Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El camí marcat per Macarena

Al sud de Xile, es reobre el cas per l’assassinat d’una activista mediambiental mentre s’enfrontava a una multinacional que volia instal·lar una hidroelèctrica

Una marxa recorre els carrers del poble de Panguipulli, al sud de Xile. Territori en lluita, aquí la força de la comunitat ha aconseguit aturar més d’un megaprojecte. Territori, també, on maputxes i xilenes mantenen una bona convivència i on les dones tenen una presència predominant.

Per a l’ocasió, van vestides amb ponxos tradicionals (makün i ükulla), cintes lligades a cap (trarilongko) i alcen els seus bastons arquejats (wiño) mentre criden “marrichiweu” (cent vegades vencerem). Són símbols guerrers ancestrals, un senyal d’identitat, de pertinença, de suport mutu i d’unitat. Les acompanyen membres d’organitzacions feministes, de defensa de la terra i de l’aigua vingudes de tot el país i fins i tot de l’estranger.

Tanmateix, qui encapçala la marxa és un home, Ruben Collío, acompanyat dels seus quatre fills. És el 19 de gener de 2018 i, quan la marxa arriba davant la seu de la fiscalia de Panguipulli, les diverses veus que criden, s’emocionen. “Avui clamarem que a Macarena la van assassinar per ser dona i defensar la seva terra. Demano a la gent maputxe que es tregui les sabates: avui caminarem descalces, així la terra sentirà el nostre dolor i la nostra ràbia”. Reclamen la justícia que esperaven des de feia més d’un any i mig. Justícia per a Macarena Valdés.

 

Oposició a la central

El setembre de 2012, la multinacional RP Global, a través de Sociedad Austral de Electricidad Sociedad Anónima (SAESA) va començar els tràmits per a la instal·lació d’una central hidroelèctrica a Tranguil, a la comuna de Panguipulli. Macarena Valdés, activista mediambiental, i el seu company, Rubén Collío, enginyer ambiental i conseller (werkén) electe de la comunitat, es van convertir en la principal oposició al projecte. Durant els anys següents van ser habituals les accions i mobilitzacions en contra.

Macarena Valdés i el seu company, Rubén Collío, es van convertir en la principal oposició al projecte hidroelèctric 

Durant els mesos de juliol i agost de 2016 es va arribar al punt àlgid de confrontació amb RP Global. Collío va elaborar un informe en què acusava l’empresa d’instal·lar la central sense tenir un estudi previ d’impacte mediambiental. Es van tallar carreteres per paralitzar-ne la construcció. RP Global volia col·locar torres d’alta tensió en diferents zones, entre elles el terreny on tenien la casa la família Valdés Collío.

Les accions de protesta van provocar la intervenció de Governació. En les converses posteriors es va acordar investigar les denúncies d’irregularitats en la construcció del projecte i es van establir reunions entre representants de l’Estat i de les comunitats. En conseqüència, es van aturar els talls de carreteres.

El 21 d’agost del mateix any, Mónica Pailamilla, propietària del terreny on vivia la família Valdés Collío, va ser amenaçada per dos treballadors d’RP Global. Li van comunicar que, si no feia fora del seu terreny la família, “algú els faria mal”. L’endemà, Macarena Valdés va ser assassinada a la seva llar. El petit dels germans, de només un any, era a casa amb ella. Valdés en tenia 32 i en feia tres que vivia a la comunitat Newen-Tranguil amb Collío, fugint de la contaminació de Santiago.

L’empresa volia posar torres d’alta tensió en diferents zones, entre elles el terreny on tenien la casa la família Valdés Collío

Només un dia després del feminicidi, van arribar empleats de SAESA, escortats per la policia, a canviar el cablejat elèctric de fora de la casa per a instal·lar-hi els cables d’alta tensió. “Arribaren a casa les forces especials: uns 60 operatius en vuit vehicles i amb un carro llança-gasos. Duien metralladores i es passaven les bombes lacrimògenes davant nostre, fent ostentació del seu armament per intimidar-nos. Tot aquest dispositiu per controlar-nos als meus quatre fills i a mi. Arribaren amics per acompanyar-nos més tard”, explica Collío. Hi va haver forts enfrontaments amb les forces policials. Aquella mateixa nit, se celebraren els actes del funeral de Valdés.

La central va tirar endavant. Les conseqüències socials del projecte no van trigar a fer-se evidents. Es va construir la sala de màquines dins la comunitat, per sobre d’un cementiri maputxe. Es va oferir feina, que algunes persones acceptaren, per desarticular part de la gent que s’estava organitzant. “El que sembla un element per augmentar la riquesa ha derivat en molts casos en un empobriment general, ja que el consum d’alcohol ha augmentat. Fins i tot s’ha introduït a les comunitats la cocaïna i la pasta base”, assegura Collío.

