Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Casal Popular de Castelló, dos anys ocupant una nau de la Sareb i rehabilitant-la per al barri

L’any 2016, les membres del Casal Popular de Castelló van decidir ocupar una nau industrial de la Sareb per transformar-la i adaptar-la a les necessitats del veïnat del barri de la Guinea. Dos anys més tard, han aconseguit inaugurar la primera planta, crear una oficina d’atenció obrera, un voluntariat docent, un armari de roba col·lectiva, un club de lectura de dones, així com dos cicles de cinema, i continuen treballant per la recuperació completa de l’espai

/ Pau Beltrán

Un espai “per compartir experiències, fer debat, construir vincle i teixit social, així com facilitar el treball polític de base. Un espai on l’assemblearisme i l’autogestió estan al servei de la creació d’una nova forma de fer les coses fonamentada en la igualtat”. Així es defineix el Casal Popular de Castelló, el qual va començar a gestar-se l’any 2003, arran les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq, l’organització de diverses associacions i com a resposta a la falta d’un col·lectiu allunyat del funcionament burocratitzat i vertical. Tretze anys més tard i, després què el Casal tancara les seues portes durant quatre mesos, es va reinventar ocupant una nau industrial de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancaria (Sareb) al barri de la Guinea. Així és com, ara ja fa dos anys, les seues membres han omplert de vida un edifici de l’anomenat banco malo, entenent l’ocupació com una ferramenta per la transformació i l’adaptació dels barris a les necessitats del veïnat.

El projecte ha suposat un esforç en l’àmbit econòmic i de treball per a totes les participants. En primer lloc, es van celebrar diverses activitats de suport en espais que formen part del Casal, com el centre social antifeixista La Cosa Nostra, i es va organitzar una jornada de portes obertes per tal de donar a conèixer la nau industrial que s’havia ocupat. Amb l’objectiu de recaptar diners per començar la remodelació, després, es va impulsar un crowdfunding, sota el nom Recuperem espais abandonats. FEM el Casal Popular de Castelló. D’aquesta manera, es van aconseguir 3.020 euros, que van permetre arrencar la rehabilitació de l’edifici, mitjançant les jornades de treball obertes a la participació ciutadana.

Després d’un any d’ocupació i de moltes hores de treball, es va inaugurar la primera planta. Aquesta compta amb una sala per fer les assemblees, les mostres de cinema i les xerrades; una cuina vegana, una sala d’ordinadors amb Wi-Fi, una sala d’estar amb paret d’exposicions temporals, bany i espais de magatzem

Segons explica Esperanza, membre del Casal, per tal de poder obrir l’espai com més aviat millor i que la gent del barri poguera fer ús d’ell, “es va decidir centrar els esforços en la part de dalt, destinada a l’organització de les activitats”. Després d’un any d’ocupació i de moltes hores de treball, es va inaugurar la primera planta. Aquesta compta amb una sala per fer les assemblees, les mostres de cinema i les xerrades; una cuina vegana, una sala d’ordinadors amb Wi-Fi, una sala d’estar amb paret d’exposicions temporals, bany i espais de magatzem. “Es va treballar moltíssim i tampoc érem tanta gent. Va ser increïble”, recorda Joan Miquel Palomar, membre del Casal i del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Ara, cada diumenge, continuen les jornades de treball per remodelar la planta baixa, on s’espera poder albergar una sala per celebrar concerts i grans conferències, un gimnàs, bar, hort ecològic, pati de jocs infantil, taller de grafiti i un servei adaptat per persones amb mobilitat reduïda. Per últim, l’última planta es conservarà com a terrat.

Obres al Casal Popular de Castelló |Noa Tendero

 

Amb la remodelació de la primera planta, es van iniciar les diferents activitats, aprovades totes en assemblea. Les primeres van ser les jornades de recollida de material escolar Ací pintem totes i de roba i mantes per la gent sense sostre, en novembre de 2016. També es van realitzar jornades de conscienciació medi ambiental amb una reforestació a la Serra d’Espadà, tallers formatius sobre orientació laboral, cuina, treballs manuals i llengües, així com xerrades i projeccions. Tot açò, ha assentat la base per crear sis tipus de projectes.

El fet que siga un espai ocupat i que estiga al País Valencià són dos trets que revelen la “importància” d’aquest centre social. “El País Valencià no té una mobilització social tan estructurada com la resta del territori, però lluitem per recuperar aquest edifici, arreglant-lo i donant així una imatge seriosa del projecte”, defensa un dels seus membres.


