perquè el que volem és que l’espectador esculli, prengui decisions, també de si vol o no entrar en el que s’està proposant i en quin grau vol fer-ho” explica la Mariona, una de les actrius-creadores integrants de Mos Maiorum. Alhora, aquesta immersió escènica i somàtica en la gentrificació es combina hàbilment amb un desplegament de pantalles, efectes audiovisuals i tecnològics, estructures físiques i volums dinàmics i mòbils.
Les veus recollides a l’obra són portades directament a escena mitjançant una tècnica teatral coneguda com a verbatim, que parteix d’aquests testimonis reals i que els actors reprodueixen en escena amb la màxima fidelitat, mitjançant dispositius i audiòfons, incloent-hi pauses, accents o imperfeccions
Aquesta posada en escena que va permetre a Gentry guanyar el premi Adrià Gual del 2017 al millor projecte d’escenificació, concedit per l’Institut del Teatre de Catalunya, i estrenar-se en el Festival Grec de Barcelona l’any 2018. A partir d’aquesta setmana, l’Antic Teatre de Barcelona serà l’únic espai en acollir de nou a les seves sales la posada en escena. “És una gran paradoxa, però tot i que es tracta d’una peça que parla d’una problemàtica que afecta moltíssima gent que viu en aquesta ciutat, no ens han volgut en cap teatre públic. Hem decidit fer aquests bolos a l’Antic tot i saber que anem a taquilla i que probablement no guanyarem diners perquè és molt difícil omplir els teatres, però creiem que és un treball que s’ha de veure aquí i ara” explica Mariona
La primera obra de la companyia, sota el nom homònim Mos Maiorum (inspirada en el nom de l’operació policial organitzada pel Consell Europeu l’any 2014 contra les persones migrants sense papers) es va centrar en la immigració i la frontera Sud. Va rebre molt bones crítiques i va permetre a la incipient troupe seguir creant espectacles mitjançant la tècnica del verbatim.
Avui dia, la companyia segueix treballant en Turba, un nou treball d’investigació que veurà la llum durant aquest any 202 i que explora els mecanismes que fan possible la mobilització de masses.
