A principis d’any, el Butlletí dels Científics Atòmics anunciava que el rellotge “de la fi del món” es trobava “a només noranta segons de la mitjanit”, el temps més curt per a l’apocalipsi des que aquest grup de científics –fundat per gent com Albert Einstein i que actualment compta amb tretze premis Nobel a les seues files– creés aquesta metàfora per alertar del risc d’apocalipsi que suposen les armes nuclears, el 1947. La guerra d’Ucraïna, amb les seues amenaces de desplegament d’armes nuclears és el motiu d’aquest avançament de les busques. El rellotge “de la fi del món” marcava cent segons per al final des del 2020.
No sembla, però, que aquests avisos hagen causat cap efecte en els equips de direcció del Banc Sabadell i CaixaBank. Els dos principals bancs amb seu social al País Valencià –on van aterrar després de deixar la seu social de Catalunya en ple procés sobiranista, la tardor de 2017– es troben entre les entitats de l’estat espanyol que financen empreses relacionades amb la producció d’armament nuclear o imprescindible per a aquest tipus de bombes, segons l’informe del 2022 de la campanya de la banca armada, publicat el mes de març; una iniciativa en la qual participen diverses entitats que treballen en l’àmbit de la desmilitarització, la cultura de la pau i el finançament ètic, com el Centre Delàs, el Setem, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Justícia i Pau, l’Alternativa Antimilitarista – MOC, Fets – Finançament Ètic i Solidari, la fundació Finances Ètiques i la Fundació Noves Sendes.
Estrena atòmica de CaixaBank i entrada de caixes d’estalvi
En concret, CaixaBank ha invertit en Boeing fins a 110 milions d’euros entre crèdits i préstecs. Aquesta multinacional estatunidenca fabrica avions i míssils amb capacitat per a transportar caps nuclears, així com els mateixos explosius i els sistemes electrònics necessaris per al seu funcionament. És la primera volta que CaixaBank apareix com a finançador directe d’una empresa que fabrica aquest d’armament.
Al seu torn, el Banc Sabadell sí que apareixia com un dels inversors en armes atòmiques en anteriors informes. Concretament amb 29.327.100 euros aportats a l’empresa General Dynamics, una altra companyia estatunidenca que fabrica tota classe d’armament, des d’armes lleugeres fins a nuclears. Però per a l’actual exercici ha duplicat aquesta xifra, amb gairebé 66 milions de dòlars en préstecs a Airbus, una multinacional amb participació de diferents països europeus i que fabrica avions i míssils amb capacitat per a transportar bombes atòmiques.
L’informe del Centre Delàs descriu amb tota precisió el finançament dels bancs de l’Estat espanyol al complex industrial militar d’arreu del món, així com aquelles empreses beneficiades de la militarització de les fronteres europees. “Per una banda, venem o llancem bombes a certs països i per l’altra impedim que els refugiats d’aquestes guerres puguen desplaçar-se. I els beneficiaris de totes dues coses, sovint són les mateixes empreses i els mateixos bancs”, destaca l’activista de Setem País Valencià Camino Simarro.
Entre les principals entitats financeres assenyalades a l’informe, destaquen el Banc de Santander i el BBVA, amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars, respectivament. A continuació, en ordre descendent, l’entitat pública Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), amb 4.129 milions i, a molta distància, el grup CaixaBank i el Banc Sabadell, amb 132 i 95 milions respectivament.
“Venem bombes a certs països i impedim que els refugiats d’aquestes guerres puguen desplaçar-se. I els beneficiaris de les dues coses sovint són els mateixos bancs”, destaca l’activista de Setem País Valencià Camino Simarro
En aquest informe s’ha detectat per primera volta la presència de cooperatives de crèdit. En concret, la Caixa d’Enginyers (amb 15,5 milions) i la Caja Rural (amb 112.000 dòlars), ja que ambdues apareixen en l’accionariat de la multinacional Accenture, que ofereix serveis de consultoria i tecnològics per al control fronterer de l’espai Schengen. A aquestes entitats “se’ls atribueixen valors més ètics per l’estructura societària i de govern, equiparant-les sovint i de forma errònia amb les alternatives de finances ètiques”, s’assenyala a l’informe “Banca armada”.
Banca armada
La celebració de les juntes d’accionistes de Banc Sabadell a Alacant, el 23 de març, i de CaixaBank a València, el 31 del mateix mes, va ser aprofitat per la campanya “Banca armada”, que agrupa diferents entitats antimilitaristes i pacifistes, per a denunciar aquestes activitats i tractar de pressionar els directius dels bancs perquè renuncien a aquest tipus d’inversions.
A la junta d’accionistes del Sabadell, l’activista Camino Simarro va intervenir en el torn de precs i preguntes i va llegir un escrit en nom de deu accionistes de l’entitat que denunciava aquesta “complicitat amb la guerra i el control fronterer”. “Com que el president del banc, Josep Oliu, està obligat a respondre totes les preguntes dels accionistes, em va dir que estava en contra la guerra i que creia en la no-violència, però que, tot i això, tampoc ens faria cas”.
En el cas de CaixaBank, les activistes van optar per una acció teatral a la porta del Palau de Congressos de València just en el moment en què se celebrava la junta d’accionistes. Amb l’acció, es culminava un curs de formació “artivista” –ús de tècniques artístiques per a l’activisme– que Setem PV i la companyia Rocambolesco Teatre havien impartit les setmanes anteriors.