Atenció obrera, armari col·lectiu, club de lectura i cicles de cinema

El Casal Popular de Castelló busca “donar solucions, des de l’autogestió i el suport mutu, a les problemàtiques que té la classe obrera en el seu dia a dia”, com el fet d’haver d’enfrontar-se a desnonaments, acomiadaments o a qualsevol mena de problema legal. Amb aquest objectiu va nàixer l’oficina d’atenció obrera, la qual no només pretén constituir-se com a una oficina administrativa, sinó també “generar una xarxa de suport entre totes les persones que acudeixen” i aconseguir “un empoderament obrer”, explica la militant Tamara Ribés. L’oficina d’atenció obrera ja ha ajudat un home major, amb experiència com a cuiner. “Després d’un procés d’assessorament laboral i l’elaboració del currículum, hem aconseguit que treballe de cuiner”, afirma.

La Samarreta és una altra de les novetats del Casal Popular. Es tracta d’un armari públic i col·laboratiu on qualsevol ciutadana pot compartir aquelles peces de roba que no utilitza o acudir a la nau i agafar les que necessita de manera gratuïta. D’aquesta forma, l’assemblea vol generar una xarxa de suport mutu, basant-se en el fet que “un objecte reutilitzat és un residu evitat”. També es troba Hipàtia, un club de lectura de dones no-mixt on es debat sobre el feminisme, l’antiespecisme i la interseccionalitat; així com la videoteca, recentment instal·lada.

“Es projecten pel·lícules per a les més menudes de la casa en valencià i amb un contingut pròxim als valors de feminisme, tolerància i suport mutu”, detalla l’assemblea

El primer projecte propi del Casal va ser el cicle de cinema infantil, que es fa tots els diumenges des de fa més d’un any. “Es projecten pel·lícules per a les més menudes de la casa en valencià i amb un contingut pròxim als valors de feminisme, tolerància i suport mutu”, detalla l’assemblea. Més recentment, i a petició de les mares i pares de les xiquetes, ha començat el cicle de cinema clàssic, amb films de tots els temps en Versió Original Subtitulada (VOS). “Amb activitats com aquestes aconseguim arribar a gent de totes les edats. A més a més, molta gent que ha vingut a portar a les seues xiquetes, després, s’ha interessat pel Casal”, assegura Esperanza.

Ara mateix, l’assemblea està treballant en un nou projecte, el voluntariat docent, arran les “dificultats detectades en les famílies per acompanyar als seus fills i filles en l’àmbit acadèmic·, siga per les càrregues laborals o la falta de recursos, puntualitza Palomar. Per això, a partir d’una comissió específica de treball formada per un grup de voluntàries es desenvoluparan classes gratuïtes de repàs escolar.

Per a la membre Lidón, totes les iniciatives estan pensades per a apropar el Casal a la gent del barri. Al final, l’objectiu és que “la gent el senta com a propi i, sense el suport del barri, açò no es pot fer”. A més a més, les activitats es fan de manera oberta i gratuïta, ja que una de les bases del casal és que “no es pot obtenir un benefici econòmic d’utilitzar l’espai”.


La Guinea, un dels barris més humils de Castelló

La nova seu del Casal Popular de Castelló es troba al barri de la Guinea. Situat al nord-est de la ciutat, és un dels més multiculturals de la ciutat, amb una forta presència de la comunitat gitana, però també romanesa, marroquina, algeriana i asiàtica. De manera contradictòria, anys enrere acollia un dels nuclis forts del feixisme castellonenc, amb els confrontaments de hooligans, ja que en aquest barri se situa el camp de futbol del C.D. Castelló, el Castàlia. Gràcies a la lluita antifeixista impulsada des de diversos col·lectius, l’epicentre de la ultradreta es va traslladar a l’altre extrem de la ciutat. A més a més, molts grupuscles neonazis van acabar tancant les seues seus.

“Estem en un barri molt més humil, per tant, entenem que el Casal ha d’atendre unes necessitats diferents de les que tenia la gent del centre de la ciutat”, detalla un dels membres

El traspàs del Casal d’una zona conservadora, com era la del carrer d’Amunt, a un dels barris més castigats per la precarietat, ha replantejat alguns dels seus objectius. “Estem en un barri molt més humil, per tant, entenem que el Casal ha d’atendre unes necessitats diferents de les que tenia la gent del centre de la ciutat”, detalla un dels membres. Per aquesta raó, a banda de continuar sent un espai de reunió i debat dels diferents moviments socials de Castelló, també s’ha convertit en un lloc en què el veïnat puga fer o impulsar els seus propis projectes o activitats. “Volem que la gent del barri senta l’espai com a seu. Fins i tot, que, en un futur, tinga la clau del local perquè siga un lloc on no s’ha de demanar permís per entrar”, postil·len.

