A primera hora del 30 de juny de 2013, exactament un any després que l’islamista Mohammed Morsi hagués pres possessió com a president d’Egipte, una multitud de persones va començar a inundar els carrers del Caire i altres ciutats del país per exigir la immediata dimissió del mandatari dels Germans Musulmans com a cap d’Estat.
A escassos dos quilòmetres d’una plaça Tahrir que s’havia convertit de nou en un dels catalitzadors dels anhels de canvi de les egípcies, un petit grup de periodistes es preparava per allò que havia de venir en un pis ample i ben il·luminat situat al barri cairota de Dokki. Convençudes d’estar fent allò correcte, havien decidit inaugurar aquell 30 de juny el que s’acabaria convertint en un dels mitjans independents de referència al país: Mada Masr.
“Estàvem segures que el 30 de juny tindria lloc al país alguna cosa gran que conduiria a una transformació política profunda, i volíem ser capaces de presenciar-ho, de manera que vam decidir que era el moment de treure el mitjà”, ens explica la seva directora, Lina Attalah. I amb certa ironia, afegeix: “Crec que ho vam encertar”.
L’endemà d’esclatar les protestes, les forces armades van fer un pas endavant i van emetre una declaració en què donaven un ultimàtum de 48 hores al govern i a l’oposició per accedir a les demandes de les manifestants. Finalment, la nit del 3 de juny, amb el termini exhaurit, l’aleshores cap de l’exèrcit i actual president, Abdel Fattah al-Sisi, va anunciar que Morsi acabava de ser deposat. El cop d’estat s’havia consumat i Egipte tornava a quedar del tot atrapada a les urpes de la dictadura militar que encara hi governa.
“En aquell moment molts mitjans de comunicació privats van començar a adoptar un discurs en contra dels Germans Musulmans”, explica Attalah. “La nostra posició era crítica amb l’autoritat dels Germans Musulmans però al mateix temps això no es traduïa –a diferència de la resta de mitjans– en un suport als militars”.
La posició crítica i independent que Mada Masr va decidir adoptar ha xocat amb la contundent repressió del règim
Aquesta posició independent i crítica que Mada Masr va decidir adoptar des del dia del seu llançament ha xocat frontalment amb la contundent repressió del règim d’al-Sisi, sota el qual els drets i les llibertats s’han anat encongint a marxes forçades.
Així, el 24 de maig de 2017, gairebé tres anys després de veure la llum, el govern egipci posava el seu focus sobre Mada Masr amb l’objectiu de fondre’l a negre.
“Aquell dia estàvem treballant com sempre, però vam començar a tenir problemes per accedir al web i pujar-hi contingut”, recorda Attalah. “El primer que vaig pensar va ser que hi havia un problema amb internet, però les nostres lectores van començar a informar a través de les xarxes socials que el web estava bloquejat. Vam fer algunes proves tècniques i ens vam adonar que la pàgina estava sent atacada”.
Mada Masr estava patint el que es coneix com a injecció de paquets, un atac informàtic en què una autoritat desconeguda interfereix en la connexió virtual que estableix una usuària amb el mitjà quan intenta entrar a la seva pàgina web. L’objectiu és interrompre’n la comunicació, fins al punt d’arribar a impedir del tot l’accés al web.
“Al principi estàvem preocupades per si hi hauria altres mesures després del bloqueig, i fins i tot vam decidir marxar de l’oficina durant alguns dies”, comenta la directora del mitjà, “però a la vegada vam apostar per avançar en una direcció clara: d’una banda, treballant
i publicant amb normalitat; de l’altra, resistint el bloqueig a través de campanyes públiques [de conscienciació] i a través del camí jurídic, que ens va portar a impugnar el bloqueig i a emprendre una causa contra el govern”. Però aclareix: “Encara n’esperem el veredicte”.
La decisió de continuar treballant implicava publicar en una pàgina que, sovint, no existeix a ulls de la majoria de lectores
La decisió de continuar treballant implicava publicar en una pàgina que, sovint, no existeix a ulls de la majoria de lectores egípcies, una situació que dificulta la feina del mitjà: “Abans, constantment ens fixàvem en qui ens llegia, com podíem augmentar l’audiència i fer-la participar més. Però després del bloqueig ni tan sols podem saber quantes persones ens visiten”, es resigna Attalah. “Moltes vegades, les lectores que intenten accedir al contingut no saben com fer-ho i desconnecten”, la qual cosa “afecta l’entusiasme” d’unes periodistes “que es desmotiven quan publiquen contingut que la gent no pot llegir”.
