Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Teatre Principal de la Rambla i les amistats perilloses

Documents de la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra confirmen que el màxim responsable de la discoteca, precintada per ordre de l'Ajuntament de Barcelona, assistia a sopars amb comandaments de Guàrdia Urbana, Mossos, CNP i Guàrdia Civil

Façana del Teatre Principal, a la Rambla de Barcelona / Josep Renalies

La matinada del dissabte 24 d’octubre, agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona van precintar la sala central del Teatre Principal de la Rambla. La regidora Gala Pin va donar l’ordre de posar punt final a l’activitat que s’hi desenvolupava, que contravenia totes les normatives municipals. Fonts consistorials van informar que la llicència atorgada és de teatre i “no permet que hi hagi una sala de ball ni a la platea ni a l’escenari”. A més, l’activitat finalitzava passades les tres de la matinada, tot i que només tenia permís per funcionar fins a quarts de dues. Per què ha costat tant precintar el Teatre Principal? Com pot ser que, durant anys, hagi funcionat com a discoteca malgrat no tenir llicència que ho autoritzés? Un informe de la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra (DAI), al qual ha tingut accés la Directa, apunta les amistats de Carlos Caballero –màxim responsable del Teatre Principal– com una de les raons que ho expliquen.

Per aclarir els fets, el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona va ordenar que es punxessin les comunicacions de diversos empresaris de la nit barcelonina

La investigació es va iniciar la primavera de l’any 2014 arran de les múltiples denúncies interposades per clients de locals d’oci nocturn i prostíbuls –en concret, dels establiments Night Beach i Fuego, al districte de l’Eixample–, que asseguraven que els havien drogat per, posteriorment, saquejar-los el compte corrent a través de la targeta de crèdit. Per aclarir els fets, el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona va ordenar que es punxessin les comunicacions de diversos empresaris de la nit barcelonina. La investigació judicial es va complicar a partir del contingut de les converses interceptades, que apuntaven un ampli ventall de presumptes delictes comesos per una cada cop més extensa xarxa de persones relacionades amb el negoci de l’oci nocturn. Els telèfons mòbils dels empresaris Arturo Rozas, Carlos Caballero i Juan Balcells (Bailèn 22) van ser punxats per ordre judicial. Rozas actuava com a relacions públiques i cap de comunicació del Grup Carlitos –nom que fa referència a Carlos Caballero–, empresa responsable de l’explotació comercial del Teatre Principal. La propietat de l’immoble és de la família Balañá, tot i que s’ha desvinculat de les activitats que es desenvolupen a l’edifici des de fa anys.


Tracte preferent a canvi de favors

Les conclusions que figuren a l’informe que la DAI va enviar a la jutgessa instructora del cas ara fa un any són taxatives. Segons els investigadors, Arturo Rozas donava un “tracte preferent” a diversos comandaments policials per assistir a clubs i restaurants del Grup Carlitos “en condicions especials”. “Aquests tractes de favor, evidentment, en determinades circumstàncies, servirien per obtenir algun tracte o ajuda en favor dels interessos de Carlos Caballero”, conclou l’informe. Entre els policies afavorits, la DAI destaca l’intendent de la Guàrdia Urbana Jesús Hernando Maldonado i l’inspector del mateix cos Agustín Hernando Maldonado, actualment imputats sota l’acusació de proporcionar informació sensible o filtrar quan i on es produirien inspeccions a locals d’oci nocturn. “Localitza’ls urgentment, una patrulla va cap allà a fer una inspecció. Que em truquin des del Teatre Principal per dir-los el que han de mirar. Ha trucat el Cuchi, el cap de la Guàrdia Urbana”, deia Rozas a Caballero. És només una de les moltes converses telefòniques transcrites a la causa judicial. Malgrat tot, els comandaments de la Guàrdia Urbana no van ser suspesos de sou ni de feina.

