Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Habitar i escriure des de la casa de la colonialitat

De la necessitat de narrar-se neix aquesta compilació d’experiències creuades de migrants de l’Abya Yala i del Carib que viuen o han viscut a Europa. Un llibre-projecte-casa que reivindica la consciència del lloc (o de les posicions múltiples) que les migrants sudakes ocupen a l’Europa fortalesa. De trobar-se, d’escriure’s, de llegir-se i de saber-se menys soles.

Acá soy la que se fue és una càrrega contra tot allò normatiu i colonial. Relats, poesies, reflexions i cartes, una construcció col·lectiva i situada que fuig dels registres acadèmics, rígids o racionals. Escrits des de la ferida colonial i les vísceres, travessen diferents geografies i comparteixen estratègies de resistència que sovint es viuen en soledat. Resistències quotidianes, geopolítica i corpopolítica. Això és, el lloc d’enunciació, sempre present, que ens situa en una posició concreta dins del poder global i les relacions de poder.

Arribades, partides, el dilema de tornar o no tornar, de pertànyer a algun lloc o no, d’entendre’s a una mateixa, de silencis, de vincles forts i de famílies escollides. De moviments socials i feminismes queer/kuir, de la participació en aquests espais, de dolors, de la invisibilització i inferiorització d’allò llatí a Europa, de la burocràcia i del racisme estructural que tot ho travessa. Relats de discriminacions i (alguns) privilegis entrecreuats, no homogenis. Motxilles carregades d’exilis, d’absències, de morts… Però també d’aprenentatges intensos, d’amors i vides que han sostingut i sostenen les 25 autores del llibre.

Un exercici (més) de descolonització i desmarcació del feminisme euro i sexe-gènere centrat que deixa fora, sense anomenar moltes experiències; una construcció descolonial que relata les diferents formes d’habitar un territori tan hostil com Europa des de la identitat migrant: la que interpel·la a partir de la seva no-pertinença a un lloc i a unes condicions socioeconòmiques que la situa en la precarietat.

El llibre, resumit en una afirmació-pregunta-resposta: “Dolor, ràbia, preguntes. Qui soc? Ens parlen veus llunyanes d’altres temps”.

Article publicat al número 495 publicación número 495 de la Directa

LLIBRE

Acá soy la que se fue
Tic Tac Ediciones
225 pàgines