La setmana passada es presentava a Perpinyà l’associació UNIM, impulsada pel músic i activista cultural Raph Dumas, la mestra Laia Casals i l’advocat Mateu Pons-Serradeil. L’objectiu és reivindicar una major presència de la llengua catalana a les emissions de la cadena de televisió pública France 3.
Per a contextualitzar aquesta iniciativa, cal explicar la raó de ser de la cadena France 3, que forma part de l’empresa France Télévisions, l’ens que gestiona la televisió pública a l’Estat francès. Tal com explica la mateixa presentació de la cadena al web de l’empresa, France 3 “és una cadena de proximitat nacional amb vocació regional i local. Associa els grans gèneres televisius a una programació de proximitat, al cor de la vida de les regions”.
France 3 es defineix com “una cadena de proximitat nacional amb vocació regional i local. Associa els grans gèneres televisius a una programació de proximitat, al cor de la vida de les regions”
Céline Llambrich, periodista a France 3 i representant sindical al seu comitè d’empresa, defensa la importància dels programes de proximitat, apuntant l’enorme èxit que tenen pel que fa l’audiència i la important demanda per part de la població. Explica, a més, que “l’audiovisual públic a l’Estat francès fou el primer a proposar televisió de proximitat. Actualment, l’aposta pública en aquest sentit ha disminuït notablement i han aparegut cadenes privades que proposen una programació de proximitat. Avui en dia, l’audiovisual públic és a la cua”.
Actualment, France 3 Pays Catalan, la desconnexió local de la cadena a Catalunya Nord, emet set minuts de telenotícies diaris en francès cada vespre de dilluns a divendres i set minuts de telenotícies en català només els dissabtes al vespre. A més, cada tres setmanes s’emet per a tota la regió Occitània, el programa Viure al país, que dura 26 minuts i és en llengua catalana. Cal remarcar que en el cas que hi hagi notícies importants a escala estatal, el programa salta de la graella i no s’emet, un fet que “passa molt sovint”, segons Llambrich.
Sigui en català o en francès, les dificultats per a veure la desconnexió local són importants. Es calcula que tan sols un 60% de les teleespectadores, les que tenen una connexió a través de la TDT, poden veure amb normalitat les emissions fetes des de Perpinyà. En canvi, el 40% restant, els que fan servir televisió per cable, no poden veure de cap manera la desconnexió local. En el seu cas, no tenen accés als informatius en català dels dissabtes i han de conformar-se a veure’ls en occità, ja que en el cas d’aquesta llengua s’ha accedit a posar els mitjans per fer-ho possible. El problema és que la Direcció no va voler finançar, tal com estava previst, un canal propi per a cada una de les possibles desconnexions. “Fa anys que ho demanem i ens diuen que no és possible per raons econòmiques”, es queixa la periodista de France 3. Els canals previstos per fer possibles aquestes desconnexions territorials han estat venuts a les cadenes de televisió privades.
Si comparem aquestes xifres amb la d’altres llengües regionals, veiem que la diferència és notòria. A Còrsega el temps d’emissió en cors és 100 cops superior. A la mateixa Occitània, hi ha deu vegades més de temps d’emissió en occità que en català. Llambrich denuncia que “sempre ha existit un menyspreu enorme” respecte a la llengua i la cultura catalanes. Al seu torn, Sebastià Girard-Figueres, periodista també a France 3, afirma que “el fet de dependre de caps que viuen lluny d’aquí, fa que sovint no entenguin res del que difonem i per tant, desconfien”.
A Còrsega el temps d’emissió en cors és 100 cops superior. A la mateixa Occitània, hi ha deu vegades més de temps d’emissió en occità que en català
Aquesta manca d’autonomia es manifesta de manera gràfica en el fet que, fins i tot l’electricitat dels estudis de Perpinyà està pilotada des dels estudis de France 3 a Montpeller, però en el quotidià de la cobertura de l’actualitat es manifesta de moltes maneres diferents. “Tot està centralitzat, hi ha molt poca confiança en els equips i el poder de decisió cada cop s’allunya més”, rebla Girard-Figueres, que explica que durant l’hivern passat es va prendre la decisió de començar a tancar redaccions locals. Paradoxalment, redaccions com la de Perpinyà o Baiona són més nombroses i més difícils de tancar pel cas particular del cas del català i el basc, llengües que no corresponen a cap regió i que, proporcionalment, abasten una part molt petita de la població de l’Estat. Aquest fet fa que el percentatge de treballadors sigui més important en relació a altres llengües que tenen àmbits territorials molt més grans.
Céline Llambrich apunta que, com a possible alternativa de futur, es podria mirar cap al recent projecte de creació d’una cadena impulsada conjuntament per France 3 Aquitaine i la televisió pública basca, que emetrà en basc, occità i francès i a través de tots els dispositius tècnics possibles. Un model que també es podria aplicar a la situació del català amb TV3 i France 3 Occitanie i que demostra que també es podrien buscar solucions per a la presència del català a France 3.
En aquest sentit, l’associació UNIM pretén dignificar i normalitzar la presència del català a la televisió pública regional. Defensen la importància de tenir espais on el català sigui normalitzat com a llengua útil i de socialització, uns espais que en l’àmbit televisiu han anat minvant els darrers anys.
Mateu Pons-Serradeil, un dels impulsors d’UNIM afirma que “ja n’hi ha prou d’aquest menyspreu. Els habitants d’aquí paguen els mateixos impostos que la resta i per tant, exigim el mateix servei, que a més és públic”. Per a fer-ho possible, pretenen fer créixer l’associació aconseguint més adherits per a defensar les seves reivindicacions. “D’aquí a un mes, quan hàgem crescut un poc, escriurem a Delphine Ernotte -presidenta de France Télévisions- per a demanar-li que respecti els principis de France 3. Si no respon o no hi està d’acord, iniciarem un procés judicial al Tribunal Administratiu de París”.
