Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Les rutes de la devastació a l’Amèrica del Sud

Carretera interoceànica nord al seu pas pel Perú / Arxiu

L’Amèrica Llatina és un continent de dinou milions de quilòmetres quadrats –dues vegades Europa– immensament ric en biodiversitat i béns comuns o recursos naturals. Històricament, des de la conquesta per part d’Occident, la seva població autòctona –i la població d’origen africà que hi va anar arribant durant 400 anys d’esclavitud– ha estat massacrada i el territori, brutalment saquejat. Avui, s’alça una nova amenaça amb la Iniciativa d’Integració de la Infraestructura Regional Sud-Americana (IIRSA), un macroprojecte d’ordenament territorial impulsat per governs i corporacions transnacionals que, segons el clam generalitzat de diferents nacions llatines, està conduint a una nova devastació social i ecològica.

Han previst prop de 600 projectes –alguns ja conclosos, altres en procés i la majoria tan sols projectats– i una inversió total estimada de 191.000 milions de dòlars

Oficialment, l’objectiu del projecte, pactat per dotze països durant la reunió de presidents de l’Amèrica del Sud celebrada a Brasília l’any 2000, és interconnectar el subcontinent a través de carreteres, hidrovies, ferrocarrils, ports, aeroports, gasoductes i sistemes de telecomunicacions per poder transportar i exportar mercaderies i recursos naturals. Per aconseguir-ho, s’han previst prop de 600 projectes –alguns ja s’han conclòs, altres es troben en procés i la majoria tan sols estan projectats– i una inversió total estimada de 191.000 milions de dòlars. Per dur-lo a la pràctica, han dividit l’Amèrica del Sud en deu eixos d’integració i desenvolupament.

 

Impacte global

Tenint en compte la superfície d’intervenció que mostra la web oficial del macroprojecte –www.iirsa.org–, la proposta afecta un 99,8% de la població de l’Amèrica Llatina, és a dir, gairebé la totalitat dels seus prop de 416 milions d’habitants. Per posar alguns exemples: l’Eix Andí –que ja està suposant foradar la gran serralada dels Andes, sagrada per molts pobles originaris– afecta 111 milions d’habitants de Veneçuela, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Bolívia. Amb l’Eix de l’Amazones, 133 milions d’habitants es veuran afectades per la destrucció que patirà el gran pulmó del món, una barrera natural per al mercat global. L’Eix Interoceànic té impacte sobre 103 milions d’habitants i comporta, entre altres beneficis, connectar la costa atlàntica i la pacífica per facilitar transport de mercaderies.

L’Eix Andí –que està suposant foradar la serralada dels Andes, sagrada per molts pobles originaris– afecta 111 milions d’habitants de Veneçuela, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Bolívia

Segons la versió oficial, promoguda per la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR), els governs nacionals i les grans constructores i multinacionals extractivistes que es beneficien del projecte, aquestes transformacions del territori implicaran el desenvolupament i la creació de llocs de treball i, per tant, ajudaran a reduir la pobresa. Però, segons denuncia el col·lectiu Salva la Selva, l’IIRSA busca “adequar els territoris a les mercaderies” i “connectar els grans centres de producció amb els de consum”.

Per al geògraf llatinoamericà Milton Betancourt, la intenció última de l’IIRSA és beneficiar “les iniciatives del gran capital: mineria a gran escala, extracció d’hidrocarburs, hidroelèctriques i agroindústria”. Betancourt, que ha elaborat la seva tesi doctoral sobre aquesta problemàtica, assegura que ja es va començar a parlar del concepte de l’IIRSA durant la dècada dels 70 amb l’objectiu de potenciar el creixement econòmic del Brasil. En aquest sentit, el col·lectiu Salva la Selva assegura que l’IIRSA porta implícits dos eixos de subordinació territorial i econòmica: per una banda, el de tots els països de l’Amèrica Llatina cap a la República Federal del Brasil i, per l’altra, el del continent llatinoamericà cap a l’empresariat mundial.

Un altre eix de subordinació és el que viu el poble respecte a les altes instàncies governamentals i financeres: la implementació d’aquest paquet de macropolítiques econòmiques i socials no ha estat socialitzada ni referendada per les poblacions directament interessades. A banda de suposar pobresa democràtica, en relació amb els drets dels pobles indígenes afectats, s’està passant per alt el conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que estableix la consulta prèvia i informada com un dels seus drets fonamentals.

