Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 427?

Obrint el número, a la secció Estirant del fil, David Bou ha investigat l'ús de bases de dades d'ADN per part dels cossos policials. Un cas instruït en cooperació amb la policia alemanya demostra que els Mossos d’Esquadra fan ús de bases de dades genètiques per identificar i perseguir activistes

| Arxiu

A la Directa 427, publicació quinzenal que podreu adquirir als punts de venda o rebre-la o llegir-la online si us subscriviu aquí, hi trobareu l’Improcedent, un dossier informatiu en defensa dels drets de les persones editat conjuntament amb el Col·lectiu Ronda.

Obrint el número, a la secció Estirant del fil, David Bou ha investigat l’ús de bases de dades d’ADN per part dels cossos policials. Un cas instruït en cooperació amb la policia alemanya demostra que els Mossos d’Esquadra fan ús de bases de dades genètiques per identificar i perseguir activistes. Tanmateix, les sentències europees i dels tribunals Constitucional i Suprem, sumades a les lleis promulgades en matèria d’ADN, conformen un corpus legal a voltes contradictori i subjecte a la interpretació policial i de la judicatura.

A la secció Al peu del canó, Maria Ortuño i Pere Roig han parlat amb diverses expertes que analitzen els riscos dels allaus a Catalunya. A diferència de les zones inundables, no existeix una normativa clara sobre la construcció d’infraestructures i edificacions a les valls pirinenques on, localment, hi ha probabilitats elevades que es desencadeni una allau.

Filla d’un heroi del gueto lituà de Vílnius, establert pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, Liliana Córdova-Kaczerginski ha fet un recorregut vital de construcció i deconstrucció

A la secció Miralls, Gemma Garcia entrevista l’activista jueva antisionista Liliana Córdova. Filla d’un heroi del gueto lituà de Vílnius, establert pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, Liliana Córdova-Kaczerginski ha fet un recorregut vital de construcció i deconstrucció. Va aprendre a col·locar-se al costat dels pobles oprimits del seu pare i la seva mare, que van sobreviure al nazisme. De l’escola, en va sortir “adoctrinada en el sionisme”. I, a través de l’experiència i la militància als territoris palestins ocupats, es va convertir en una activista pro palestina.

Tot seguit, a Cruïlla, Vicent Almela i Guille Larios ens descobreixen múltiples centres socials de Collserola com Kan Pasqual, l’Experimental o Palmira que han teixit una xarxa de “rebel·lió, creació i trobada” als vessants de la serralada que corona Barcelona.

A Impressions, les militants de la PAHC Sabadell i la PAHC Bages Emma Giné i Bernat Sorinas firmen un article d’opinió sobre l’aparició de notícies que vinculen l’ocupació d’habitatges buits a organitzacions mafioses i instaven a un enduriment de la legislació. Les autores de l’article alerten que són informacions distorsionades que busquen l’estigmatització d’una pràctica sorgida a conseqüència d’una greu problemàtica social.

 

Obrint la secció Roda el món, Berta Camprubí explica que, d’esquena a l’opinió pública, un macroprojecte de carreteres, hidrovies, ferrocarrils, ports, aeroports, gasoductes i xarxes de telecomunicacions avança per Amèrica del Sud malgrat les resistències. Tot seguit, Júlia Velilla explica que, al Senegal, diversos grups promouen lʼagricultura sostenible a la regió del Casamance –fronterera amb Gàmbia– per preservar la riquesa natural, facilitar l’accés als aliments i evitar l’avenç dels deserts. Tancant la secció d’internacional, Marc Almodóvar analitza l’actual situació de la política migratòria europea, on Brussel·les prioritza la signatura d’un acord amb països del nord de l’Àfrica com Egipte, Tunísia o Líbia malgrat les denúncies reiterades de violacions dels drets humans.

El punk ha mantingut la seva essència provocadora sense esdevenir l’estendard de cap ideologia política concreta

A la secció Expressions, Ramon Anglada radiografia el punk en català des dels seus inicis i conclou que el gènere musical ha mantingut la seva essència provocadora sense esdevenir l’estendard de cap ideologia política concreta. A continuació Joel Anfruns ens presenta el col·lectiu Espai en Blanc, que recopila en un llibre quatre anys de treballs des del ‘deure de pensar’, amb aportacions fetes des del compromís i el rebuig. A continuació trobareu una nova entrega de la sèrie Relats reals, històries verídiques amb què s’ha trobat SOS Racisme. A les ressenyes, Àlex Romaguera ha escoltat el CD Present, d’Hora de Joglar, i Ignasi Franch analitza la pel·lícula El Fundador, de John Lee Hancock.

Tancant la Directa 427, Mariana Cantero entrevista l’activista del comerç just Catalina Sosa. Sosa és directora de la Fundació Sinchi Sancha, organització no governamental que lluita pel desenvolupament sostenible de l’Equador i mitjançant la qual diverses comunitats indígenes venen els seus productes. Amb la premissa que les organitzacions de comerç just i economia solidària s’han d’associar, que cal construir xarxes per fer-les més fortes i crear un exèrcit de consumidores responsables, Sosa també ocupa el càrrec de directora executiva de l’Oficina Regional per a l’Amèrica Llatina de l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), formada per 63 entitats provinents de tretze països de l’Amèrica Llatina.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;