Anys abans d’iniciar el seu període més netament polític amb La chinoise, Weekend i els films signats pel col·lectiu Dziga Vertov, Jean-Luc Godard (Al final de la escapada) va signar una particularíssima mirada al conflicte francoargelià. En plena recta final cap a l’assoliment del poder per part del Front d’Alliberament Nacional algerià, el realitzador va filmar una obra d’espies enrarida, descreguda, amb vestigis de la seva pròpia biografia.
Com el protagonista de la pel·lícula, Godard era un francès que havia marxat a Suïssa per evitar el servei militar. L’antiheroi de la ficció es veu obligat a treballar per un grup armat francès, potser emanat de les clavegueres de l’Estat, que l’amenaça d’impulsar una ordre de repatriació si obeeix les ordres que rep. Bruno té quelcom de titella, de personatge sacsejat per forces enigmàtiques i arbitràries que el superen. El resultat té un punt d’anticipació menys hiperestilitzada del futur Godard d’Alphaville que partia de la narrativa de gènere i barrejava el material pulp amb les referències cultes. Els ressons del cinema negre conviuen amb el quasi inevitable flirteig sublim amb una dona que sembla un instrument d’accés a l’amor més que un subjecte en si mateix.
A El soldadito les coses passen sense motius gaire concrets i tot desprèn un aire kafkià. Aquest enfocament surrealista no va evitar que el film fos prohibit a l’Estat francès: fins a la independència d’Algèria, la tortura era material sensible i irrepresentable a les pantalles. El protagonista comença a tenir problemes perquè diverses casualitats impedeixen que mati la persona a qui li han assignat com a objectiu. Després, arriba el viacrucis del protagonista. A través d’un desenllaç indiferentment desolador, Godard acaba de fer esclatar la concepció clàssica de l’heroi i la tendència de l’espectador a identificar-s’hi: a la seva història plena d’humans buits, desapassionats, no hi ha espai per a l’elegia, ni tan sols per a un mínim drama. Davant les situacions més letals, Bruno només es proposa “aprendre a no amargar-se”.
