El passat 23 de gener, l’Ateneu la Pua de Santa Eulàlia, ubicat al número 33 del carrer de la Unió d’aquest barri de l’Hospitalet de Llobregat, complia tres anys des de la seva okupació. Tanmateix, el regal d’aniversari que va rebre no s’adequava a l’alegria amb què han tirat endavant el projecte durant els darrers anys les seves impulsores. El Jutjat de primera instància número 2 havia decretat per l’endemà el desallotjament de l’espai, i les membres del col·lectiu van decidir convocar el veïnat i els seus cercles de suport per fer front a l’amenaça.
“Vam organitzar un esmorzar popular i, a banda de persones solidàries, no va venir ningú més”, afirmen dues de les membres de l’assemblea que gestiona aquesta antiga sucursal bancària. “La Pua, Bankia mata” és el lema de la campanya que han engegat per denunciar una situació que consideren injusta: “A l’Hospitalet necessitem espais i no n’hi ha, tot està absorbit per l’Ajuntament i la seva xarxa clientelar”.
“La Pua, Bankia mata” és el lema de la campanya que s’ha engegat des del col·lectiu que gestiona l’espai per denunciar una situació que considera injusta
Aquell mateix dia van voler deixar clar que, per molt que els facin fora portaran les seves activitats allà on faci falta. Després de beure uns sucs i menjar uns dolços per agafar energies, es van desplaçar fins a una oficina de Bankia en funcionament i, davant la incredulitat de treballadores i clientela, van desplegar al seu interior les peces de roba de la botiga gratuïta que durant tot aquest temps han posat a disposició del barri. Des d’aleshores continua la tensa espera, però això no els ha fet restar de braços plegats: “Continuarem obrint l’espai i, si ens fan fora, en cercarem un altre”, asseguren sense perdre el somriure.
Ampliant el llegat de l’okupació
L’Hospitalet de Llobregat és un municipi de més de 250.000 residents, amb una densitat de població de més de 50.000 habitants per quilòmetre quadrat i una llarga trajectòria de lluites veïnals, obreres i socials, de vegades silenciades, si no eclipsades, per la llarga ombra de la veïna Barcelona: “hi ha una barrera mental de la ciutat perifèrica, a la gent de Barcelona li costa molt venir aquí”, apunten amb recança membres de la Pua.
Durant les darreres dècades, la ciutat ha comptat amb un incipient moviment okupa, que ha estès sense aturador múltiples experiències d’autogestió a tots els barris de la ciutat. Centres socials com El Bloke, La Vaqueria, La Lokeria o el CSO l’Òpera, que va situar la seva seu en els antics estudis de Televisió Espanyola (TVE), van dinamitzar el teixit cultural i associatiu de la ciutat en paral·lel als escàndols urbanístics d’un consistori que –avui dia– segueix governat pel PSC.
Centres socials com El Bloke, La Vaqueria, La Lokeria o el CSO l’Òpera han dinamitzat el teixit cultural i associatiu de la segona ciutat de Catalunya
Una bona mostra d’aquest llegat és el documental Entrevies. Okupas en l’Hospitalet que repassa els 25 anys d’història del moviment okupa a la ciutat, fortament influenciat per les idees i pràctiques llibertàries. Si bé és veritat que els darrers anys no han estat els més prolífics pel que fa a noves okupacions, actualment l’Hospitalet compta amb diversos d’aquests espais, com ara l’Astilla, El Pahtio o la Lokomotiva, projectes amb diferents orígens i tarannàs que mantenen viva la flama d’un moviment en continua transformació i resistència.
Caixes fortes buides, botiga gratuïta plena
“La gent del barri potser no s’ha implicat molt en la gestió, però sí que han fet ús de l’espai. El fet d’estar a peu de carrer facilita generar vincle i relacions amb el veïnat”, valoren des de l’Ateneu la Pua. “Molta gent entra i no sap que és un espai okupat, no hi ha hagut la barrera que normalment es genera”, expliquen mentre asseguren orgulloses no haver tingut cap problema amb les comunitats de veïnes i els comerços de l’entorn.
Vista des del carrer, l’àmplia vidriera de la planta baixa que acull l’Ateneu la Pua convida a entrar. Un cop traspassat el primer accés, ens trobem taquilles per deixar objectes i una doble porta amb detector de metalls –ara inutilitzat–, herència d’un passat molt diferent. Els vestigis de l’antiga oficina de Caja Madrid, que va estar un lustre abandonada fruit de l’absorció d’aquesta entitat per part de Bankia, segueixen subtilment presents. Tot i que les okupants afirmen que l’entitat va deixar deutes amb la comunitat de veïnes del bloc on s’ubica, no van abocar esforços en endur-se gaire cosa. El despatx del director de la sucursal conserva la moqueta, de la mateixa manera que encara hi ha dues grans caixes fortes tancades, però de ben segur buides.
L’okupació va ser una iniciativa de l’extinta Assemblea Llibertària de Santa Eulàlia, que va aconseguir atraure al projecte persones provinents d’altres moviments de la ciutat, com ara l’assemblea del 15-M. “Vam pensar que Santa Eulàlia podia ser un bon barri perquè hi havia pocs col·lectius i creiem que hi faltava lluita”, afirmen les activistes, mentre bromegen recordant el dia que van entrar-hi per primer cop: “havíem pensat en un altre lloc, però ens vam adonar que la porta de la sucursal estava oberta, potser perquè prèviament havien robat tot el coure que hi havia, i ho vam veure clar”.
A partir d’aquell moment van instal·lar-hi la Biblioteca Quico Sabaté, la botiga gratuïta, una taula de ping-pong i altres incentius per dinamitzar el que van anomenar “espais de trobada”, on joves i adults han trobat cabuda tot aquest temps. Després van venir les classes de guitarra, els cine-fòrums, els tallers de kung-fú, de costura, les presentacions de llibres, els concerts, les jornades de hacktivisme i els seminaris d’aprenentatge de ciències per a nenes de primària. Uns anys de vida que passi el que passi no seran en va.
Després d’un primer arxivament de la causa penal i la posterior obertura del procediment civil contra els “ignorats ocupants”, el judici es va celebrar sense la presència de cap membre del col·lectiu: “diuen que no ens hivam presentar, però ni ens van avisar ni vam tenir dret a defensar-nos”. Processalment les membres de l’Ateneu la Pua de Santa Eulàlia estan en un carreró sense sortida, però elles tenen clara la seva escapatòria: persistir en què l’Hospitalet de Llobregat segueixi sent una ciutat que bategui amb un ritme propi i rebel.
