Convocades per les organitzacions ultradretanes Democracia Nacional (DN), Somatemps, Por España Me Atrevo, Generación Identitaria, Dolça Catalunya, la Falange Española y las JONS i la Hermandad de Antiguos Legionarios de Barcelona, més de 400 persones es van concentrar ahir al vespre davant de la seu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), al carrer de la Marina de Barcelona. Sota els crits d'”Unidad indivisible”, “arriba España siempre”, “estos son los amigos del Otegi”, “el uno de Octubre, no vais a votar” i “no son urnas, son trituradoras”, entre altres, la gent concentrada va fer onejar les banderes espanyoles davant d’una contramanifestació improvisada de més d’un centenar d’independentistes. Davant de les recomanacions de l’ANC, el grup de 150 manifestants pro referèndum van marxar en bloc per tal d’evitar la confrontació amb el grup ultradretà i unionista.
El fotoperiodista Jordi Borràs, que cobria l’esdeveniment, va patir un intent d’agressió per part d’un dels manifestants, amb un casc de moto, i també va ser blanc de diversos insults al llarg de tota la concentració. Quan el fotoperiodista va comunicar l’amenaça que al sotsinspector i cap de l’operatiu en ordre públic, Jordi Arasa, en aquell moment no va procedit a la identificació de la persona que va realitzat l’amenaça ja que, segons va argumentar al fotoperiodista, “no puc fer-ho ara”. En una segona ocasió que Borràs va demanar a Arasa que identifiqués l’ultra que l’amenaçava, el sotsinspector va dir que “si puc ho faré després”. Es desconeix si finalment es va realitzar la identificació. Hores més tard a Twitter, Borràs va identificar el pressumpte agressor com a Juan M., un locutor de ràdio conegut també per haver participat al programa de Cuatro First Dates.
El fotoperiodista Jordi Borràs, que cobria l’esdeveniment, va patir un intent d’agressió per part d’un dels manifestants, amb un casc de moto, i també va ser blanc de diversos insults
Un altre dels ultres presents a la manifestació es va dirigir a Borràs donant-li “records de Barraycoa, Alsina i de Bosch”. Javier Barraycoa és professor de la Universitat Abat Oliva i impulsor de Societat Civil Catalana, molt lligat al carlisme i membre de la Comunión Tradicionalista Carlista, amb connexions amb grupuscles neofeixistes de tot l’Estat espanyol i és un dels pensadors de les teories revisionistes del catalanisme hispànic i defensors del retorn de papers de l’arxiu català cap a Salamanca. Josep Alsina Calvés és un històric dels grups neonazis catalans. Al llibre Ultracatalunya de Xavier Casals es relata la seva trajectòria política, des de les primeres passes, i pallisses, a la clandestinitat amb Fuerza Nueva fins a convertir-se en un intel·lectual d’extrema dreta amb publicacions a portals com Tribuna de Europa o la revista ultra Nihil Obstat. El tercer a qui es referia seria, presumiblement, Josep Ramon Bosch, exmilitant del PP i expresident i cofundador tant de Somatemps com de Societat Civil Catalana.
Un fort cordó policial d’unitats ARRO dels Mossos va separar els dos grups, protegint el local de l’ANC, que es trobava tancat en aquell moment. El personal de l’ANC s’havia endut unes hores abans pràcticament tot el material que tenien a la seva seu davant la sospita d’un escorcoll policial. A la manifestació ultra, el legionari Jesús Cañada, va fer lectura d’un manifest a favor de la unitat d’Espanya i es han recordat José Millán Astray, fundador de la Legió i persona d’extrema fidelitat al dictador Franco, i també es va fer sonar sonar l’himne de la Guàrdia Civil.
En acabar la concentració, en la qual hi estava present l’excombatent de la División Azul Fernando Quintilla, es van encendre algunes bengales mentre sonava l’himne d’Espanya amb la lletra de Pemán. Un dels manifestants es va cremar i va haver de ser atès per una unitat mòbil mèdica. Unes quantes veïnes van mostrar el seu rebuig a la concentració feixista fent sonar i picant cassoles des dels balcons. Davant d’això, algunes manifestants van proferir insults cap als balcons i van amenaçar una família i els seus dos fills que anaven per la vorera.
Una persona va ser agredida amb brutalitat i diverses persones van ser intimidades amb total impunitat durant la marxa d’extrema dreta, líderada per DN
Quasi tots els manifestants van emprendre en aquell moment una marxa fins a la caserna de la Guàrdia Civil situada a pocs carrers, a la Travessera de Gràcia. Pel camí es van amenaçar i agredir algunes periodistes que cobrien la concentració, com Elise Gazengel mentre documentava una acció dels cabdills a Catalunya de DN Albert Bruguera i Juan de Haro colpejant la porta d’entrada d’un edifici residencial, i hi va haver moments de tensió i gestos amenaçadors cap a veïnes que proferien crits d'”independència” des de balcons o les voreres. Algunes dels manifestants van increpar les persones que estaven dins dels cotxes a la Travessera de Gràcia. Un d’ells va escopir a una dona i una senyora gran que estaven dins del seu cotxe. De camí cap a la caserna, algú va llençar una ampolla al carrer des d’un balcó i un gruix de manifestants va intentat trencar la porta de l’edifici des d’on, suposadament, s’hauria llençat. Un grup de periodistes que estava gravant les imatges han estat increpats i amenaçats pels ultres. En arribar a la caserna, alguns els manifestants van cridar a favor de la Guàrdia Civil i els han aplaudit sota la mirada dels agents, que els han fotografiat i, alguns, els han agraït la manifestació i sumat als seus càntics.
Un jove vianant va ser agredit amb una forta bufetada per un dels integrants de la concentració ultra, que portava una samarreta de l’organització internacional neonazi d’origen rus Misanthropic Division, molt activa a internet. Un grup el va perseguir corrent pel carrer d’en Grassot durant uns metres i fou agredit de nou. Els cossos policials que estaven a la zona en aquell moment no van intentat aturar l’agressió, i van haver de ser altres manifestants els que van frenar els feixistes que estaven pegant el jove. La concentració es va traslladar, de nou, fins a les portes de l’ANC on es van cremar diverses estelades i es va tornar a amenaçar la premsa que gravava el moment mentre algunes manifestants cridaven “ja teniu la imatge que voleu, oi?”.
