Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Erri de Luca: "Us proposo un brindis per la llibertat de tots aquells que són a la presó per haver defensat, públicament, les seves idees polítiques"

La 'Directa' avança el pròleg "Apostrophe" de l'escriptor italià Erri de Luca, publicat al llibre 'Catalogne, la République libre. An 01' (Éditions Syllepse, 2019), coordinat per Xavier Espinet i Mariana Sànchez

Per Erri de Luca, “Catalunya és un dels tatuatges que duc sota la pell, i que només es veuen de dins”. Processat per cridar al sabotatge del tren d’alta velocitat (TAV) entre Torí i Lió, i finalment absolt, l’escriptor italià escriu ara el pròleg “Apostrophe” del llibre Catalogne, la République libre. An 01 (Éditions Syllepse, 2019), coordinat per Xavier Espinet i Mariana Sanchez, que aborda el conflicte polític a Catalunya per a un públic francès. A través de les aportacions de líders catalans empresonats, historiadors, sociòlegs, eurodiputats i activistes radiografia el moviment independentista i rastreja tant els orígens històrics com les causes de la situació actual. Erri de Luca ha mostrat en diverses ocasions el seu compromís amb el dret a l’autodeterminació del poble català i la resolució del conflicte polític. Va ser un dels signants del manifest internacional del PEN per denunciar els “càrrecs desproporcionats de sedició i rebel·lió” contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i perquè es retiressin els càrrecs i s’alliberessin immediatament els dos líders de la societat civil. També va ser una de les mirades internacionals que la Directa va incloure en el suplement amb motiu de la sentència La DefensaEl llibre es presenta el pròxim 19 de novembre a París.


Apostrophe

Catalunya és un nom de la meva geografia sentimental. Barcelona és una ciutadania que m’he concedit tot sol, com a lector, com em vaig donar també la d’Odessa, tot llegint els contes d’Isaac Babel.

Homenatge a Catalunya, d’Orwell, em feu néixer els primers sentiments polítics; em va fer veure que, si mai hagués nascut més aviat, m’hauria unit als combatents de les Brigades Internacionals. Hom pot inscriure’s a una història precedent. Hom pot allistar-se al passat.

A aquella Barcelona, bombardejada del mar estant per les naus italianes, he viatjat, amb només el salconduit de la còlera i del sentiment de la justícia.

Catalunya és un dels tatuatges que duc sota la pell, i que només es veuen de dins.

No tinc la competència per a escriure un prefaci a aquest llibre de bones raons. Només puc afegir-hi les meves raons, personals. He llegit els relats, els testimonis dels republicans de la guerra civil. He llegit la desfeta, l’exili, el garrot obscè trencant les vèrtebres del coll del condemnat. No han deixat mai de créixer, dins meu, les raons d’aquells lluitadors.

Del meu temps, recordo les grans manifestacions contra la condemna a mort de Salvador Puig Antich, el 1974. Recordo la indignació del jovent de mig món.

Torno a ser aquí, Catalunya, torno ara al teu nom, torno al mar on m’he capbussat, al mateix mar que el de la meva ciutat.

La història sagrada bateja els seus a les aigües del Jordà. Nosaltres fórem batejats amb el salobre del Mediterrani. Nosaltres som dels ports d’on salparen els nostres emigrants, i on desembarquen ara els nous viatgers de la dissort.

Avui, que se’m fa l’honor de traduir els meus llibres a la llengua catalana, se’m renova una ciutadania que em trobà ja fa molt de temps. Avui, puc dir-me hoste a la vostra taula.

Us proposo, doncs, un brindis: per la llibertat, per la llibertat de tots aquells d’entre vosaltres que són a la presó per haver defensat, públicament, les seves idees polítiques.

Erri De Luca

(traducció de l’italià de Xavier Espinet)