Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El Front contra la LGBTIfòbia de la Safor-Valldigna ret homenatge al jove assassinat Javier Abil

/ Arxiu

Eren quasi les set de la vesprada del dissabte quan un grup persones –provinents de diferents moviments populars de la comarca i convocades pel Front contra la LGBTIfòbia de la Safor-Valldigna– es van reunir a la plaça del Prado per iniciar una passejada que travessaria els carrers més cèntrics de la capital, abarrotats per un bullici d’ànimes. “Prou LGBTIfòbia, cap agressió sense resposta”, resava la pancarta que encapçalava la processó i que suscitava l’atenció de les vianants, algunes de les quals s’aproparen tímidament a preguntar què volien dir aquelles inicials. La cercavila i l’enganxada de cartells contra la LGTBIfòbia contrastava per complet amb l’ambient festiu i consumista del cap de setmana a una ciutat, a més, poc acostumada a la transgressió dels codis conservadors establerts. Finalment, les manifestants van arribar a la plaça Major on s’havia convocat la concentració contra la LGTBIfòbia i l’homenatge a Javier Abil, assassinat el 2014.

A l’acte, hi havia les familiars de Javier. La seva mare Mercedes va ser rebuda entre abraçades de complicitat i emoció per les assistents. Poc després, durant la lectura del manifest, el Front va posar l’accent en recuperar i mantenir la memòria de Javier Abil, pel que, entre altres, va exigir a les institucions locals una plaça o carrer dedicat, on es detallara que havia estat víctima de l’homofòbia. D’altra banda, van denunciar la falta d’actuació i suport per part de l’Ajuntament gandià i del moviment LGBTI local cap a les familiars de la víctima de l’agressió homòfoba més greu succeïda a la comarca. Les reivindicacions del Front també exigiren mesures actives i polítiques contundents per garantir els drets de les persones LGBTI i contra la fòbia. En acabar les reivindicacions, es va realitzar un canvi de nom simbòlic –que posteriorment la policia local va obligar a retirar–, de plaça Major a plaça Javier Abil. Una familiar de la víctima i sa mare agafaren el micròfon per demanar, amb emoció i ràbia, memòria i justícia.

El Front va posar l’accent en recuperar i mantenir la memòria de Javier Abil, pel que, entre altres, va exigir a les institucions locals una plaça o carrer dedicat, on es detallara que havia estat víctima de l’homofòbia

Després de l’emotiu homenatge, un grup d’unes trenta persones es desplaçaren cap al barri República Argentina amb la intenció de realitzar una acció de resposta a una agressió homòfoba. Una setmana abans, dos joves van ser expulsats d’un bar del barri per besar-se. L’acció va consistir en omplir el local de persones del mateix gènere besant-se davant del propietari, que havia reaccionat de manera homòfoba dies abans. A continuació, es va corejar el lema “cap agressió sense resposta” i algunes de les manifestants –amb el permís de l’amo– penjaren un cartell amb la consigna “estima com vulgues” al cristall d’entrada del bar.
Javier Abil, un deute en la memòria

Javier Abil Orpegui, nascut el 1969, natural del Grau de Gandia, va ser assassinat el 5 de maig de l’any 2014 a la seua localitat. Abil, després d’una nit de festa amb els seus assassins, es va insinuar a un d’ells que, tot seguit i de manera sorprenent, li va assestar nombroses punyalades fins posar fi a la seua vida. Més tard, va ser esquarterat i soterrat a un paratge de Pego. Un mes després, un dels assassins va decidir confessar el crim i indicar on es trobava el cos i dos anys després, tres d’ells, considerats còmplices, van ser condemnats a un any i pocs mesos de presó per haver confessat. L’únic autor confés, Aivaras Franskiavicius, finalment en complirà quinze. Es tracta d’una condemna reduïda perquè la seva defensa va presentar un recurs en què demanava retirar l’agreujant d’homofòbia, que sumava un any i tres mesos més de condemna, i que va ser finalment acceptat i reflectit a la sentència en ferm del 17 de novembre de 2016, tot i l’intent de la família per impugnar el recurs.

L’únic autor confés, Aivaras Franskiavicius, finalment en complirà quinze. Es tracta d’una condemna reduïda perquè la defensa va aconseguir que es retirés l’agreujant d’homofòbia

En aquest sentit, qui redacta la sentència en primera instància, datada en juny de 2016, va deixar per escrit els dubtes estiguessin davant la mort d’una persona per ser homosexual, tot incitant que la defensa de l’assassí presentara el recurs de desgreuge a l’homofòbia: “Cierto que esto pudo ser el desencadenante del desgraciado suceso. Pero no parece más que la muerte de una persona que era homosexual; no parece que estemos ante la muerte de una persona por ser homosexual ni está acreditado motivo de odio alguno por parte de Aivaras hacia Javier, con el que estuvo tomando copas y en el coche del cual se montó para seguir bebiendo. Parece que una mala interpretación de una acción de Javier obtuvo una respuesta exagerada fatal para su vida. En cualquier caso, el Jurado entendió concurrente la agravante y debe ser respetado, teniéndose en cuenta en la determinación de la pena».

Fragment de la sentència de juny del 2016 en què posa en dubte que es tracti d’un assassinat homofòbic |Arxiu

 

Un dels factors que possiblement ajudaren a invisibilitzar el fet homofòbic, a banda de la possible falta de formació i sensibilització del sistema judicial en aquest tema, va ser el tractament informatiu. L’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat, va analitzar el seguiment que havien fet del cas els mitjans locals durant l’any 2014. L’article “L’homofòbia no mereix un titular?” destaca la poca visibilitat o invisibilització, tant en premsa escrita com en ràdio, de l’homofòbia a titulars, subtitulars i cossos de les peces periodístiques. A les conclusions de l’article s’extrau la “manca de consciència que hi ha respecte a aquest tipus de violència ja que no es valora l’homofòbia com a element informatiu rellevant”. Per altre banda, el periodista saforenc Vicent Canet, i activista pels drets del col·lectiu LGBTI, en un article d’opinió recent expressa que, possiblement, si els mitjans i el moviment LGBTI local hagueren abordat el greuge de l’homofòbia amb la importància que mereixia, “potser estaríem davant d’un altre escenari i d’una societat més conscient”.

“Jo ja no crec en la justícia”, sentencia desolada la mare de Javier Mercedes Orpegui. “Després de com m’han tractat i de la condemna que li han posat als assassins, ja no hi puc creure”

“Jo ja no crec en la justícia”, sentencia desolada la mare de Javier Mercedes Orpegui. “Després de com m’han tractat i de la condemna que li han posat als assassins, ja no hi puc creure. I encara he de veure com tres d’eixos assassins estan ja al carrer, després del que li han fet al meu xiquet”. Mercedes fa anys que lluita pel cas del seu fill, esgotada per moltes raons, encara creu que la sentència hauria d’haver estat un altra i que no s’ha fet vertadera justícia amb Javier. “Quan va eixir el recurs per llevar l’agreujant d’homofòbia no vaig poder seguir, no podia més, m’he endeutat molt per pagar l’advocat i totes les despeses judicials i damunt els assassins es van declarar insolvents. Ha sigut un procés molt llarg i dur per a mi, en el que m’he sentit molt sola i desemparada per la societat i les institucions”, relata encara molt apesarada.

La mare de Javier Abil, Mercedes Orpegui, relata que “ha sigut un procés molt llarg i dur per a mi, en el que m’he sentit molt sola i desemparada per la societat i les institucions” |Paula Duran

I és que el cas de Javier Abil també va estar totalment abandonat per part de l’Ajuntament de Gandia. “El moviment LGBTI va fallar, sí, però l’Ajuntament també podria haver fet molt més. Tenien marge de moviment, podien haver pressionat a nivell judicial, personar-se com a acusació o, fins i tot, haver demanat mesures més contundents contra els assassins i còmplices, i no va fer res”, denúncia Dani, membre del Front contra la LGBTIfòbia de la comarca. El Front critica les declaracions buides de contingut de l’Ajuntament gandià en relació a aquest tema, així com les campanyes centrades en fomentar el turisme LGBTI. “Des d’un punt de vista polític és molt lamentable que l’únic que hagen tocat sobre temes LGBTI és el turisme, que nosaltres critiquem perquè busca traure-li rèdit econòmic a la dissidència sexual, mentre que realment no estan fent res per acabar amb la discriminació i l’opressió que patim”, recrimina l’activista.
Teixir i fer Front a la LGBTIfòbia

Fa unes setmanes va nàixer el col·lectiu Front contra la LGBTIfòbia de la Safor-Valldigna, conformat per diverses persones del moviment LGBTI i del moviment popular comarcal. Amb la convocatòria i l’homenatge de dissabte, el col·lectiu ha donat el tret d’eixida per consolidar-se com un actor polític més. Fruit d’un procés de reflexió i anàlisi del moviment per l’alliberament sexual i de gènere comarcal, les integrants del Front conclogueren que està “totalment institucionalitzat, no participa del moviment popular, no té unes reclames trencadores, ni una visió política amb la que nosaltres estiguem d’acord, així com tampoc analitza la nostra opressió, sinó que pretén, simplement, una normalització falsa”, sosté Dani.

Un dels fets que més critica el Front és la poca pressió pública que es va fer per fer visible l’agreujant d’homofòbia com a mòbil de l’assassinat que, fins i tot, posteriorment seria desestimat

La creació d’un col·lectiu LGBTI combatiu, que analitzara l’opressió des d’una òptica feminista, era una assignatura pendent a la comarca, “però el detonant ha estat el cas de l’assassinat de Javier Abil, perquè el moviment que existia fins llavors va fallar. Ni es va posicionar, ni va reivindicar res, ni va acompanyar la família”, assenyala el jove. Un dels fets que més critica el Front és la poca pressió pública que es va fer per fer visible l’agreujant d’homofòbia com a mòbil de l’assassinat que, fins i tot, posteriorment seria desestimat. “Si realment tinguérem un moviment LGBTI com toca, el primer que s’haguera fet en veure que hi ha un assassinat homòfob a la comarca és mobilitzar-se, fer alguna cosa, perquè és un cas especialment greu”, destaca.

En acabar les reivindicacions, es va realitzar un canvi de nom simbòlic de plaça Major a plaça Javier Abil |Paula Duran

 

Com a línies d’actuació, el Front s’ha proposat respondre a les agressions de la comarca, tant perquè tinguen visibilitat com per aconseguir una resposta pública i política. Pel que fa als objectius, el col·lectiu vol continuar formant part del moviment popular comarcal: “entenem que no té sentit un moviment LGBTI que s’aïlle en tractar, potser, casos concrets d’homofòbia, quan la situació que patim a nivell comarcal és per problemes estructurals i qui realment està generant alternatives a això és el moviment popular”. Així mateix, afirmen que un altre objectiu és fer una pressió externa a les institucions per tal de provocar el debat públic i perquè es tinguen en compte les seues reivindicacions.

En aquesta línia, uns dies abans de l’homenatge, l’Ajuntament de Gandia i certs partits polítics penjaren el cartell de l’homenatge a les seues xarxes socials, convocant a l’acte sense haver contactat abans amb les organitzadores. “No anàvem a permetre que s’ho apropiaren amb comunicats que li restaven el caràcter polític a la convocatòria, i com sabem el funcionament històric de les institucions, que ha estat fagocitar els moviments socials i apropiar-se’ls, llavors férem un comunicat explicant-ho i mostrant la nostra posició. Arran d’això, ens han demanant explicacions de manera individual i ens han pressionat per a què llevem el comunicat i acceptem el suport de l’Ajuntament”, relata Dani. “Estaven acostumades a tindre un moviment LGBTI totalment institucionalitzat i açò els ve de nou. Però la nostra línia política és clara: criticarem, entre moltes altres coses, el paper de les institucions i, clar, això és el que realment els incomoda perquè es farà públic i visible que realment no han fet res per la nostra seguretat i pels nostres drets”, conclou l’activista.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;