“Aquest ordenament territorial ordenat per les transnacionals passa inadvertit per l’oposició política i fins i tot per algunes esquerres: les mencions a un pla de saqueig tan evident són escasses”, denuncia Gustavo Spedale, membre de la Coordinadora Córdoba en Defensa de l’Aigua i la Vida, des de l’Argentina. Aquesta manca d’informació intencionada fa pensar que també hi ha informació reservada sobre l’autoria intel·lectual, les inversions i els impactes de l’IIRSA a llarg termini.

 

Oposició indígena

El llistat de comunitats afectades pels projectes és llarg. Un dels que ha despertat més resistències i protestes és la carretera que ha de travessar el Territori Indígena i Parc Natural Isiboro Sécure, a Bolívia. Segons l’opinió dels tres pobles indígenes que hi habiten, causarà la destrucció del medi ambient i la fi de la possibilitat de viure amb i de l’entorn natural. Suposarà una dinàmica de migracions forçades i, per tant, l’extermini de moltes cultures originàries que tenen sentit i existeixen per la vinculació que tenen amb el territori.

Les protestes han aconseguit posposar la construcció de la carretera, una infraestructura que –denuncien les activistes– ha estat projectada per les pressions de les empreses petrolieres que tenen concessions al territori, com la brasilera Petrobras.

Les protestes han aconseguit posposar la construcció de la carretera, una infraestructura que –denuncien les activistes– ha estat projectada per les pressions de les empreses petrolieres

Un altre cas àmpliament denunciat és el del departament de Madre de Dios, al Perú, on s’està construint un tram de la carretera interoceànica. Yolanda Cruz Santillán, assessora legal de la Federació Nativa del Riu Madre de Dios i Afluents, assegura que les carreteres que s’han construït fins ara, “sobretot, han facilitat l’accés a activitats il·legals com el narcotràfic o la tala d’arbres” i, per tant, generaran més pobresa entre la població local. El Putumayo colombià també es veurà travessat per dos eixos d’integració: l’Amazònic i l’Andí. El poble Kamëntsá, un dels molts que hi viuen des de fa segles, alça la veu a través d’una líder popular: “Això no és desenvolupament sinó l’extinció de la vida de la comunitat”.
Buit mediàtic i polític

Malgrat la rellevància d’aquest macroprojecte de caire neoliberal, l’eco mediàtic ha estat mínim i, en la majoria de casos, els mitjans de comunicació de masses només n’han informat en relació amb les infraestructures dins les pròpies fronteres i oblidant la seva dimensió global. La paraula IIRSA no apareix a les informacions sobre noves infraestructures ni tampoc als programes electorals, els debats polítics o les sessions parlamentàries.

—————————————–

Esquitxades pel cas Obredecht: suborns i finançament de partits

La notícia que sí que s’ha escampat pel subcontinent i pel món és la trama de corrupció protagonitzada per la constructora multinacional brasilera Obredecht. El cas va esclatar l’any 2015 al Brasil, mentre s’investigava l’empresa pels seus vincles amb una altra macrotrama de corrupció, la de Petrobras. Des d’aleshores, hi ha hagut un degoteig constant d’informacions sobre empresariat i càrrecs polítics d’arreu de la regió llatinoamericana acusats d’estar implicats en l’entrega o la recepció de suborns i el finançament de campanyes electorals a canvi d’importants contractes d’obres públiques i concessions en la construcció d’infraestructures que, en la majoria de casos, formen part d’algun eix de l’IIRSA.

Obredecht té presència a 26 països i dóna feina a prop de 168.000 persones. El seu president, Marcelo Obredecht, va aconseguir una rebaixa de condemna –de dinou a deu anys de presó– a canvi de confessar. La trama va implicar tres expresidents del Perú –un d’ells és Alejandro Toledo, per la localització del qual la justícia peruana ofereix 100.000 sols (30.000 euros)–, l’actual president de Colòmbia –Juan Manuel Santos– i el del Brasil –Michel Temer– i també alts càrrecs dels governs de Mèxic, Guatemala, la República Dominicana, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, el Perú, l’Argentina, el Brasil i fins i tot Angola i Moçambic. Tots han estat esquitxats, amb més o menys proves i testimonis, per les investigacions relacionades amb Obredecht, que, segons les revelacions de diversos executius de la companyia, tenia un departament dedicat exclusivament als suborns i altres tècniques fraudulentes de captació de negocis.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU