Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Revolta laboral contra la manca de control públic dels serveis d’atenció domiciliària

Amb alguna excepció, com Cardedeu, la majoria d'ajuntaments i altres administracions catalanes aposten per la concessió a grups privats dels serveis socials d'atenció a domicili de persones grans, malaltes o dependents, malgrat que, en casos com Barcelona o Lleida, alguns dels grups que hi governen s'havien mostrat favorables a recuperar la gestió pública quan eren a l'oposició. Diverses organitzacions de treballadores d'aquest sector marcadament feminitzat denuncien la degradació de les seves condicions laborals i la pèrdua de qualitat del servei. Aquest dissabte han convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

Roda de premsa de diversos col·lectius en defensa dels serveis públics el passat 14 de gener a Barcelona / Sarai Rua

Les treballadores dels Serveis d’Atenció a Domicili (SAD) de diferents municipis catalans han iniciat el 2021 enmig de protestes i denúncies per la precarietat laboral en la qual afirmen trobar-se. Sumat als “contractes d’obra i servei, la mala gestió de les empreses i la falta de control de l’Ajuntament, ara també veiem com no ens proporcionen els equips de protecció individual (EPI) necessaris per treballar amb l’epidèmia”, expliquen des del Sindicat SAD de Cuidadores en referència a Barcelona.

La situació, que s’ha fet molt visible a la capital, es repeteix arreu de Catalunya, on el sistema sociosanitari català es troba externalitzat a grups privats de forma majoritària. Per mitjà d’empreses –cooperatives, fundacions, però també grans corporacions–, els ajuntaments deleguen la gestió dels SAD, un fet que provoca que “tant les treballadores dels SAD com les seves usuàries estiguin perdent qualitat en el seu servei ”, apunten des de la Plataforma SAD Catalunya. A més, amb la nova empresa que ha guanyat la gestió d’aquest servei a Barcelona, les treballadores encara no han cobrat la nòmina del mes de gener, segons denuncien.


Serveis públics en mans d’empreses ‘offshore’ 

A la ciutat de Barcelona, amb la plantilla del SAD més àmplia de Catalunya –4.500 treballadores– les protestes i crítiques per la seva situació s’han anat repetint. Sobre la situació actual del servei, Pilar Nogués, presidenta del Sindicat SAD de Cuidadores, assenyala que l’actual consistori “tracta igual un servei d’escombraries que un servei d’atenció domiciliària a gent gran”. El servei d’atenció domiciliària, molt ampli i que comprèn des de les cures fins a la higiene, l’acompanyament fora de la llar o el control de l’alimentació, es basa en el tracte directe a les persones, i durant els primers mesos d’estat d’alarma va ser declarat essencial. Des del mateix Sindicat SAD, Lourdes Ligori assenyala que “no comptem amb el material mínim de seguretat necessari, ens falten EPI, hi ha companyes a qui els han donat cinc mascaretes per a tot el mes i, per culpa d’això, ja hi ha companyes que han passat la COVID dues vegades”.

Les denúncies per la falta de materials i equipaments de protecció bàsics se sumen a les queixes estructurals sobre la situació del servei, ja que la majoria de les treballadores ronden el sou mínim interprofessional. “Treballem en jornades amb poques hores i partides. No podem buscar una altra feina per complementar, perquè potser tenim un servei a les 8 del matí i l’altre a les 5 de la tarda”, diu Pilar Nogués, i afegeix que “la majoria de nosaltres guanya entre 500 i 600 euros al mes. Com hem de sobreviure així?”

A Barcelona, el servei té un pressupost total de 99,7 milions d’euros que es destinen a una gestió externa. És el segon contracte més important del consistori després del servei de neteja

La major part de les crítiques i protestes, efectuades de forma reiterada al carrer i també directament davant de l’Ajuntament de Barcelona, acaben enfocant-se en el model de gestió mateixa del Servei d’Atenció Domiciliària, al qual culpen de generar precarietat. A Barcelona, el servei té un pressupost total de 99,7 milions d’euros que es destinen a una gestió externa. És el segon contracte més important del consistori després del servei de neteja. Actualment, el servei està repartit a parts iguals entre dues empreses. Per una banda, l’empresa Suara i, per l’altra, Servisar S.L., una filial de Domus Vi, guanyadora de l’última adjudicació durant la segona meitat del 2020. Les adjudicatàries actuals han agafat el relleu de Sacyr i ACS, dues constructores que també tenen divisions en l’àmbit dels serveis i que cotitzen l’Ibex-35, però no sense polèmica.

Servisar S.L. és una filial de la multinacional Domus Vi, la qual compta amb 40.000 treballadores arreu d’Europa i és una societat d’inversió marcada per l’opacitat. La formen un conglomerat de més de vint societats diferents, la majoria sense treballadores, i on l’última d’elles té la seu fiscal a l’illa de Jersey, on la taxa d’impostos de societats és del 0%. És, per tant, el que es coneix com una societat offshore. En l’actualitat, Domus Vi ofereix els seus serveis a dotze ajuntaments al llarg dels Països Catalans, a nou Consells Comarcals i també a la Generalitat Valenciana, a la Generalitat de Catalunya i al Govern Balear. Domus Vi, amb contractes arreu d’Europa, l’any 2018 va arribar a una xifra de negoci de 1.370 milions d’euros, segons els seus propis informes. Els protocols de l’Ajuntament de Barcelona d’antiblanqueig estableixen la no contractació ni adjudicació de serveis a empreses amb relacions amb paradisos fiscals. Però segons el mateix Ajuntament, “legalment no es podia excloure l’empresa, ja que no figura al llistat de paradisos fiscals de la UE”. Cal recordar també que la municipalització del SAD i d’altres serveis socials formava part del programa electoral de Barcelona en Comú.

Revolta laboral contra la manca de control públic dels serveis d'atenció domiciliària
Actuació d’un raper en una protesta de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària de Barcelona davant de l’Ajuntament, el passat 16 de gener |Eloi Latorre

 

Des del Sindicat SAD i de la Plataforma SAD critiquen el paper de l’Ajuntament en aquesta situació, ja que “no controlen absolutament res del que fa l’empresa, es creuen tot el que li diuen i no ens escolten quan tenim reunions. Els hi expliquem que ens falta material de seguretat, que no s’estan complint els protocols de prevenció o que està empitjorant el servei, ja no sabem què fer”, asseguren. A la vegada, una de les queixes més repetides és que amb la nova adjudicació s’està perdent qualitat en el servei i qualitat laboral. “De cop ens han començat a retallar les hores a les usuàries per així poder atendre’n encara més, però estem ja al límit i no en podem assumir més”, explica Lourdes Ligori des del Sindicat SAD. La situació recorden que “no l’havíem vist mai, penseu que estem a finals de gener i hi ha moltes companyes que no podran cobrar perquè encara no tenen registrat ni el seu compte corrent”. En un comunicat fet públic el passat 22 de febrer, el Sindicat SAD de Cuidadores defensa que “l’actual situació suposa una cessió il·legal de treballadores i constitueix una terciarització injusta de les relacions laborals”, unes denúncies que altres serveis socials de l’Ajuntament com el CMAU-VM i l’UTEH també han fet.

Sobre la situació a Barcelona, l’Ajuntament explica que l’actual model del SAD “incorpora moltes millores fruit d’un objectiu compartit: millorar la vida de les persones que reben cura i de les persones que presten la cura”. Segons el consistori, “s’aplicarà la pujada salarial d’un 14% de forma progressiva en els pròxims quatre anys.” A la vegada, expliquen que s’han creat les figures de “la terapeuta ocupacional i la integradora social per donar un vessant educatiu del servei”, i asseguren que “en tots els casos s’ha comptat amb el material de protecció mínim necessari establert per l’Agència de Salut Pública de Barcelona”. Sobre les dues últimes afirmacions, tant el Sindicat SAD com la Plataforma SAD les neguen amb rotunditat. Sobre la municipalització del servei, reclamada per les treballadores i en el programa electoral de Barcelona en Comú, fonts municipals apunten que “a finals de 2019 es va desestimar, perquè no teníem prou elements per poder realitzar aquest procés amb suficients garanties jurídiques. No abandonem aquest objectiu i, quan es donin els factors favorables, podríem de nou iniciar aquest procés.”

 

Un sistema sociosanitari mercantilitzat

La situació de les treballadores del SAD a Barcelona no és única i, segons expliquen des de la Plataforma SAD Catalunya i el Sindicat SAD de Cuidadores, es repeteix a llocs com Sabadell, Cornellà, Esplugues o Sant Feliu de Llobregat. Per explicar el perquè “d’una situació límit de les cuidadores”, les dues organitzacions recorden que “les empreses que reben aquesta assignació econòmica no tenen vocació de servidores públiques”. Una anàlisi que comparteixen des de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics (PDSP), ja que “el que volen les empreses és maximitzar els beneficis, gestionen els serveis socials amb principis mercantils i, si vols maximitzar els beneficis, has de minimitzar la despesa,”.