Interior de l’Ateneu Popular de Castelló |Noa Tendero

Per a l’assemblea de La Cosa Nostra, un dels col·lectius que forma part del Casal, participar en aquest col·lectiu també els permet “seguir generant teixit social”, així com “ampliar la lluita des del barri del Raval [on tenen la seu] fins al barri de la Guinea, dos barris molt diferents, tot i que estan molt a prop”.


La història del Casal es remunta a la dècada del 2000

El Casal Popular de Castelló va nàixer com a tal l’any 2004. La primera seu va ser una cotxera al carrer Jordi Joan. “Allí es va organitzar el moviment Salvem el Desert, creat al voltant de la segona aturada del vial Cabanes-Orpesa”, que afectava el Parc Natural del Desert de les Palmes i a les veïnes amb habitatges pròxims al traçat de la carretera, explica Sergi Salvador, una de les primeres quinze persones impulsores del projecte. També va coincidir amb el naixement del col·lectiu de mitjans independents Indymedia i del reviscolament de la memòria històrica arreu de l’Estat espanyol.

El projecte de distribució i contrainformació Distri Comú, la revista Dossiers Crítics, el col·lectiu Ànima Llibertària o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló van ser alguns dels primers col·lectius que formaren part del Casal Popular i que van anar creixent i agafant força en aquest espai, que prompte es va quedar menut, ja que cada vegada aglutinava més lluites. “No cabia tanta gent. Hi havia tants col·lectius i se celebraven tantes activitats que necessitàvem més espai, i vam decidir encetar una campanya per traslladar-nos”, recorda el membre Raül Montfort. Davant d’aquestes necessitats d’ampliació, l’any 2007 es va llançar la campanya Donem el salt!, amb la qual es van recaptar 20.000 euros, que possibilitaren el traspàs del Casal des d’una cotxera fins a un edifici de cinc plantes al carrer d’Amunt del centre de la ciutat.

Va néixer la Federació Alternativa de Colles i es van celebrar les primeres festes alternatives de la Magdalena. Des de llavors, el Casal Popular de Castelló va esdevenir un punt de trobada habitual

Al llarg de l’any 2008, al Casal Popular es van anar sumant molt més col·lectius, com la Xarxa d’Agroecologia de Castelló (XAC), la cooperativa de consum Cennuc o Castelló per Palestina, coincidint amb l’atac d’Israel a Gaza en desembre d’eixe any. Així mateix, va néixer la Federació Alternativa de Colles i es van celebrar les primeres festes alternatives de la Magdalena. Des de llavors, el Casal Popular de Castelló va esdevenir un punt de trobada habitual. “La gent no quedava, anava al casal i es trobava allà. La seua particularitat era ser un espai vertebrador de tot el moviment social de la ciutat”, destaca Olivia, membre del col·lectiu feminista i anticapitalista de la plana Dones en Lluita, que forma part del centre ocupat.

 

El Casal va viure una època de creixement del teixit social durant la seua estança al carrer d’Amunt, però també de criminalització “per part dels mitjans locals”, lamenten des de l’assemblea. A banda dels problemes econòmics als quals el col·lectiu es va haver d’enfrontar, “una agressió masclista a una membre, durant les festes de la Magdalena de 2015, va comportar que una bona part de la gent que donava suport al projecte l’abandonara en solidaritat amb els agressors”, afegeixen. Un cop tancat el casal del carrer d’Amunt, molta gent va voler encetar altres projectes, diversificant així el nombre de col·lectius i espais de Castelló assemblearis i autogestionats.


D’un edifici de cinc plantes a la nau industrial

La falta de pressupost i d’implicació, “per cansament o perquè moltes membres marxaren a la política”, arran el moviment 15-M i el sorgiment de Podem i les seues confluències, segons matisen, van provocar el tancament del Casal al carrer d’Amunt, però açò no va suposar la fi del projecte. Després de celebrar diverses assemblees obertes i acudir a xerrades on informar-se i prendre consciència sobre els reptes de l’ocupació, en juliol de 2016 es va fer pública l’ocupació del nou espai propietat de la Sareb. “Aquest edifici, que estava abandonat, s’ha comprat amb els diners de totes, per tant pertany al poble. Ocupar-lo i rehabilitar-lo significa recuperar el que és del poble”, afirma Esperanza, militant del casal i membre del col·lectiu vegà OVIA, que també forma part del centre ocupat.

Per a Palomar, el fet d’ocupar un edifici que és propietat de la banca té un clar objectiu social: “Aprofitar un espai que pertany al poder de la banca per a destinar-lo a les necessitats de la gent del barri”. De fet, segons afirmen, la consciència de recuperar un edifici de “les urpes de l’especulació urbanística” va ser el que els va motivar a ocupar la nau i prescindir del pagament d’un lloguer.