“Egipte no coneixia la pràctica de bloquejar webs abans i, per tant, les usuàries no tenien les habilitats per esquivar la censura en el seu ús habitual d’internet”, explica en el seu darrer informe Mohammed El Taher, investigador de l’Associació egípcia per a la Llibertat de Pensament i Expressió (AFTE). “Alguns països àrabs tenen una història de bloquejos que ha portat els seus ciutadans a adquirir habilitats per fer-hi front”, continua.
Creuada contra la informació
Mada Masr va ser un dels primers mitjans atacats per la censura de l’Estat, però darrere seu s’ha produït una onada de bloquejos que actualment ja afecta 496 pàgines web, d’acord amb les darreres estimacions de l’AFTE.
Segons aquesta associació, la majoria de webs bloquejades són pàgines de notícies. L’AFTE apunta que la legislació antiterrorista, l’Estat d’emergència en vigor des de 2017 i les normes que regulen el sector de les telecomunicacions ofereixen una coartada legal per a justificar l’ofensiva del govern, però a la vegada argumenta que les llibertats recollides a la Constitució del país haurien de prevaldre.
“La pràctica del govern egipci iniciada el maig de 2017 dona continuïtat a la voluntat política de les autoritats d’imposar el seu control sobre l’espai públic i sobre les diferents plataformes per a la llibertat d’expressió, ja siguin diaris, canals de satèl·lit o plataformes digitals”, considera El Taher.
Malgrat haver-hi molts mitjans de comunicació entre el mig miler de pàgines bloquejades al país, la seva diversitat ha impedit –fins ara– que s’estableixin formes de cooperació. En aquest sentit, immediatament després de la primera onada de bloquejos –que va afectar Mada Masr i vint pàgines més, entre les quals Al Jazeera i l’edició àrab del Huffington Post– es van produir reunions a les oficines del Sindicat de Periodistes per intentar coordinar una resposta conjunta, però finalment es va decidir fer-ho per separat.
“Quan [aquella onada de bloquejos] va tenir lloc, la majoria de mitjans [afectats] estaven afiliats als Germans Musulmans. No és el nostre cas”, defensa Attalah. “També hi havia diferències sobre el nivell de confrontació que es volia assumir: Mada Masr volia emprendre una causa contra les autoritats però no tothom considerava que fos una bona acció”.
I és que el bloqueig de pàgines no respon necessàriament a criteris ideològics ni afecta només mitjans independents que mantenen una postura frontalment crítica amb el govern. Així, un dels mitjans afectats per aquesta mesura del govern ha estat Daily News, un diari en què fins i tot al-Sisi havia escrit dos articles, un l’any 2015 i un el 2017.
Un altre dels 496 webs bloquejats al país és el de l’organització en defensa dels drets humans Human Rights Watch
Un altre dels 496 webs bloquejats al país és el de l’organització en defensa dels drets humans Human Rights Watch (HRW), que va veure com el govern egipci fonia la seva pàgina a negre poc després de publicar un informe, el setembre de 2017, sobre les desaparicions forçoses i les tortures sistemàtiques al país.
“Intentem esquivar la censura publicant material a les xarxes socials que encara no estan bloquejades, i els nostres informes també apareixen en mitjans com Reuters, Al Jazeera o la BBC, perquè no poden bloquejar-ho tot”, explica Amr Magdi, investigador al HRW.
Per a la directora de Mada Masr, el bloqueig de pàgines web respon a una estratègia del règim per poder censurar la informació a un cost polític molt baix: “Sempre penso que és una manera molt intel·ligent de fer-nos mal perquè el bloqueig representa un desafiament molt important per a nosaltres però, al mateix temps, no implica arrestar ningú. És una manera suau de censura que no genera una gran pressió”, considera.
Per a la directora de Mada Masr, el bloqueig de webs respon a una estratègia de censura amb un cost polític molt baix
“Es tracta d’una dictadura militar a la qual no importa l’estat de dret ni el dret dels ciutadans a accedir a la informació”, segueix Magdi. “Després que el govern s’hagi apoderat del control dels grans mitjans de comunicació, les pàgines web, ja siguin blocs o espais de periodisme digital, s’han convertit en l’única plataforma per a la llibertat de premsa”, critica. “I sembla que ni tan sols els webs són tolerats per aquest règim opressiu”.
A més, el fet que el règim egipci no en tingui mai prou quan es tracta de coartar una mica més la llibertat d’informació al país, provoca que aquelles que estan disposades a defensar-la, com a Mada Masr, només puguin fer-ho pensant a curt termini.
“No estem aferrades a la idea de continuar amb vida, estem més aviat aferrades a la idea de poder explicar tot el que volem explicar avui”, confessa Attalah, que sentencia: “Aquesta és la nostra mentalitat actual: no ens preocupa quant temps seguirem. Estem llestes per a desaparèixer demà”.
Article publicat al número 453 de la Directa