Més d’un 90% de les plantilles dels serveis d’atenció a domicili estan formades per dones, segons el Sindicat SAD, per les quals la conciliació familiar no és possible a causa de les jornades de poques hores i partides

El sistema sociosanitari català està controlat per empreses de forma majoritària. Per exemple, més de la meitat de les places de residència són privades, la tercera part concertades i només un 17% públiques i majoritàriament externalitzades, segons dades del Departament de Treball. Un fet que, segons la PDSP, “dificulta l’accés d’amplis segments de població i les mancances públiques recauen després sobre les dones, que assumeixen l’enorme majoria de tasques de cures no remunerades”. Cal recordar que, a més, la major part de les plantilles dels serveis d’atenció domiciliària estan formades en més d’un 90% per dones, segons el Sindicat SAD, per les quals la conciliació familiar no és possible a causa de les jornades de poques hores i partides. Des de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics s’afirma que “el nucli del problema està a intentar fer negoci amb una cosa que és contrària amb el negoci. Socialment, els serveis socials haurien de ser un pou sense fons. Aquí s’hi haurien de posar els diners que calguin, no has de treure benefici d’això, perquè si intentes treure’n benefici, significa estalviar-te diners en el fet que la gent estigui bé.” Com a alternativa, tant el Sindicat SAD de Cuidadores com la Plataforma SAD Catalunya, aposten per la gestió pública dels serveis socials, ja que diuen que “aquestes empreses només estan per enriquir-se i per fer diners, no procuren el bé de les treballadores ni el bé de les usuàries”.

Revolta laboral contra la manca de control públic dels serveis d'atenció domiciliària
Roda de premsa de diversos col·lectius en defensa dels serveis públics el passat 14 de gener a Barcelona |Sarai Rua

 

 

Des de la PDSP proposen un canvi de model que vagi més enllà de la gestió pública dels serveis. En comptes d’oferir més places de residències, aposten per “aconseguir un model molt més proper a la llar, amb plantilles de serveis d’atenció domiciliària més grans i amb contractes laborals de 37 hores setmanals”. A la vegada, volen assumir “un model de titularitat, gestió i provisió públiques centrat en les necessitats de les persones dependents i realment universal amb accés gratuït per a tota la població”. Per fer-ho, des de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics, es  vol “recuperar la gestió d’equipaments públics o expropiant-ne de concertats o privats”. D’aquesta manera, serien els ajuntaments i la resta d’administracions públiques les encarregades de gestionar el servei perquè, segons que afirmen, “si hi ha 99 milions d’euros per adjudicar-los a empreses, també n’hi ha per assumir-ne la gestió pròpia, és una qüestió de voluntat política.”

 

Lleida i Cardedeu, dos exemples oposats

La tendència arreu de Catalunya a l’hora de gestionar els serveis d’atenció domiciliària, i els serveis socials en general, va en oposició a la gestió pública. Tot i això, diversos partits polítics amb alcaldies i regidories portaven en els seus programes electorals la voluntat de remunicipalitzar serveis socials o, si més no, s’hi van mostrar favorables en el moment en què estaven a l’oposició. En el cas de Barcelona en Comú, per exemple, proposaven “posar la cura al centre de la política i municipalitzar el servei d’atenció domiciliària”. Però altres formacions, com la CUP, ERC o els mateixos Comuns a altres municipis, també s’hi van comprometre. Així i tot, en molt pocs municipis s’han tirat endavant les municipalitzacions del SAD. En el cas de Barcelona, com ja s’ha exposat, es va descartar l’any 2019, per exemple. És una situació que des de la PDSP consideren de “decepció i frustració”, una opinió que repeteix Fina Salazar, de la Plataforma SAD Catalunya, la qual afirma que se senten “menystingudes i enganyades”.

Mentre la Paeria de Lleida ha decidit mantenir la gestió privada del SAD, l’Ajuntament de Cardedeu començarà a gestionar-lo de forma pública a partir de l’1 de març del 2021

Dos exemples oposats a Catalunya il·lustren les diferents formes de gestió dels SAD. Per una banda, la Paeria de Lleida ha optat per mantenir la gestió privada del SAD i, per l’altra, l’Ajuntament de Cardedeu començarà a gestionar-lo de forma pública a partir de l’1 de març del 2021. A Lleida, amb un govern tripartit encapçalat per ERC i amb regidories per JuntsxCat i el Comú de Lleida, es va descartar municipalitzar el servei d’atenció domiciliària el passat octubre. Tot just dos anys i mig enrere, en un ple municipal del novembre del 2018, i a través d’una moció presentada per la Crida-CUP a favor de municipalitzar el SAD, tant ERC com el Comú de Lleida hi van votar a favor estan a l’oposició. Ara, un cop al govern, han canviat la seva opinió i han licitat de nou el servei, que des del 2017 ha estat en mas de Suara i SCCL-Clanser. El contracte amb l’empresa era de dos anys i amb possibilitat de prorrogar-lo dos anys més. És a dir que, en aquest 2021, hi havia la possibilitat d’absorbir la gestió per part de l’Ajuntament.