La conversa entre Rozas i Caballero finalitzava amb la frase següent: “Jo vull parlar amb algú del Teatre, per veure si empalmem allà”

Les amistats de Caballero i Rozas, però, no se circumscrivien a la Guàrdia Urbana, sinó que s’ampliaven a les files d’altres cossos policials. L’informe de la DAI conté la transcripció d’una conversa telefònica entre ambdós empresaris on Caballero diu a Rozas: “Queee, que el setembre comença el cole, vale? Dóna-li records a tots i diga’ls-hi que el setembre comença el cole” (sic). Rozas li respon: “Sí, sí, el setembre començarem ja a reunir-nos, eh?”. I afegeix: “Que ja té, ja té, ja tenen ganes, eh?”. Uns dies més tard, en una altra conversa, Rozas diu a Caballero: “El dia 26 de setembre, divendres… fem un sopar de final d’estiu del grup, el fem al Salamanca”, en referència al conegut restaurant de la Barceloneta. I tot seguit concreta i detalla els assistents al sopar: “Els dos Vergers, els dos Hernando, Castillo, el Saumell el de Mossos, també… eh… tu, Félix, Ricardo Garriga i jo”. La conversa finalitzava amb la frase següent: “Jo vull parlar amb algú del Teatre, per veure si empalmem allà”. I la DAI ho interpretava així: “La intenció era procurar una zona i un tracte VIP als policies assistint a alguna actuació al Teatre Principal”.

Els investigadors de la policia catalana van fer constar a l’informe els noms, els cognoms i el càrrec de tots els comandaments policials convidats al sopar. Eren un comandant de la Guàrdia Civil destinat a l’Aeroport de Barcelona, un intendent de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, un inspector dels Mossos d’Esquadra destinat al districte de les Corts de la ciutat de Barcelona, un comissari del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) i els germans Jesús i Agustín Hernando de la Guàrdia Urbana.

Una carta a la jutgessa

Es dóna la circumstància que un dels convidats al sopar era l’intendent dels Mossos d’Esquadra Antoni Verger, el qual, per la seva posició jeràrquica dins el cos, va saber que el seu nom apareixia a les transcripcions de les trucades telefòniques. Va ser aleshores quan va decidir escriure una carta a la jutgessa Miriam de Rosa, quan el cas encara es trobava sota secret de sumari. Verger va reconèixer per escrit que coneixia l’empresari Carlos Caballero arran de la seva assistència “a alguns sopars que organitzem des de fa anys diferents comandaments del cos de Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil i Guàrdia Urbana”.

“Carlos Caballero també va assistir a un viatge que vàrem organitzar alguns comandaments policials a Madrid per veure el partit Real Madrid-FC Barcelona”

“En el marc d’aquests sopars, vaig saber la vinculació professional del senyor Carlos Caballero amb diferents locals d’oci nocturn, com el Teatre Principal de Barcelona o la discoteca Pachá de Sitges. En cap moment vaig tenir coneixement de la seva vinculació amb locals de prostitució”, puntualitzava Verger. A més, afegia: “Carlos Caballero també va assistir a un viatge que vàrem organitzar alguns comandaments policials a Madrid el dia 23 de març de 2014 per veure el partit Real Madrid-FC Barcelona”. I per últim, informava la jutgessa: “Des del primer moment que vaig conèixer la possible implicació del senyor Carlos Caballero en els fets denunciats, ho vaig comunicar de manera immediata, per una banda, als meus superiors i, per una altra, als responsables de la investigació i als seus superiors”. Pocs dies després, Carlos Caballero era detingut i la jutgessa ordenava el seu ingrés a la presó. Va quedar en llibertat dues setmanes més tard. Juan Balcells i quatre agents de la Guàrdia Urbana també van ser detinguts. Malgrat tot, el Teatre Principal mai no va ser precintat. Un any més tard, s’ha vist obligat a abaixar la persiana. Fins quan?