També va comportar greus problemes mediambientals, tal com la comunitat havia advertit: desforestació, contaminació de les aigües i sequera. Com afirma l’activista: “Estem en zones riques en minerals. Aquestes instal·lacions són estratègiques perquè en un futur una minera s’hi pugui instal·lar sense patir problemes elèctrics. Estan preparant el camí. Ja està passant en altres punts del territori. No volem ser el pati del darrere d’un país on arriba tota la porqueria, on s’instal·len deixalleries, plantes generadores d’energia que no alimenten els nostres serveis, sinó el de les grans empreses”.

 

Estat i empreses, de la mà

El rol que van jugar les institucions públiques en relació amb el cas ha estat molt qüestionat. Dos mesos després de la mort de Macarena Valdés, la fiscalia de Panguipulli va fer públic l’informe de l’autòpsia firmat pel metge Enrique Rocco. En aquest, s’hi afirma que la causa de la mort era “asfíxia per penjament” i descartava la participació de terceres persones. L’única prova del presumpte suïcidi era el dubtós informe. Van declarar que el cas estava pràcticament resolt.

Des d’aquell moment fins ara, la comunitat ha lluitat per posar fi a la impunitat: tant de les estructures estatals, que van amagar la veritat dels fets a través de muntatges, com de les empreses privades, que van usar mètodes propis de sicaris o paramilitars. Mètodes emprats per imposar determinats objectius que s’oposen a les normes de convivència de qualsevol comunitat. “Seria terrible que un empresari pogués pagar per la vida d’una persona”, lamenta Collío.

L’empresa va comunicar que, si no es feia fora la família, “algú els faria mal”; l’endemà, Macarena Valdés fou assassinada 

Finalment, la persistència de la família i la comunitat va provocar la reobertura de la investigació, gràcies a una revisió de la primera autòpsia feta per part d’un pèrit qualificat, a principis d’aquest any. S’hi van constatar les irregularitats de l’anterior informe i es va sol·licitar una exhumació i una segona autòpsia. “A través de l’estudi histològic es demostra que no hi ha signes que el cos se suspengués penjat en vida”, declarava a Radio U de Chile el metge forense Luís Ravanal. És a dir, Valdes ja estava morta quan la van penjar, i això implica oficialment la participació de terceres persones.

Després que es donessin a conèixer públicament les irregularitats en les perícies realitzades per la fiscalia de Panguipulli, Ruben Collío va sol·licitar una entrevista amb Jorge Abott, el fiscal nacional. Es reuniren a Santiago el 9 de febrer, quan la màxima autoritat de la fiscalia va acordar tornar a obrir la investigació del feminicidi, actualment en marxa.

 

Setge a les activistes

Durant la manifestació del 19 de gener, hi havia ràbia entre les assistents. El cas de Valdés no és aïllat, sinó que s’emmarca en un context repressiu per part de l’Estat xilè vers les comunitats. “Ens estan matant per ser maputxes, per alçar la veu, per defensar la nostra vida, la nostra terra i les nostres aigües. Qui s’hi atreveix és assassinat, encausat i empresonat”, assegura Ruben Collío.

El cas de Valdés no és aïllat, sinó que s’emmarca en un context repressiu per part de l’Estat xilè vers les comunitats

Enumerava diversos casos com el de la machi –una figura mèdica, religiosa i consellera– Francisca Linconao: “Va haver de fer una vaga de fam perquè li permetessin tornar al seu altar sagrat (rewe). Igual que altres companys i companyes, que estan sent processades sota la llei antiterrorista sense una sola prova per a mantenir-les empresonades. Hi ha una persecució sistemàtica del nostre poble, on es falsifiquen proves per incriminar-nos: hi ha muntatges cada dia”.

Com assenyalava Humberto Manquel, portaveu de la comunitat maputxe: “Els i les que vam ser torturades, mortes i desaparegudes durant la dictadura podem dir que aquests mateixos actes succeeixen avui a Wallmapu (territori maputxe). Utilitzen les mateixes tècniques que l’any 1973”.

De la mateixa manera que altres víctimes del masclisme i del racisme estatal –com ara l’hondurenya Berta Cáceres i la brasilera Marielle Franco–, les dones combatents, les guerreres (weichafe) de Wallmapu també estan al punt de mira. Collío denuncia: “Abans i després de l’assassinat de Macarena, s’han produït amenaces cap a les dones. No pot ser que, perquè les companyes decideixin manifestar-se, estigui en risc la seva vida. Algunes reben trucades telefòniques a les 3 de la matinada. Els diuen que si no deixen la resistència, els passarà el mateix que a la dona de Collío. Per això alcem la veu amb tanta força. Per dir que no permetrem que es repeteixi. Macarena va morir lluitant i va marcar el camí que hem de seguir”.

Article publicat al número 456 publicación número 456 de la Directa