Des del grup municipal de la CUP a Lleida, s’apunta que “en la comissió de seguiment dels serveis públics privatitzats de la legislatura anterior es va fer evident la manca de necessitat de l’externalització, la pressió que suporten les treballadores i la pèrdua d’estalvi econòmic”. A més, des del mateix grup municipal, apunten que “hi ha hagut un incompliment de les condicions del contracte, una manca d’avaluació de riscos i de manca protocols en cas d’assetjament sexual o situacions de violència”. És per això que diuen que “cal remunicipalitzar aquest servei com a garantia d’universalitat, qualitat en el servei i millora de les condicions laborals de les treballadores que el duen a terme.”

Revolta laboral contra la manca de control públic dels serveis d'atenció domiciliària
Roda de premsa de diversos col·lectius en defensa dels serveis públics el passat 14 de gener a Barcelona |Sarai Rua

 

Per la seva banda, a la Paeria de Lleida valoren “positivament el servei que presta l’actual empresa la qual, en el decurs del 2020, ha presentat tots els informes positius”, segons declaracions de Mariama Sall, regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030. Sobre la renúncia a la municipalització, des de la regidoria s’afirma que “el volum i tipologia de la tasca a desenvolupar, el nombre de treballadores necessàries per desenvolupar el servei i les limitacions en la contractació pública són, entre d’altres, aspectes que dificulten la municipalització d’aquest servei”, i afegeixen que “en cas que aquesta possibilitat fos viable la nostra voluntat és treballar per fer-ho possible”.

L’exemple de Lleida, on les forces polítiques favorables a la municipalització es van fer enrere, contrasta amb el de Cardedeu, al Vallès Oriental. Al passat novembre, amb el govern municipal format per ERC i la CUP, es va fer oficial la decisió de l’Ajuntament de passar a controlar de forma directa el Servei d’Atenció Domiciliària. Segons explica Laia Muñoz (CUP), regidora d’Acció Social, Habitatge, Salut i Organització, “ha estat un procés complicat, però que a l’anterior legislatura vam dir que faríem i ho hem fet”. L’edil apunta que es portava temps estudiant una possible municipalització del servei, ja que “teníem una informació opaca i enquestes poc positives sobre el servei que oferia l’empresa adjudicatària”, en aquest cas Clece. A diferència d’altres ajuntaments, com el de Barcelona, les avaluacions sobre la qualitat del servei no recauen sobre la mateixa empresa o sobre una consultora externa, sinó que es fan a través d’una treballadora municipal. Un fet que Fina Salazar, de la Plataforma SAD Catalunya, diu que “no puc entendre. No entenc com els ajuntaments es desentenen del control directe de les empreses a les quals els estan pagant milions d’euros”.

A Cardedeu s’ha assolit la gestió del servei de forma pública, però a través de Sumar, una empresa pública que gestiona serveis per diferents ajuntaments de Catalunya

Segons la regidora Laia Muñoz, “va ser complicat convèncer tots els actors, ja que els números eren difícils de quadrar, però és que un servei com aquest ha de ser deficitari. El que cal, llavors, és molta voluntat política.” Per fer-ho, a Cardedeu s’ha assolit la gestió del servei de forma pública, però a través de Sumar, una empresa pública que gestiona serveis per diferents ajuntaments de Catalunya. Tot i que Cardedeu ja compte amb una empresa pública pròpia, Cardedeu C10, van preferir que el primer any, per veure com funcionava tot, es delegués a Sumar, amb més experiència en el sector. La nova gestió del SAD, ara de forma directa, començarà l’1 de març d’aquest 2021, amb un pressupost de 160.000 €.

“Si bé és cert que la situació de Cardedeu no és la mateixa que a Barcelona, pot servir com a exemple de com començar a gestionar els serveis socials sense empreses amb ànim de lucre pel mig”, afirma Fina Salazar de la Plataforma SAD. Mentrestant, les treballadores de diferents SAD de Catalunya continuen amb contractes de menys de 20 hores a la setmana i amb sous al voltant de l’SMI, amb jornades partides que, com expliquen les seves representants, no els permeten ni buscar altres feines ni la conciliació familiar. Cal recordar, a més, que en el cas de les treballadores del SAD de Barcelona encara no han cobrat la nòmina de gener. Per denunciar aquesta situació de precarietat, la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics ha convocat una manifestació aquest dissabte 6 de febrer a la plaça Sant Jaume de Barcelona per “posar sobre la taula el model de serveis de titularitat, provisió i gestió públiques i comunitàries que defensem com a única alternativa al model mercantilista”.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU