Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Incertesa entre el veïnat de les Corts per un possible canvi d'usos en l''hotel del bisbat'

Entrada de la zona d'obres de la futura residència, a les Corts, actualment aturades per manca d'un permís / Victor Serri

Bona part del veïnat del barri barceloní de les Corts du temps mobilitzat contra els plans de l’Arquebisbat de Barcelona de construïr, en una finca seva, el que oficialment ha de ser una residència per a investigadores, però que les veïnes temen que es pugui acabar convertint en un “hotel encobert”. Des de la passada legislatura municipal, la institució eclesiàstica compta amb permís municipal per aixecar aquesta nova residència, mitjançant l’aprovació d’un Pla Especial Urbanístic. Ara, l’Arquebisbat de Barcelona hauria demanat de manera informal a l’Ajuntament canviar de nou els usos del projecte. Així ho apunten fonts de la plataforma No Hotel del Bisbat, que indiquen que han tingut coneixement d’aquesta nova maniobra de l’arquebisbat en una recent reunió amb l’Ajuntament de Barcelona, i també se’n va parlar en l’últim plenari del districte de les Corts, celebrat el passat dijous, 4 de maig, però no han pogut aclarir gaire més de les noves intencions del titular de la finca. Els usos previstos en la qualificació actual són religiosos i d’investigació, i des del col·lectiu veïnal contrari al projecte es recalca que qualsevol ús diferent d’aquests hauria d’implicar una nova modificació del pla especial urbanístic, a part de l’aplicació de nous requisits per a complir la normativa. Les veïnes contràries al projecte sempre han sospitat que, amb l’argument d’un lloc d’acollida per a investigadores i professorat universitari, es vulgui alçar de manera encoberta un nou hotel al barri obert a tota mena d’hostes sense cap filtre, un extrem que des de l’arquebisbat de Barcelona sempre s’ha desmentit.

Al marge de la qüestió dels usos, des de la plataforma veïnal No Hotel del Bisbat s’insisteix en el fet que el problema del projecte es troba en “l’atac, urbanístic, ecològic i de mobilitat per al barri” que suposaria l’execució d’un edifici d’aquestes dimensions per part de l’Arquebisbat de Barcelona. El punt de conflicte es troba en un recinte propietat de la Fundació Sant Josep Oriol –controlada per l’Arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa– que abraça l’illa dels carrers de Joan Güell, de Galileu i del Remei, al nucli antic de les Corts, on aquesta fundació gestiona des de fa anys una residència sacerdotal i un edifici catalogat contigu, avui sense cap ús. És aquest edifici, juntament amb el seu jardí, el què l’arquebisbat vol cedir durant 50 anys a una empresa privada perquè hi construeixi i gestioni una residència d’investigadores, a canvi de rebre un cànon anual.

El projecte inicial comptava amb sis plantes i 115 habitacions, però aquesta volumetria s’ha reduït q quatre plantes i dues més enretirades

Segons el que està contemplat en l’actual Pla especial que regula la finca, l’empresa podria rehabilitar l’edifici antic i convertir-lo en un bloc de sis plantes just on ara hi ha el jardí, on s’ubicaria la residència, que segons el projecte inicial comptava amb sis plantes i unes 115 habitacions. L’any passat, a través de la mediació de l’Ajuntament, es va acordar una reducció a quatre plantes, més dos àtics enretirats respecte a la façana prevista al carrer de Galileu, una retallada que el veïnat opositor qualifica d'”insuficient”. L’immoble està protegit amb una fitxa de catàleg que afirma que els jardins que l’envolten s’han de mantenir, però des de la plataforma s’afirma que “el que fa pla especial és agredir el patrimoni, fent desaparèixer part del jardí i tapar la façana de la residència de sacerdots sense respectar el patrimoni”. També es considera que la volumetria de l’edifici és “molt agressiva”, en aquesta part antiga del barri, i que l’afluència d’un nombre de nous residents com el contemplat en el projecte provocaria un problema de mobilitat inassumible en la zona de carrers estrets on s’ubica, ja que no “es disposa d’un pla de mobilitat ni es preveu la construcció d’un pàrquing”.

Un grafiti crític amb els plans econòmics del bisbat en una de les tanques que perimetren el solar on es vol construir la residència |Arxiu

 

En principi, la cessió de l’espai semblava destinada a l’empresa Resa, un grup que es defineix com a líder en la gestió d’allotjaments universitaris. A l’Estat espanyol, Resa compta amb 32 residències d’estudiants i també disposa d’allotjaments de curta durada per a membres de la comunitat educativa: professores, investigadores, acadèmiques i científiques que participin de congressos… Resa ja gestiona una residència al carrer de l’Hospital de Barcelona on, tal com denuncia des de la plataforma No Hotel del Bisbat, qualsevol persona pot fer una reserva, sense que es demani cap requisit que acrediti la seva condició acadèmica, ja que es publicita a través de diversos portals web de cerca d’allotjament, com ara Booking.

En principi, la cessió de l’espai semblava destinada a l’empresa Resa, un grup que es defineix com a líder en la gestió d’allotjaments universitaris

Tot i que el possible canvi d’usos que ara pot plantejar l’arquebisbat deixa a l’aire que sigui aquest grup empresarial qui finalment gestioni el projecte. L’arquebisbat va iniciar les obres fa un mes, però les han hagut d’aturar per manca d’un dels permisos. La por de la plataforma No a l’Hotel del Bisbat recau en el fet que l’Arquebisbat, per molt canvi d’usos que vulgui executar, ja té llicencia per fer una residència d’investigadores i un cop pugui reprendre les obres comenci a construir de nou. “Creiem que és totalment irregular seguir amb les obres, ja que l’estructura per a un altre projecte pot no tenir res a veure”, conclou un membre del col·lectiu.


Mediació fallida entre veïnes i arquebisbat

Un portaveu de la plataforma No a l’Hotel del Bisbat assenyala que, des del grup veïnal, s’ha intentat establir diàleg contínuament tant amb l’arquebisbat com amb l’Ajuntament de Barcelona, però en cap dels casos s’han sentit ni “representades per l’Ajuntament” ni “escoltades per l’actual arquebisbe, Juan José Omella”, el qual va recollir una carta amb moltes de les demandes veïnals “però n’ha fet cas omís”. “Demanem un diàleg real, no una mediació… Urbanisme i Arquebisbat han presentat un projecte final sense incloure cap de les peticions de les veïnes”, assenyala aquest portaveu, que considera que això “no és un diàleg doncs no hi ha cap cessió que respongui a les peticions de les veïnes”.

Segons denuncia el col·lectiu opositor, l’Arquebisbat va deixar de presentar-se a les trobades i, per la seva banda, també són crítics amb l’Ajuntament, pel fet que en una de les audiències públiques del districte es va demanar l’organització d’una votació popular per consultar a les veïnes si consideraven que l’Ajuntament hauria de parar aquest projecte i el Govern municipal s’hi ha negat. Fonts del districte de les Corts, apunten que no és possible sotmetre a consulta veïnal allò que està aprovat i amb els permisos en regla.

Des de la plataforma es creu que el barri ha demostrat clarament que el veïnat està en contra del projecte tal com està establert i que “el govern ha de fer alguna cosa. I més aquest govern que duia en el seu programa el tema de les votacions populars i per coherència hauria de tenir en compte aquestes coses”, afegeix una veïna. Opinen a més que l’Ajuntament ara té un element amb el qual aturar el projecte si es confirma el canvi d’usos, doncs “l’Arquebisbat necessitarà la seva signatura i ja no podrà excusar-se dient que té les mans lligades per una decisió de l’anterior executiu”.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;